Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Wikipedia, educació i informació científica

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Aibar, Eduard; Dunajcsik, Peter; Lerga, Maura; Lladós, Josep; Meseguer, Antoni; Minguillón, Julià (2016). Guía de recomendaciones y buenas prácticas para editar el contenido científico de Wikipedia: especialmente orientada a científic@s, centros de investigación, universidades y sociedades científicas. [S. l.]: FECYT: UOC. 36 p. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/51462. [Consulta: 147/03/2017].


Wikipedia exerceix des de fa una dècada el paper d’enciclopèdia de referència obligada. La facilitat d’accés i consulta l’han convertida en la principal font d’informació referencial per a la majoria dels usuaris d’Internet. Com no podia ser d’altra manera, el seu contingut (més aviat la seva qualitat) ha estat objecte de discussió des del seu inici, per bé que progressivament la maduresa de la comunitat editora, la consolidació del model col·laboratiu i la implicació de diferents actors científics, educatius i culturals, han fet que les posicions vagin canviant cap a una consideració de l’enciclopèdia com una eina educativa i de comunicació de primer ordre. Wikipedia és un producte col·laboratiu que reflecteix, agradi o no, les pautes i patrons socioculturals de la comunitat que la crea, utilitza i transforma.

Fruit d’aquest interès creixent ha estat la publicació el 2016, i amb el patrocini de la FECYT, d’un breu text introductori sobre les possibilitats de Wikipedia en la comunicació i educació científica, que ha estat redactat per l’equip d’investigadors de la UOC que prèviament havia dut a terme el projecte WIKI4HE1.

El text s’estructura en set seccions. La primera realitza una introducció succinta a què és Wikipedia, quines són les seves possibilitats i potencial pel que fa a canal de comunicació de la ciència, i una molt breu, per mor de ser un text introductori, a la idea de qualitat a Wikipedia. La segona secció realitza un exposició bàsica del funcionament i estructura de Wikipedia, tan bàsica que simplement enumera els cinc pilars, cita l’existència de polítiques i normes, els tipus d’usuaris i la presència de portals per a ells. Un manual d’aquest tipus per força ha de ser concís, donat el seu plantejament. No obstant, i tenint en compte els seus destinataris, hagués estat desitjable dedicar major atenció a la complexitat sociotècnica que realment es troba a l’enciclopèdia i les seves comunitats d’usuaris.

La tercera secció s’endinsa en part en la matèria que cobreix l’objectiu del document: el plantejament i tipus d’activitats que poden realitzar-se en el context de l’ensenyament universitari. El seu fonament és l’edició de continguts a Wikipedia, que poden abastar des de la identificació i correcció d’errors, fins a la creació i redacció de nous articles, passant per la integració de referències, la utilització de materials provinents del repositori multimèdia de Commons, la traducció d’articles originals de o en altres llengües, o l’obtenció de la categoria d’article bo o destacat. En tots ells es posen en marxa mecanismes d’elaboració de treballs acadèmics, coincidents amb competències i habilitats que es requereixen als estudiants universitaris2. A la bibliografia especialitzada es pot identificar una tendència a substituir els clàssics treballs escrits per l’elaboració d’articles a Wikipedia3, ja que obliguen als estudiants a enfrontar-se a un entorn real de treball col·laboratiu, que els exigeix rigor i que els sotmet a una doble avaluació, per una part dels docents i, per l’altra, per experts des de la comunitat mateixa d’editors de Wikipedia.

La quarta secció planteja la interessant qüestió de la col·laboració a un nivell que podria considerar-se superior, com la que es pot dur a terme des de societats científiques o centres d’investigació. Exposa breument tres exemples estatunidencs, molt ambiciosos, que poden servir d’orientació.

La cinquena secció es dedica a Wikidata, el repositori de dades semàntic de Wikipedia. És un projecte en creixement continu que aviat serà el major conjunt d’informació semàntica del món, lliurement utilitzable. Les dades obertes de Wikidata entronquen a la perfecció amb el moviment OpenData, i, per tant, amb l’accés obert a la ciència i la seva reproduïbilitat. Europeana, per exemple, està plenament implicada en el desenvolupament de Wikidata per a l’etiquetatge i reutilització de la informació d’objectes culturals. És d’esperar que les pressions de diferents grups de pressió relacionats amb l’anomenada “propietat intel·lectual” no suposin un entrebanc en l’accés públic a les dades.

La sisena secció es dedica a les “wikimaratons”. En realitat, s’utilitza més comunament el terme “editató”. Es tracta d’activitats, presencials o no, d’edició sobre un tema específic, amb una durada temporal que pot oscil·lar entre un dia a diverses setmanes. Les “editatons” han esdevingut molt comunes a España en els darrers tres anys, gràcies al treball desenvolupat per Wikimedia España4 i Amical Wikimedia5 amb diferents universitats, associacions, museus i biblioteques. Els primers mesos de 2017 han estat molt prolífics en “editatons” sobre gènere, especialment investigadores i científiques.

Finalment, la setena cobreix diferents qüestions relacionades amb l’organització del treball en wikiprojectes. Tot i que es tracta de la darrera secció, resulta una de les més importants, donat que no és possible dur a terme una intervenció educativa sobre Wikipedia sense una correcta planificació i organització, la qual cosa forçosament obligarà a treballar en mode projecte dins de la Wikipedia mateixa. A més, els wikiprojectes ajuden a emmarcar científicament i socialment l’objecte de treball i millora, i demanen el compromís dels participants. I, no ho hem d’oblidar, permeten documentar objectius, processos i resultats; recordant una màxima de la documentació de codi, “You are what you document”. Vegeu, per exemple, els projectes educatius a la Wikipedia en castellà6.

No obstant, si el lector està esperant entrar en la part més tècnica de la planificació d’activitats i els seus corresponents exemples, em temo que es desil·lusionarà. Malgrat el seu títol, aquest text no serveix per a això. Realment, no inclou ni recomanacions ni bones pràctiques. Tampoc no ofereix experiències en detall que permetin plantejar una activitat de forma adequada. Per tant, és recomanable anar a la recopilació que el mateix equip d’investigació va publicar el 2015 sobre experiències educatives a universitats7. El títol del text que revisem genera unes expectatives que no es veuen satisfetes amb el contingut. Això no ha de servir d’excusa per descartar Wikipedia com a objecte d’estudi, experimentació i comunicació de la informació científica. Precisament les oportunitats que ofereix per a aquests camps han de ser objecte de bona atenció per a la comunitat acadèmica i investigadora8. Em permeto acabar citant textualment la reflexió que, sobre els investigadors, fan els autors mateixos:

Muy pocos de ellos son de hecho conscientes del papel dominante de Wikipedia como canal de comunicación pública de la ciencia en la actualidad y, por tanto, subestiman su potencial en la configuración y mejora de la cultura científica de la sociedad”. (p. 5).


1  http://oer.uoc.edu/wiki4HE/
2 Tramullas, Jesús (2016). “Competencias informacionales básicas y uso de Wikipedia en entornos educativos”. Gestión de la innovación en educación superior = Journal of innovation management in higher education, vol. 1, no. 1, p. 79-95. http://regies.inacap.cl/ojs/index.php/REGIES/article/view/16.
3 Konieczny, Piotr (2016). “Teaching with Wikipedia in a 21st-century classroom: perceptions of Wikipedia and its educational benefits”. Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 67, no. 7 (July), p. 1523–1534. http://doi.org/10.1002/asi.23616.
4  https://www.wikimedia.es/
5  https://www.wikimedia.cat/
6  https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Proyectos_educativos
7 Lerga, Maura; Aibar, Eduard (2015). Guía de buenas prácticas para el uso docente de Wikipedia en la Universidad. [S. l.]: UOC. 41 p. http://hdl.handle.net/10609/41661.
8 Jemielniak, Dariusz; Aibar, Eduard (2016). “Bridging the gap between Wikipedia and academia”. Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 67, no. 7 (July), p.1773-1776. http://doi.org/10.1002/asi.23691