Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].


Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Al llegir el títol veiem que es refereix a vuit països europeus. Per què aquests vuit, precisament? Quina relació els agrupa? De fet, la selecció està directament relacionada amb els membres que constitueixen KE (abans esmentats i als quals s’hi van afegir Àustria i Noruega), i amb l’interès que té KE de saber en quins àmbits o àrees pot contribuir de cara a facilitar la publicació de monografies en accés obert. L’informe està estructurat en quatre parts que tenen objectius, estructura i metodologies bastant diferenciades i que passem a comentar tot seguit.

La primera part és un estudi teòric que presenta la situació actual de la publicació de monografies en accés obert, fent especial esment a les vies de finançament (book processing charges - BPC, especialment) i un apartat molt interessant sobre les qüestions que els editors han de tenir en compte, i entre les quals destaquem l'assegurament de la qualitat, el màrqueting digital, els formats digitals, les plataformes, les mètriques i el paper de la biblioteca, entre d’altres elements. També és molt interessant la tipologia de sistemes de finançament i els exemples que posen de cada país, tot mostrant la diversitat d'aproximacions existents. S’inclouen dades concretes sobre el nombre de monografies publicades a cada país –unes xifres misèrrimes, per cert– basades en la consulta a DOAB, i també es comenten les polítiques de promoció de la publicació de llibres en accés obert, a partir de la consulta al directori ROARmap. Es tracta d'un text ben estructurat i molt aclaridor, un bon resum de la situació actual que pot ser de molt interès i molt suggeridor, en especial per a editors i bibliotecaris.

La segona part inclou els estudis concrets de cada un dels països (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Noruega, Països Baixos i Regne Unit) i es basa en qüestionaris web i entrevistes fetes als editors, bibliotecaris i finançadors. Els qüestionaris van tenir un índex de resposta més aviat baix (entre el 15 % dels bibliotecaris i finançadors, i el 25 % dels editors). Una altra limitació va ser no disposar de preguntes específiques per a cada país que permetessin copsar millor les diferències que hi ha en cada un d'ells respecte de la publicació de monografies. Per a cada país es comenta la panoràmica general de la publicació de monografies en accés obert i també les polítiques de suport. No s'ofereixen dades concretes o quantitatives sinó més aviat comentaris qualitatius generals amb indicació dels editors més destacats. Es veu clar que el nivell de respostes va ser baix i no va donar per oferir les dades quantitatives de progrés. És una part que, a diferència de l’anterior, no és especialment interessant.

La tercera part s'estructura a partir de 14 temàtiques (com ara la col·laboració entre biblioteca i editorials universitàries, la inclusió de les monografies als mandats, el desenvolupament d’estàndards, etc.) de cada una de les quals s’inclouen diversos exemples d'«iniciatives notables» (prefereixen aquest nom en lloc del de bones pràctiques). A continuació, indiquen els buits que hi ha en el sector, especialment l’absència de dades estadístiques (oferta, dades d'ús, costos, etc.) que serveixin per conèixer a fons la situació i també afegeixen un conjunt de recomanacions organitzades segons el destinatari (ja siguin els editors, universitats, autors, biblioteques o els finançadors). És una part breu de la qual se’n poden extreure exemples concrets i recomanacions que poden ser d’interès.

Finalment, hi ha uns apèndixs signats per diferents autors que analitzen tres temàtiques a partir de la revisió bibliogràfica dels estudis més rellevants publicats sobre la qüestió. Aquí s'inclou una anàlisi de l’edició de monografies en ciències humanes i socials, les variacions dels costos de l'edició de monografies en accés obert (BPC) en els diversos països i també consideracions sobre l’avaluació de l’impacte i difusió de les monografies en accés obert. És una part teòrica que permet conèixer de manera ràpida, ordenada i comentada la bibliografia fonamental sobre monografies en accés obert.

Com a comentari final de l’informe, destacaria que posa de manifest que no hi ha una via estàndard per arribar a l’objectiu (és a dir, publicar monografies en accés obert) sinó que es mostren diverses vies adaptables al tipus d’editor (si és tradicional, digital, etc.) i a les polítiques i particularitats editorials de cada país. També queda ben clar que l’accés obert és un model que té ja el suport dels principals editors comercials (com seria el cas d’Springer-Nature, al qual hem fet abans referència). Així doncs, malgrat que la tria dels països està més relacionada amb els interessos de KE que altra cosa, crec que aquest estudi conté molts aspectes interessants que poden ajudar a aclarir dubtes i suggerir idees als editors de qualsevol país europeu (no cal que sigui dels estudiats) que vulguin desplegar projectes de publicació de monografies en accés obert.