Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Lideratge a biblioteques: radiografia dels programes formatius

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Clara Riera Quintero
Directora
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya


Skinner, Katherine; Krabbenhoeft, Nick (2014). Training the 21st Century Library Leader: A Review of Library Leadership Training, 1998-2013. Atlanta, GA: Educopia Institute. 36 p. Disponible a: https://educopia.org/sites/educopia.org/files/publications/Training_the_... [Consulta: 14/10/16]


Es tracta del primer informe del Projecte Nexus de l’Educopia Institute d’Atlanta, una organització educacional sense ànim de lucre que construeix aliances i comunitats col·laboratives per ajudar les institucions culturals, científiques i acadèmiques a aconseguir major impacte.
A l’informe s’analitza l’estat de la qüestió de les formacions en lideratge en el sector bibliotecari, amb l’objectiu d’identificar les competències que els líders necessiten desenvolupar per continuar transformant les biblioteques durant el s. XXI i més enllà. Aquesta anàlisi es va realitzar amb dades de programes formatius realitzats durant el període 1998-2013 als Estats Units. L’informe entén el lideratge no com un conjunt de capacitats innates, sinó com a conjunt de competències que poden ser apreses: com la motivació, la confiança o tenir perspectiva a llarg termini.

Per obtenir la mostra de dades es va fer una revisió transversal (novembre de 2013 i febrer de 2014) de diferents fonts d’informació, incloent-hi publicacions i llibres blancs, recursos web, material promocional, una enquesta i entrevistes a persones clau en aquest tipus de formacions de lideratge en biblioteques. En total es van detectar més de 70 programes: iniciatives destinades tant a biblioteques acadèmiques com públiques, especialitzades i d’arxius.

L’anàlisi de les dades de l’informe s’estructura d’acord a tres categories: i/ tipus de programa, ii/ sector i iii/ audiència. Els programes analitzats es denominaven de manera diversa i, per tant, els agruparen en quatre tipus:

  • residential (d’una setmana de durada i presencial, tot i que pot incloure un projecte més llarg),
  • fellowship (amb reunions al llarg d’un període entre nou mesos i tres anys, i pot incloure mentories),
  • workshop (durada d’un dia),
  • virtual (tipus webinar).

Els tipus de biblioteques han estat ja mencionats i, per públic o audiència, es diferencia entre cursos destinats a:

  • early career (primers cinc anys després de graduar-se),
  • mid-career (pot o no ser director, més de cinc anys),
  • senior management (directors),
  • all (tots els bibliotecaris).

S’observa que els tipus residential o fellowship acostumen a ser per a un públic més de tipus senior management o mid-career, mentre la resta de tallers o webinars estan oberts a tots els públics.

La mostra de dades es presenta en mode beta i està en accés obert, i s’informa que s’anirà ajustant en una segona fase d’aquest projecte, per poder anar identificant les competències essencials dels líders de biblioteques.

Es va aconseguir una mostra prou significativa per poder fer l’anàlisi: 13 fellowship (1.697 participants), 39 residential (5.990 participants), 16 workshops (140 participants) i 7 virtuals (192 participants). L’anàlisi mostra qui ha estat format, amb quins objectius, amb quins models i quins efectes ha tingut cada programa. Per aquest motiu, el capítol de resultats presenta les dades segons models i característiques, ubicacions geogràfiques, sectors i audiències, finançament i costos, fundadors i facilitadors, i metodologies d'avaluació.

Respecte a les dades analitzades, un 52 % dels programes són de tipus residential, inclouen xerrades i debats, com també estudis de cas, oportunitats de crear contactes i experts convidats. Donada la seva durada, són els més fàcils d’organitzar i de posar al CV, per tant, no sorprèn que siguin els més nombrosos. El seu cost té una mitjana de 3.100 $, perquè impliquen també costos d’allotjament o transport. En canvi, els programes fellowship requereixen molta més dedicació de temps i acostumen a incloure estades o mentories, entre altres oportunitats. Representen un 17 % de la mostra, i tenen un cost de mitjana de 1.400 $. Tant els programes residential com fellowship estan dirigits principalment a personal de biblioteques acadèmiques. En canvi, un 21 % són workshops que requereixen menys dedicació i acostumen a formar part del programa de congressos nacionals, la qual cosa dóna alhora l’oportunitat de crear contactes. El seu públic és format sobretot per personal de biblioteques especialitzades. Ofereixen lectures i debats i altres oportunitats, i el seu cost mitjà és de 180 $. El 9 % restant són cursos virtuals, amb lectures i webinars, i dirigits al públic en general, amb un cost màxim de 200 $. En molts casos són finançats per consultories (com Schreiber Shannon Associates o DeEtta Jones), que atorguen un “segell de qualitat”.

No obstant això, tot i la varietat de programes que es presenten a l’informe, encara no ofereixen una consistència en metodologia, estructura, temes a tractar i avaluació dels resultats. A més, també hi ha una manca d’objectius compartits o competències de lideratge. Per tant, en aquesta primera fase de la recerca tampoc s’arriba a dades concloents sobre l’impacte d’aquestes formacions a llarg termini, i per tant, haurem d’esperar el següent informe per obtenir aquests resultats.

Els primers programes de lideratge als Estats Units s’iniciaren als anys 60, enfocats més a necessitats de gestió. A partir dels anys 80, va haver-hi un creixement de formacions en lideratge des del punt de vista de desenvolupament de competències, arribant al seu punt àlgid en la primera dècada del s. XXI, que registra uns 50 programes amb un total de més de 150 esdeveniments. És interessant veure la llarga experiència que hi ha als Estats Units sobre aquest tipus de formació, on es va detectar de seguida la necessitat de formar els comandaments de les biblioteques, en lideratge. El principal motiu va ser que l’entorn bibliotecari estava, i segueix, abocat constantment al canvi i, per tant, requereix un bon lideratge que el guiï.

En comparació als Estats Units, les formacions en lideratge a Europa són molt més recents. Navegant per Internet es recuperen algunes iniciatives locals, sobretot procedents de biblioteques acadèmiques britàniques, però són pocs i recents els programes més consolidats i internacionals, com el LIBER Leadership Development Programme (que aviat obrirà la seva 4a edició) o l‘IFLA International Leaders Programme (actualment desenvolupant el curs 2016-2018). Aquests dos cursos són del tipus fellowship, que pretenen augmentar el nombre de líders en el sector bibliotecari europeu, oferint programes atractius que inclouen habilitats de lideratge com també gestió d’equips o estratègia i mentories.

Aquest tipus de programes són necessaris per formar el lideratge visionari que està emergint, que ha de fer front al constant canvi que mou les biblioteques del s. XXI, i que es veurà enfortit si es treballa amb objectius col·laboratius: unir líders per tractar els reptes futurs. Per aquest motiu, la següent fase del projecte de recerca Nexus està dissenyada per establir les bases per a un millor intercanvi d'informació i la coordinació en els programes de lideratge a escala nacional.

En aquest segon informe obtindrem resultats més qualitatius, i així poder respondre a qüestions com per exemple: Dels líders que han estat formats, quins han estat els efectes en els assoliments d’objectius? Quines avaluacions i quines metodologies d’avaluació demostren més efectivament l’impacte d’una formació en lideratge? Quines noves oportunitats podríem crear si comencem a desenvolupar programes de formació de lideratge en col·laboració amb altres sectors? Podrien millorar les perspectives de futur a les biblioteques si els seus líders treballen en col·laboració analitzant junts com enfrontar els nous reptes?

L’informe és una primera aproximació de l’estat de les formacions en lideratge als Estats Units, i ens serveix per veure com s’està evolucionant en aquest àmbit en un altre país, tant per extreure bones pràctiques com per evitar errors ja comesos. Seria interessant, com a línia de recerca, fer aquesta anàlisi en l’àmbit europeu i analitzar quins efectes estan tenint les formacions en lideratge realitzades.