Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Investigadors en arxius i biblioteques patrimonials: què pensen dels centres i com treballen amb les fonts?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]


Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

El text ofereix una oportunitat per conèixer les experiències i els problemes d’investigació que un grup de científics socials i d’humanitats han trobat al visitar arxius, museus i biblioteques patrimonials. El model en el qual es basa la primera part de l’informe és una anàlisi dels informes finals d’alumnes becats per desenvolupar les seves tesis doctorals i la finalitat és millorar l’experiència d’investigació. En poques ocasions podem llegir les opinions, la valoració i la utilitat de l’ús que fan dels centres. En aquest terreny radica el seu gran valor a l’oferir una panoràmica de les pràctiques quotidianes dels usuaris i la seva interacció amb les col·leccions i els equips dels centres. Els informes dels doctorands han estat analitzats per Lori M. Janhke i Amanda Watson, mostrant clarobscurs. Els problemes se centren en l’absència d’eines de descripció, especialment en línia, donat que aquests investigadors necessiten preparar el treball prèviament. De fet, les seves activitats en els centres s’acosten més al procés de recollida de dades de manera intensiva, i menys al treball tradicional de cerca en terminis de temps llargs en el centre mateix i consultant sèries documentals de manera extensiva. El motiu d’aquest canvi l’exposen els investigadors amb claredat: disposen de pressupostos reduïts i necessiten concentrar el temps de consulta en pocs dies o setmanes, la qual cosa comporta un treball intensiu en les principals fonts disponibles. Els centres millor valorats són, precisament, els que ofereixen una combinació de bons instruments de descripció i un equip proactiu amb capacitat de resposta i amb procediments amb poca burocràcia. Les restriccions d’accés i les autoritzacions lentes poden ser un obstacle letal per a un projecte d’investigació, ja que es necessiten alts rendiments en períodes curts de temps i amb materials rellevants.

Un altre aspecte clau que els centres haurien de valorar és que el treball a l’arxiu o a la biblioteca ha canviat. Aquests investigadors joves, en ple procés doctoral, utilitzen de manera intensiva les noves tecnologies i fan un ús continu de les càmeres fotogràfiques i els dispositius mòbils. Els centres que faciliten l’ús per a la investigació d’aquests aparells són molt ben valorats. La majoria dels qui utilitzen mitjans digitals ressalten el paper creixent de la gestió de les seves col·leccions d’imatges i el tractament de les dades recollides en les hores en les qual no són a l’arxiu. En certa manera, reuneixen els documents de manera massiva, els organitzen i posteriorment els llegeixen, transcriuen i incorporen a bases de dades, utilitzen programes per buscar o visualitzar-los, i els incorporen als capítols de les seves tesis.

Aquest treball intel·lectual de construcció científica en contextos digitals ocupa un altre apartat de Terra cognita de gran valor. Els investigadors s’enquadren en una comunitat interdisciplinària formada per la resta de becaris del programa, independentment dels temes de treball. Aquest sistema ofereix una cobertura essencial. Els investigadors no estan sols i comparteixen metodologies i mètodes comparats que enriqueixen l’intercanvi interdisciplinari. El programa inclou debats dels becaris, presencials o virtuals, presentacions i trobades formals i informals. Aquestes darreres també s’amplien als tutors que són un altre pilar del sistema, tal com posa de manifest R. A. Kashanipour al proposar un model per a les beques en humanitats en el qual participen doctorands i acadèmics que tenen punts de connexió i interessos comuns. El debat al voltant dels problemes interdisciplinaris, l’intercanvi d’idees en contextos culturals diferents i les carreres acadèmiques constitueixen pols d’interès per als investigadors. La promoció de línies innovadores amb impacte internacional és una de les missions d’aquestes beques que procuren ampliar horitzons d’investigació en un context d’educació superior competitiu.

Els darrers assaigs de l’informe se centren en el paper d’aquestes investigacions a l’era digital i la importància de la materialitat de les peces, aspectes que són analitzats per especialistes que han estat tutors dels alumnes i bons coneixedors de la situació de les humanitats a les universitats. William G. Thomas III, Michael Suarez i Charles Henry revisen el paper de l’arxiu en les pràctiques acadèmiques amb suggeriments valuosos del comportament de les recents investigacions i els canvis en les pràctiques acadèmiques. Aquests autors situen la consulta de fonts primàries a l’eix de l’elaboració de coneixement i innovació en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. L’altre pivot d’aquests projectes són les interaccions amb els equips dels centres patrimonials, i el tercer eix els debats acadèmics. El món digital ofereix noves oportunitats, genera certes ansietats i dóna lloc a conductes inesperades a l’oferir mitjans de visualització i establir relacions que no eren detectades prèviament. El nou entorn també planteja dificultats per seguir estudiant aspectes de la materialitat dels documents, que un historiador com Suarez, interessat en els estudis del llibre, considera essencials per a determinades anàlisis.

En resum, les necessitats de la investigació han evolucionat a una demanda d’accés a instruments de descripció d’accés en línia d’acord amb polítiques de transparència, la demanda de facilitats per a reproduir mitjançant dispositius mòbils les fonts i la necessitat de millorar la relació amb els curadors i el debat amb col·legues i tutors. L’ecosistema explica els avenços d’aquestes beques, amb els seus pros i els seus contres, a l’integrar els becaris en un context de cooperació i redefinir les metodologies a través del debat. L’avaluació dels informes dels becaris resulta, d’aquesta manera, rellevant per avaluar els resultats del programa, més enllà dels productes científics obtinguts en forma de tesis o d’articles.