Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Ets natiu o immigrant digital?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya


Connaway, Lynn Silipigni; [et al.] (2017). The many faces of digital visitors & residents: facets of online engagement. Dublin, OH: OCLC Research. Disponible a <doi.org/10.25333/C3V63F>. [Consulta: 07/05/2018].


Et consideres un natiu o bé un immigrant digital? Creus que la data de naixement et condiciona a l’hora de respondre la pregunta? Doncs l’informe coordinat per la Lynn Connaway et pot ajudar a sortir de dubtes i entendre, amb profunditat, com els individus fan ús de la tecnologia i del web. La llavor d’aquest projecte va sorgir a partir de l’afirmació de Mark Prensky (2001) que dividia la població en natius i immigrants digitals i la posterior crítica que David White va fer l’any 2008 on concebia el web com un lloc per viure o una col·lecció d’eines útils (de jardí, per exemple).

L’objectiu primordial del projecte The many faces of digital visitors & residents: facets of online engagement (entès com una compilació de la història, activitats i resultats de la feina feta en el context de Visitors & residents) és que els resultats obtinguts permetin prendre decisions i fer canvis, si cal, tant en el disseny de tecnologies de la informació com en els serveis tecnològics de les biblioteques per tal de millorar el servei als usuaris. L’any 2015, ja en vam fer esment en la ressenya Els adolescents són de Neptú, els bibliotecaris de Plutó.

El plantejament de la recerca té un context internacional que compta amb la participació de cinc països (Estats Units, Regne Unit, Espanya –UOC i Universidad Carlos III–, Itàlia –Università Cattolica del Sacro Cuore– i Xina) i utilitza les etapes educatives (emergent, establerta, adaptada i experta) per tal d’identificar la mostra, ja que considera que representa millor la relació amb la tecnologia que no pas l’edat o la generació. Les tècniques utilitzades per recollir la informació han estat: entrevistes (164 individus), diaris mensuals individuals, mapes (151 individus) i enquesta en línia (150 individus), entre els anys 2011 i 2016. A grans trets, els  demanen com obtenen la informació; per què prenen la decisió/opció a l’hora de seleccionar un recurs i quines diferències troben en funció de si el context és personal o institucional.

El segon capítol de l’informe descriu amb detall la metodologia i dona dades segons la procedència, l’etapa educativa, entre d’altres, dels individus que van formar part del projecte. La inicial dicotomia entre els conceptes visitant o resident a la pràctica es converteix en dos mots que tenen una frontera permeable.

Podem definir els visitants com a usuaris anònims, que no creen un perfil ni identitat digital i, per tant, no són membres ni visibles a les xarxes, primordialment per la por al robatori de la identitat i la privacitat. S’han marcat un objectiu i busquen una eina adequada per aconseguir-lo. Tot i que l’eina escollida no hagi estat perfecta estan satisfets si veuen un progrés o benefici a utilitzar-la. Per a ells el web és una de les moltes eines, com per exemple el telèfon, el programari fora de línia; una més.

Una possible definició de residents són els que veuen el web com un lloc on poden compartir informació sobre la feina i la seva vida personal. Tenen sentiment de pertinença a una comunitat, expressen opinions, generen continguts i els agrada invertir temps connectats. Tenen perfils a Facebook o Twitter i se senten còmodes i desenvolupen una identitat digital i, en certa manera, no desconnecten mai ja que fan actualitzacions dels perfils, comentaris a blogs, etc. Interpreten el web com una xarxa d’individus que generen continguts, però no fan distinció entre contingut i persona. Per a ells, per exemple, que Wikipedia hagi estat creada de manera col·lectiva no és una preocupació, el que és important és la rellevància que la informació que troben s’adeqüi a les seves necessitats particulars.

De les definicions anteriors passem a ressaltar alguns dels resultats, que evidencien la importància dels recursos humans (de manera més important als individus de la UOC). Les tipologies més esmentades són els amics i col·legues, resultats que davallen amb el perfil d’experts ja que tenen competències i expertesa en l’ús de les eines. També identifiquen el cara a cara com a font valuosa d’informació, la conveniència com a prioritat quan han de prendre decisions sobre quines eines i fonts utilitzar, però també esperen que els resultats tinguin qualitat suficient.

Per altra banda, l’eina emprada ve determinada, en part, pel context i la situació (cultural, social i temps emprat) i influencia el comportament a l’hora de prendre decisions. Per exemple, les institucions espanyoles i italianes conclouen un ús més elevat de les tauletes que les americanes o angleses. En línies globals els participants fan un ús extensiu dels motors de cerca, especialment de Google (i convé fer més visibles i fàcils de localitzar els filtres/cerca avançada), com també de Wikipedia que fan servir per familiaritzar-se amb la matèria.

Els recursos de la biblioteca són utilitzats tot i que lamentablement no són identificats com a fonts de la biblioteca. La seva concepció varia en funció de l’etapa acadèmica dels individus, des d’un espai contenidor de llibres a un lloc per estudiar i col·laborar. L'edat no és un factor determinant de l'ús de la tecnologia en línia, ja que els estudiosos en l'etapa educativa posterior (que es correlacionen amb l'edat però la no denoten) indiquen un ús elevat de les fonts digitals.

El quart capítol de conclusions i recomanacions explicita que el comportament de cerca canvia amb l’evolució i progrés en l’etapa educativa en la qual es troben. Els resultats obtinguts amb la mostra d’individus de la UOC, com l’única universitat en línia de les participants, té patrons de conducta diferents, per exemple fan un ús més elevat de la biblioteca ja que la tenen incorporada a l’aula.

S’accentua un buit entre els usuaris i la biblioteca i es recomana que les biblioteques coneguin com obtenen la informació en lloc d’esperar que els individus canviïn els fluxos i hàbits de treball per tal d’adaptar-se a les eines, fonts i serveis que ofereix la biblioteca.

En resum, la teoria em defineix com a mil·lennista, de la generació Y, resident segons l’informe acabat de presentar, i tots a més som adults, segurament dels més connectats (i enganxats a les xarxes), narcisistes i consentits segons uns, i crítics, exigents, reformistes i participatius segons uns altres (Una generación entre dos mundos), però amb una gran varietat de comportaments. Natiu o immigrant, visitant o resident o una barreja de tots, un alt grau de personalització de les tecnologies sempre serà molt benvingut.