Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Una jornada de reflexió sobre accés obert: èxits i desafiaments

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


ISSN Conference 2018 : une perspective internationale sur le libre accès dans la communication scientifique: succès et défis = an international perspective on open access in scholarly communication: achievements and challenges. Disponible a: <https://webcast.in2p3.fr/container/issn-conference-2018>. [Consulta: 14/05/2017].


El proppassat 26 d’abril es va celebrar a l’École Nationale d'Administration a París una jornada que, sota el títol Une perspective internationale sur le libre accès dans la communication scientifique: succès et défis, va abordar diversos aspectes relacionats amb el fenomen de l’accés obert. La sessió estava organitzada pel Centre International de l'ISSN, l’agència encarregada de l’assignació de codis ISSN per a la identificació unívoca de revistes. Aquells que no vam tenir la sort de viatjar a París per assistir a la jornada podem almenys consultar els vídeos de les diverses presentacions.

El programa constava d’una conferència inaugural a càrrec de Jean-Claude Guédon, professor de la Université de Montréal, seguida de vuit presentacions, cadascuna de les quals es pot consultar per separat. A continuació resumirem breument les diverses intervencions.

La conferència de Guédon va presentar un recorregut històric de l’evolució del mercat de l’edició científica que arrencava amb els canvis que es produeixen a partir del final de la Segona Guerra Mundial: la irrupció de les editorials privades, la creació dels índexs de citacions d’Eugene Garfield i la consegüent identificació d’un conjunt de revistes “nuclears” (core journals) amb conseqüències sobre el preu de subscripció d’aquests títols, la digitalització de la producció i distribució de les revistes, la declaració de Budapest, l’aparició dels megajournals, etc.

A continuació, Mikael Laakso, de la Hanken School of Economics (Finlàndia), va fer una anàlisi de l’evolució de la publicació en accés obert entre els anys 2010 i 2016. L’anàlisi longitudinal va anar acompanyada d’una part més metodològica que feia especial èmfasi en l’ús de ROAD (The ISSN Directory of Open Access Scholarly Resources) com a font d’informació útil per a la realització d’estudis sobre l’accés obert.

Elizabeth Gadd, Research Policy Manager a la Loughborough University (Regne Unit), va abordar l’accés obert com un fenomen en el qual es veuen involucrats quatre actors ―investigadors, institucions, agències de finançament i editors―, parant una especial atenció a la situació al Regne Unit.

Marc Vanholsbeeck, de la direcció de recerca de la Fédération Wallonie-Bruxelles (Bèlgica), va abordar l’anàlisi de les polítiques de ciència oberta en el marc de la Unió Europea. En la seva opinió, moltes de les línies estratègiques actuals no són sinó una continuació d’iniciatives que arrenquen als anys 80 i 90 amb la definició de l’European Research Area. Vanholsbeeck va ser crític amb les contradiccions que al seu entendre es produeixen entre els objectius de les polítiques científiques europees, encaminades envers la ciència oberta, i la gestió real de les convocatòries, que presten una atenció preponderant a indicadors de rendiment basats en la quantificació del nombre de publicacions i el seu impacte en termes de citacions a través de Web of Science o Scopus.

La segona part de la jornada es va centrar en l’avaluació de revistes d’accés obert. En primer lloc va intervenir Didier Torny, investigador del CNRS, que va descriure els principals models d’avaluació de revistes, tant els basats en indicadors com els elaborats a partir d’enquestes a investigadors.

Leo Waaijers, creador del Quality Open Access Market, va presentar aquest portal que avalua revistes d’accés obert a partir de la informació disponible a les seves pàgines web ―composició del comitè editorial, procés de revisió, taxes d’edició, etc.― i les puntuacions atorgades per investigadors. L’objectiu és orientar els autors en la tria de la revista d’accés obert a la qual enviar el seu manuscrit.

Annaïg Mahé, professora de l’École Nationale des Chartes (França), va fer una anàlisi del funcionament durant l’última dècada de HAL el principal repositori multidisciplinari disponible a França: nombre de documents dipositats, tipologies documentals, temps transcorregut entre la publicació i el dipòsit, diferències per disciplines, etc.

Joachim Schöpfel, de la Université de Lille (France), va centrar-se en la situació als països de l’anomenat “sud global”, incloent-hi el tercer món i països en vies de desenvolupament, on el fenomen de l’accés obert és especialment significatiu al Brasil, Índia o Indonèsia.

Per cloure la jornada, Ana Maria Cetto, professora de la Universidad Nacional Autónoma de México, va presentar la panoràmica a l'Amèrica Llatina. En la seva intervenció va fer referència a iniciatives com Latindex, Redalyc o SciELO, va presentar dades estadístiques sobre la presència de revistes d’accés obert a la regió, va comentar l’aprovació de declaracions i mandats institucionals i governamentals en favor de l’accés obert i la ciència oberta, etc.

El fet que puguem consultar totes les presentacions de la jornada des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa exemplifica de forma excel·lent una de les consideracions de Jean-Claude Guédon a la seva conferència inaugural a l'afirmar que, per a ell, l’accés obert no és sinó un element de segon ordre dins d’un canvi disruptiu de primer nivell com és la digitalització de l’accés a la informació científica.