Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Què pensa el professorat sobre la biblioteca universitària?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). Ithaka S+R US Faculty survey 2015. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.277685. [Consulta: 20/02/2017].

Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). UK Survey of Academics 2015: Ithaka S+R | Jisc | RLUK. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.282736. [Consulta: 20/02/2017].


Aquesta és ja la tercera ocasió en què ressenyem al Blok els resultats de l’informe triennal que la consultora Ithaka realitza sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans. La que comentem ara és la sisena edició d’un estudi que, als Estats Units, va començar a realitzar-se l’any 2000 i que, recentment, ha començat a replicar-se al Regne Unit on ara arriba a la seva segona edició.

Una pregunta clàssica en aquest estudi demana al professorat que identifiqui el recurs que utilitza de manera habitual per iniciar una cerca de bibliografia acadèmica. En aquesta ocasió, els resultats venen a confirmar una tendència identificada l’any 2012: un descens en la preferència per bases de dades bibliogràfiques (Scopus, Web of Science, etc.) compensat per un augment en l’ús de motors de cerca (Google, per ser més clars), fins al punt que ambdós tipus de recursos queden igualats per primer cop en les preferències del professorat. Al mateix temps, s’observa un cert repunt en l’ús de catàlegs i pàgines web de biblioteques, potser com a conseqüència de la inversió realitzada en l’adquisició d’eines de descobriment.

Malgrat que els investigadors han incorporat plenament les revistes digitals al seu entorn de treball, continua sense albirar-se un trànsit similar des dels llibres en paper cap a les monografies digitals. Els humanistes, especialment, segueixen atorgant un paper preponderant a la monografia impresa en les seves activitats docents i d’investigació. Així, el percentatge d’investigadors que consideren que en els propers cinc anys l’ús dels llibres electrònics serà prevalent entre alumnat i professorat es manté estancat i només supera el 20 % entre els enquestats de Ciències de la Salut.

Pel que fa a les estratègies per a l’accés als documents, des de l’anterior edició de l’estudi s’ha incrementat la importància atorgada a fonts alternatives a la biblioteca de la institució mateixa, com ara els materials gratuïts disponibles a Internet, les subscripcions personals, les biblioteques d’altres institucions, etc.

Els incentius tradicionals continuen sent l’eix motor en la disseminació dels resultats d’investigació, de manera que el professorat segueix valorant especialment la publicació en formats tradicionals, com articles de revista i llibres, i presten poc interès a la participació en blogs i a la interacció a la xarxa. De fet, són majoria els investigadores que creuen que els formats tradicionals han de ser els millor valorats en els processos d’avaluació, mentre que el reconeixement atorgat a les participacions en blogs o en xarxes socials ha de ser inferior. No obstant, sí que hi ha percentatges significatius d’investigadors que creuen just atorgar un elevat grau de reconeixement a la creació de programes informàtics, la compilació de dades primàries i imatges, etc.

Precisament, un aspecte al qual s’ha prestat una major atenció en aquesta edició de l’informe és la gestió i preservació de dades d’investigació primàries. Al voltant del 90 % dels investigadors, independentment del seu àmbit d’especialització, guarda aquest tipus de dades en el seu propi ordenador. Són pocs els investigadors que utilitzen serveis d’emmagatzematge al núvol (els exemples mencionats a l’informe són Google Drive o Dropbox) i un percentatge residual els qui depenen de la biblioteca de la seva institució per a la conservació de les dades.

Com en edicions anteriors, el qüestionari es tanca amb algunes preguntes sobre el grau de dependència del professorat universitari respecte de la biblioteca. Els resultats no mostren diferències substancials respecte al que s’ha observat en onades anteriors: al voltant del 40 % dels investigadors segueixen considerant-se molt dependents de la biblioteca. No obstant, i també de manera similar al que ja s’havia vist en el passat, al voltant d’un 20 % dels enquestats opina que la biblioteca universitària perd valor a mesura que s’incrementa l’accés a continguts acadèmics disponibles a Internet i que, consegüentment, els recursos invertits en biblioteques universitàries s’haurien de redirigir a resoldre altres necessitats, una percepció especialment elevada entre el professorat de Ciències de la Salut.

Finalment, el professorat nord-americà creu que les competències de cerca d’informació dels seus estudiants s’han reduït i considera que les biblioteques haurien de posar especial accent en ajudar-los a incrementar aquestes habilitats.

Els resultats de la rèplica d’aquest estudi realitzada al Regne Unit en col·laboració amb JISC i RLIK confirmen alguns dels resultats observats als Estats Units, tals com la lentitud en la transició cap a les monografies digitals. Això no obstant, també s’observen diferències significatives com l’increment en el nombre d’investigadors que preserven les seves dades d’investigació en repositoris institucionals, una discrepància que podria obeir a l’efecte dels mandats d’agències de finançament que afecten els investigadors britànics.

Els resultats de l’estudi britànic també mostren un increment en l’ús de les xarxes socials per mantenir-se al dia en una disciplina en detriment de la consulta regular de nous números de revista o la recepció d’alertes de sumaris. En un altre ordre de coses, els docents britànics sí coincideixen amb els seus col·legues nord-americans en la importància de la biblioteca per a l’adquisició de competències informacionals entre l’alumnat.