Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].


L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Quan es va preguntar a les biblioteques per què volien adquirir aquests llibres, la resposta majoritària va ser la seva presència a la bibliografia recomanada d’assignatures (80 %), seguida de la seva utilització per part del professorat en activitats de recerca (18 %) i altres raons relacionades amb la preservació o l’accessibilitat per a usuaris amb discapacitats (3 %).

Els autors de l’informe van organitzar dues reunions presencials amb bibliotecaris per debatre en detall les dificultats a l’hora d’obtenir accés digital a aquestes monografies. A les trobades es va posar de manifest que, malgrat que sovint les biblioteques preferirien comprar monografies en format digital, sovint acaben adquirint la versió impresa perquè és l’única disponible o la més viable. En general, els bibliotecaris observen escassa transparència en un mercat caracteritzat per la varietat de models de negoci, preus desproporcionats i una gran diversitat de proveïdors, formats i plataformes. Aquesta amalgama provoca que les biblioteques incorrin en despeses de gestió de múltiples llicències, sistemes d’autenticació, formació d’usuaris en l’ús de les plataformes, etc.  que, en última instància, provoquen que l’accés digital no sigui rendible comparat amb els costos d’adquisició de còpies impreses.

A l’informe es detallen una dotzena de casos que serveixen per il·lustrar les dificultats que els bibliotecaris troben a l’hora d’intentar incorporar la versió digital d’una monografia a la seva col·lecció. La situació més habitual, en un 43 % dels casos, és que el llibre no estigui disponible en format digital.

En un altre 31 % dels casos, el llibre sí està disponible en format digital, però diversos factors impossibiliten la seva adquisició: no està prevista la seva compra mitjançant una llicència institucional; la llicència institucional permet un nombre reduït d’usuaris simultanis o el preu és molt elevat. A tall d’exemple, un dels casos descriu com una biblioteca decideix comprar dues còpies impreses d’un llibre –a 55 lliures cadascuna– donat que el preu de la llicència institucional de la versió digital, per a un únic usuari simultani, oscil·la entre les 250 i les 270 lliures en funció del proveïdor.

L’última categoria (27 % dels casos) inclou els llibres que no estan disponibles ni en format imprès ni electrònic i alguns casos que, tot i ser minoritaris, són de gran rellevància per als bibliotecaris: la demanda d’un format específic per donar resposta a les necessitats d’un estudiant discapacitat, la reproducció en color d’obres d’art, etc.

Resulta difícil trobar una solució conjunta a aquests problemes. D’una banda, el nombre d’editors implicats és molt elevat: el miler llarg de títols havia estat publicat per prop de 300 editorials diferents. A més, sovint es tracta de situacions que només afecten a biblioteques individuals: del miler de títols problemàtics, menys de 10 havien estat identificats per més d’una universitat.

Els problemes identificats en el curs de l’estudi no coincidien amb les expectatives dels autors d’informe. Si aquests pensaven que l’estalvi d’espai físic, l’esporgada de les col·leccions, l’increment dels fons de recerca o l’accés a obres antigues serien les prioritats de les biblioteques, l’estudi va posar de manifest que el seu interès principal era, en realitat, posar a l’abast dels estudiants la bibliografia recomanada pels seus professors. Així mateix, es va observar que els problemes no corresponien a l’accés a obres antigues, sinó que majoritàriament afectaven a llibres editats en els darrers 20 anys.

Malgrat que l’informe no arriba a oferir solucions definitives ni universals, sí que fa llum sobre algunes de les barreres que encara dificulten el trànsit des de les monografies impreses a les digitals en biblioteques universitàries i de recerca, una evolució molt més lenta que la que s’ha observat en altres tipologies documentals, com ara les revistes.