Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

CRIS versus IR?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Remedios Melero
Científica Titular CSIC


Ribeiro, Ligia; Castro, Pablo de; Mennielli, Michele (2016). Final report: EUNIS – EUROCRIS joint survey on CRIS and IR. ERAI (Eunis Research and Analysis Initiative). 23 p. Disponible a: http://www.eunis.org/wp-content/uploads/2016/03/cris-report-ED.pdf. [Consulta: 19/09/16)


L’objectiu d’aquest informe conjunt entre EUNIS i euroCRIS fou el de recopilar, a través d’una enquesta en línia, la informació sobre les solucions tecnològiques als CRIS (Current Research Information Systems) i als repositoris institucionals a Europa, analitzar els seus vincles amb d’altres sistemes utilitzats a universitats i centres d’investigació, i la seva interoperabilitat amb d’altres sistemes externs. L’enquesta es llençà l’abril de 2015 i va estar oberta fins mitjan setembre del mateix any. Es va distribuir entre nombroses llistes de distribució internacionals i pròpies dels dos projectes. Es van obtenir 84 respostes procedents de 20 països. Idealment, hagués estat millor obtenir una resposta per institució, a més, només es van tenir en compte les provinents d’universitats i centres d’investigació europeus.

L’enquesta es va estructurar en dues parts, una per recollir la informació dels CRIS i l’altra per als IR (Institutional Repositories), i fou dissenyada per respondre a dues qüestions: estan reemplaçant els CRIS als IR? I, se solapen aquests dos sistemes en les seves funcionalitats? Les respostes foren majoritàriament negatives per a les dues qüestions, i d’això es dedueix que es consideren sistemes complementaris. Els CRIS actuen de sistemes per a la gestió global relativa a la informació, incloent les metadades de les publicacions d’una institució, mentre que els repositoris es prefereixen per a la gestió d’articles i tesis. El 65 % de les respostes van coincidir en què els CRIS i els repositoris estan vinculats. Un 62 % va respondre que tenien CRIS i repositori institucional, un 18 % va respondre que utilitzaven el mateix sistema per als dos, amb Pure d’Elsevier i IRIS del Cineca. Respecte de la data de creació, el creixement s’enlaira el 2003 i el 2010 es produeix un nou repunt a causa, probablement, de l’augment en l’adopció de polítiques OA (Open Access). Pel que fa a la tecnologia emprada respecte de les bases de dades, Oracle i MySql són les que predominen i el llenguatge de programació, Java. L’informe també revela que el protocol més utilitzat és el protocol OAI_PMH (50 %), el format CERIF (41 %) i l’identificador d’autor ORCID (32 %). La gestió de CRIS no és qüestió d’un sol departament o unitat, sinó que és un treball que involucra diversos serveis: tecnologies de la informació i la comunicació, innovació, avaluació, gestió de la informació i biblioteques.

Respecte dels repositoris, a la part tecnològica, les plataformes més utilitzades són Dspace, inclòs l’IRIS del Cineca, en un 56 %, seguit d’Eprints, en un 12 %. En un 16 % es menciona l’ús de plataformes dissenyades per la universitat mateixa, i a la resta se situen altres plataformes, Brocade, CRIStin, Fedora, Invenio i HAL i també Pure, per bé que aquesta és essencialment un CRIS. Respecte de la consulta sobre si es disposa d’una política institucional OA, en el 86 % dels casos la resposta fou afirmativa però només en un 26 % es va declarar ser una política de mandat. Respecte dels continguts allotjats als CRIS i als IR, els repositoris es caracteritzen per allotjar treballs d’investigació i tesis doctorals mentre que els CRIS contenen majoritàriament les metadades de les publicacions, datasets, patents i documentació de projectes d’investigació. Quant a la interoperabilitat amb altres sistemes, internament, els més assenyalats foren els enllaços amb la biblioteca, amb sistemes de cerca integrats i pàgines web personals, i de forma incipient amb els sistemes de gestió econòmica. A la qüestió sobre el compliment de les directrius OpenAire, el 69,5 % va declarar fer-lo. Finalment, a la pregunta sobre l’ús del repositori institucional o del CRIS per a l’avaluació del professorat o de la institució mateixa, el percentatge d’implementació encara és baix (23 %).

L’entorn dels repositoris és tan canviant que malgrat ser un informe de març d’enguany és possible que alguns resultats respecte d’aspectes com la interoperabilitat o les dades en obert hagi canviat considerablement per raó de les polítiques d’accés obert d’H2020. L’informe és clar i fàcil de seguir, la limitació dels resultats és el nombre de respostes, en aquest cas 84, quan a Europa el nombre de repositoris excedeix de 1.400.