Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Les necessitats dels usuaris i la biblioteca del futur: ressenya de l’informe d’Axiell 2015

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

José-Antonio Gómez-Hernández
Universidad de Murcia. Facultad de Comunicación y Documentación


The library of the future: meeting the public’s needs (2015). Nottingham: Axiell. Disponible a: http://www.axiell.co.uk/library-of-the-future-report-download-for-free/. [Consulta: 02/01/2017].


Axiell és una empresa que dóna serveis a les biblioteques públiques del Regne Unit, i que va enquestar més de 2.000 persones majors de 16 anys d’aquest país per saber en quina mesura estaven evolucionant aquestes institucions per respondre les necessitats de la seva comunitat. L’objectiu era, d’una banda, identificar com i per què s’estava utilitzant la biblioteca pública i, de l’altra, explorar com es podria augmentar el seu aprofitament d’acord amb les noves expectatives dels usuaris.

L’informe resultant té a penes 13 pàgines amb abundants esquemes visuals, i es recolza en d’altres documents rellevants com The independent library report for England (Sieghart, 2014). Triem algunes observacions i recomanacions:  

  • Respecte de l’ús de la biblioteca local, s’identifica una tendència al descens, i per bé que el percentatge d’inscrits és elevat (el 56 %), el nombre d’usuaris i la freqüència de les visites va disminuint amb l’edat: tots els grups d’edat enquestats declaraven haver acudit a la biblioteca més quan eren menors de setze anys que en el present.
     
  • Els enquestats afirmen anar a la biblioteca principalment per al préstec de llibres i altres materials, com també per investigar o estudiar, a vegades amb altres col·legues, i en un 20 % s’hi va per utilitzar el wifi. Hi ha un desig creixent de més serveis relacionats amb el digital en sentit ampli: formació en competències digitals, accés a e-books, informació web d’interès local, etcètera.
     
  • S’aprecia que l’exclusió digital és una oportunitat perquè les biblioteques ampliïn la seva funció ensenyant aquesta competència més del que ja ho fan fins ara: hi ha encara dotze milions de britànics que no són capaços de realitzar tasques bàsiques en línia. D’aquests, el 80 % són majors de 55 anys, i un 36 % estaria desitjós d’aprendre a través de la seva biblioteca pública, perquè creu que la capacitació digital incrementa l’autonomia personal, contribueix a estar connectats amb la família, i en general redueix l’aïllament.
     
  • El 86 % d’enquestats valora molt positivament el paper dels bibliotecaris en les funcions d’informació, orientació i recomanacions als usuaris. I al mateix temps, es posa l’accent en què el seu compromís amb l’evolució dels serveis ha de ser el màxim, donat que són coneixedors profunds de la seva comunitat i dels serveis que necessiten els seus membres. Han de ser professionals amb coneixements tecnològics i de màrqueting, que els permetin mantenir una diversitat de vies de connexió amb els usuaris.
     
  • Davant de la qüestió problemàtica de la diversitat del personal que treballa actualment a les biblioteques per la incorporació de voluntaris, Axiell advoca per la simplificació dels sistemes de gestió, de manera que puguin ràpidament realitzar les tasques bibliotecàries tots els qui hi vagin a col·laborar. Igualment, defensa la contractació de plataformes digitals que incrementin els continguts oferts sense un gran augment de despesa i que permetin que el personal tingui més temps per donar atenció directa als usuaris en lloc d’haver de fer tasques tècniques.
     
  • Respecte de les perspectives de futur, l’informe d’Axiell considera que,
     
    • malgrat el descens en l’ús, les biblioteques tenen l’oportunitat de ser principals centres de trobada de les seves localitats, i han de diversificar els serveis que ofereixen per atraure ciutadans de totes les edats i nivells. Són molt ben valorades per la majoria de les persones enquestades, ja que el 89 % creu que són molt importants per a la comunitat, i manifesta que hi  assistiria més si acollís clubs socials, cafeteria, serveis postals, trobades amb autors, projeccions cinematogràfiques, clubs de lectura, conferències d’experts o sales per a videojocs…
       
    • construir la biblioteca del futur implicar generar experiències  a l’usuari, amb qui s’ha de connectar i comprometre’s en tot moment i lloc; caldria  entendre al màxim i personalitzar el servei, per la qual cosa caldria aprofitar millor les dades que la tecnologia ens ofereix.
       
    • les recomanacions finals d’Axiell són: que es potenciï l’ús de les aplicacions mòbils, que fem que les tecnologies i els sistemes de gestió treballin per a nosaltres, i que es vegi la biblioteca com una empresa i els seus usuaris com a clients.

Creiem que aquest informe és un més dels molts que s’estan fent sobre el futur de les biblioteques a tot el món. Ja la Prospectiva 2020 realitzada a Espanya (Gallo León, 2013) incideix en recomanacions com ara la funció d’àgora, la inclusió digital, la personalització dels serveis i el context de les tecnologies mòbils. Igualment ho fa l’estudi El valor de les biblioteques públiques en la societat de la Diputació de Barcelona (Togores, 2014), el de FESABID (Gómez Yáñez, 2014) i el del Comitè de Cultura del Parlament Europeu Public libraries: their new role (Lison, Reip, Huysmans, Mount, 2016). El més recent, i de gran solidesa metodològica, és El valor de las bibliotecas (Hernández Sánchez, 2016), basat en 5.200 enquestes respostes per població navarresa major de 13 anys. S’hi acredita l’alta consideració, la percepció dels beneficis socials i no només econòmics de les biblioteques, i els desitjos dels ciutadans (usuaris o no) del seu manteniment com un recurs cultural i educatiu que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés a la informació i el coneixement.

Es comprèn la necessitat de promoure estudis de prospectiva que generin recomanacions: han proliferat en els darrers anys perquè, al problema de la incertesa pels canvis al món de la informació, s’han afegit les polítiques neoliberals imposades durant la crisi econòmica, i que han dut a l’amenaça o la realitat del tancament de moltes biblioteques públiques. De fet, al Regne Unit a final de 2016 queden 3.850 de les 4.622 que hi havia el 2004, mentre que a Espanya també s’han perdut 234 entre 2010 i 2014 (Gómez-Hernández, 2016).

Mentrestant, les biblioteques han reaccionat incrementant els seus serveis educatius, informatius i culturals malgrat les reduccions pressupostàries, i van sent reconegudes com a institucions que fan bé a la comunitat i que mereix la pena conservar. Però aquesta tasca s’ha de traduir ja en una millora del finançament, o no es podrà sostenir un nivell de servei adequat a les necessitats socials.

Sembla que l’informe d’Axiell advoca pel pragmatisme quan assumeix amb naturalitat la incorporació de voluntariat a la gestió bàsica de la biblioteca o quan recomana la contractació col·lectiva de plataformes de continguts digitals per a l’estalvi de costos i de temps del personal. No obstant, creiem que aquestes mesures no són suficients: el voluntariat no reemplaça la professionalitat sinó que en tot cas la complementa; i per bé que les col·leccions d’e-book són imprescindibles, no substitueixen les polítiques particulars de desenvolupament de col·leccions per al context local.

Una proposta que ens ha agradat molt conèixer a través d’aquest informe és que al Regne Unit s’està treballant amb els col·legis per tal que des dels tres anys els nens comencin a anar a la biblioteca pública, amb l’objectiu que als vuit tots tinguin carnet i sigui un punt de trobada amb la lectura. Adoptar aquesta mesura a Espanya seria molt bo, perquè afavoriria la millora de l’hàbit lector, el rescat de les biblioteques escolars, l’alfabetització de les noves generacions i asseguraria la incorporació dels usuaris a la biblioteca pública. La finalitat és rellevant: preparar millors ciutadans, més competents i capaços d’aprendre i decidir en el context digital.

Una societat intel·ligent donarà suport i aprofitarà la biblioteca d’avui per tal que la del futur segueixi reforçant i donant oportunitats a totes les persones. L’informe d’Axiell intenta contribuir a què guanyin aquest suport social fent-les d’acord amb les demandes ciutadanes.

Referències

Gallo León, José Pablo (coord.) (2013). Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria.

Gómez-Hernández, José A. (2016). "Las bibliotecas". En: Millán, José Antonio (coord.). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores.

Gómez Yáñez, José Antonio (2014). Estudio Fesabid: el valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Madrid: FESABID.

Hernández Sánchez, Hilario (coord.) (2016). El valor de las bibliotecas: estudio de impacto socioeconómico de las bibliotecas en la Comunidad Foral de Navarra. [Pamplona]: [Gobierno de Navarra. Dirección General de Cultura-Institución Príncipe de Viana].

Lison, Barbara; Reip, Natascha; Huysmans, Frank; Mount, Dan (2016). Research for CULT Committee: public libraries: their new role. [Luxembourg]: [Policy Department for Structural and Cohesion Policies].

Sieghart, William (2014). Independent library report for England. London: Department for Culture Media and Sport.

Togores, Rosa (2014). El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: la Diputació.