Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

La biblioteca universitària, eix dels nous models docents i d’aprenentatge

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Anna Magre Ferran
Cap de la Biblioteca-CRAI del Poblenou
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


A splendid torch: learning and teaching in today’s academic libraries (2017). Jodi Reeves Eyre, John C. Maclachlan, and Christa Williford (eds.) Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, 174). 151 p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub174/. [Consulta: 4/01/2018].


Què hem après del nostre treball en biblioteques universitàries? O el que és més important encara: quin és l’impacte d’aquestes biblioteques –com a proveïdores de recursos, suport professional i espais– en l’objectiu essencial de millorar les condicions de l’ensenyament i de l’aprenentatge? La publicació que presentem beu de l’esperit del CLIR, el Council on Library Information Resources, una organització amb seu a Washington D.C. dedicada a explorar un futur més coherent i eficient per a les biblioteques en base a les aportacions multidisciplinàries d’experts en la recerca i la docència universitària. La publicació és el resultat de la posada en marxa d’un grup d’escriptura col·laborativa (Collaborative Writing Group: CWG) que es va plantejar aportar reflexió acadèmica, sempre apuntalada per estudis de cas i experiències contrastades, per dibuixar el potencial sobre l’ensenyament i l’aprenentatge que els professionals de les biblioteques poden aportar si interactuen creativament amb acadèmics i usuaris. És en base a aquest diàleg informat i permanent a tres bandes que s’anirà perfilant la funció essencial de les biblioteques del segle XXI.

Els tres editors d’aquest volum han aplegat sis articles que exploren –sempre amb autoria col·lectiva– el rol de les biblioteques universitàries d’avui. L’èmfasi és, no cal dir, en les noves oportunitats de col·laboració que es poden establir entre els diferents agents per redefinir la seva missió en uns entorns d’informació compartida i de canvis tecnològics d’enorme potencial en la relació ensenyament/aprenentatge.

En cada article es presenten exemples d’experiències en marxa que obren perspectives diverses sobre la qüestió central. El resultat és la descripció d’un conjunt de casos particulars que fan emergir la necessitat i conveniència de les metodologies col·laboratives per arribar a consensus eficients entre les visions –i el compromís professional– del personal bibliotecari i el personal acadèmic. Apuntem, a continuació, les qüestions abordades en cada cas.

  1. «Lliurant la Torxa Esplèndida: l’evolució continuada dels centres d’aprenentatge» recull tres exemples de com les comunitats acadèmiques estan adaptant les biblioteques com a espais d’aprenentatge, amb la reflexió arquitectònica que comporta la renovació d’espais que permetin i inspirin el treball col·laboratiu i l’experimentació.
     
  2. «Creant zones de contacte a l’era de la postveritat: perspectives de col·laboració entre bibliotecaris-facultat en la formació en competència digital» considera el repte de dissenyar programes que desenvolupin la cerca d’informació i el pensament crític d'una forma totalment integrada en els plans d’estudis de les assignatures.
     
  3. «Explorant com i per què les humanitats digitals s’ensenyen a les biblioteques» analitza diversos exemples d’iniciatives de suport a la recerca en humanitats, destacant les afinitats i tensions que aquestes iniciatives tenen quan van més enllà de les biblioteques universitàries.
     
  4. «Ús actual i futur prospectiu de la biblioteca universitària de mapes» reuneix punts de vista de múltiples disciplines sobre el valor d'ensenyar mapes i sistemes d'informació geogràfics (SIG) als estudiants a la biblioteca. Entre els exemples destaca el projecte que incorpora el procés complet de la recerca, des de la formulació de la pregunta fins a la difusió dels resultats, en assignatures de graus.
     
  5. «Noves oportunitats per a la col·laboració a l'era de les col·leccions especials digitals» és una proposta programàtica pel desenvolupament d’una docència basada en la recerca a partir de l’anàlisi de fonts primàries digitals. L’objectiu final és generar noves oportunitats per tal d’involucrar els estudiants en experiències d’aprenentatge actiu.
     
  6. «Coses brillants: impressió 3D i pedagogia a la biblioteca» proporciona una visió general dels desenvolupaments recents en impressió 3D, la fabricació de recursos i la creació dels espais de fabricació (makerspaces) a la mateixa biblioteca. S’hi examina el valor pedagògic de la impressió 3D en diversos camps i es proposa la seva integració als plans d’estudi.

La lectura d’aquest conjunt d’articles és un exercici estimulant, per imaginar la biblioteca universitària com un instrument central i un espai privilegiat a l’hora de fomentar i facilitar els canvis que comporta l’aplicació de nous models docents en l’entorn acadèmic. El treball col·laboratiu dels autors en la confecció dels articles apunta directament al potencial metodològic d’aquesta pràctica en una renovada visió del món de les biblioteques universitàries. Una visió que ha de passar inevitablement per trencar barreres, redefinir rols professionals i esquemes organitzatius. La força persuasiva que emergeix d’aquest volum està directament vinculada al seu to experiencial. Les experiències pioneres que s’hi descriuen, malgrat la diversitat d’àmbits i perspectives, apunten a la necessària reorientació de la biblioteca universitària com a espai pivot dels igualment renovats processos d’ensenyament i aprenentatge en l’àmbit acadèmic. En aquest sentit, aquests articles es poden llegir com una crida al personal bibliotecari a participar activament en el diàleg amb acadèmics i usuaris per redefinir el sentit últim de la comunitat universitària com a institució al servei de la societat. És en aquest procés obert i participatiu on professors, bibliotecaris i estudiants ensenyen i aprenen els uns dels altres, i hauria de ser en virtut d’aquest procés que podem imaginar la biblioteca universitària com un espai de creativitat, innovació i fabricació de coneixement.