Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Les biblioteques com a institucions que generen confiança: l’estat de les biblioteques als Estats Units el 2018

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Rosa, Kathy S. (ed.) (2018). «The State of America’s libraries 2018: a report from the American Library Association». American libraries, special report April. 25 p. Disponible a: <http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2018>. [Consulta: 05/05/2018].


El número d'abril de 2018 de la revista American libraries, la revista de l’ALA, l'American Library Association, és un número monogràfic dedicat exclusivament a l'estat de les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica el 2018, a fer-ne una fotografia de la situació en què es troben, i a detectar i posar sobre la taula els seus principals problemes i les tendències actuals i futures que s'han detectat. Aquest any, aquest estudi l'ha editat Kathy S. Rosa. El monogràfic es divideix en les següents seccions: en primer lloc, es fa una introducció per, a continuació, analitzar la situació de les biblioteques universitàries, escolars i públiques. Finalment, s'analitzen els problemes i les tendències, tant en l’àmbit professional com nacional dels Estats Units. Una situació social, cultural i econòmica que s'emmarca en un context en què, tal com es fa referència a la presentació de l’informe, segons el Pew Research Center, un percentatge cada cop més elevat de la població creu que els bibliotecaris i les bibliotecàries els poden ajudar a localitzar i gestionar informació de confiança i pertinent, al mateix temps que els proporciona un entorn segur de treball i lleure.

En primer lloc, pel que fa a les biblioteques universitàries, a l’informe es fa referència a les dades de 2016 que cada any elabora l’ALA Association of College and Research Libraries (ACRL), i que se centren en aspectes de personal, col·leccions, hores de servei i accés, despeses, operacions i iniciatives. Pel que fa a les despeses de personal, es destaca que en els últims cinc anys, és a dir, des del 2013, un 21 % de les biblioteques universitàries ha tingut augments de personal, mentre que un 19 % ha patit una baixada en el seu finançament. Destaca, a més, que un 60 % de les biblioteques universitàries nord-americanes ha sofert un ajustament, a la baixa, en els seus pressupostos. A l’informe es destaca que, malgrat que dues de cada tres biblioteques han vist retallats els seus pressupostos, la creació i implantació de nous serveis no ha parat de créixer. Així, els principals serveis implantats aquests anys, i que ens poden servir de guia, són el desenvolupament web, la creació de repositoris institucionals en accés obert, els sistemes d’aprenentatge, les humanitats digitals i la producció de mitjans de comunicació digital. També es fa referència al desenvolupament de serveis com la creació de MOOC (massive open online courses), els portafolis digitals, la confecció de makerspaces o el disseny de Serveis d’Informació Geogràfica. Altres xifres que val la pena mencionar són les de l’accés en què, de mitjana, les biblioteques universitàries van obrir 63 hores a la setmana; i les del desenvolupament de la col·lecció on destaca que, de mitjana, aquestes biblioteques gasten un 69,8 % del pressupost destinat a adquisicions a les subscripcions de revistes (una tendència a l’encariment que també apreciem a les biblioteques catalanes i espanyoles).

Pel que fa a les biblioteques escolars, es posa especial èmfasi en el seu paper vital per a la comunitat a les quals serveixen, i que representen una part essencial per a l’aprenentatge al llarg de la vida, tant per a alumnes com per a professors. De fet, és justament a les biblioteques escolars on els estudiants comencen a aprendre i entenen conceptes com la privadesa, la confidencialitat, la llibertat intel·lectual, l’accés obert o l’ús just; conceptes tots ells que els acompanyaran durant la tota la seva vida. A més, a l’informe es destaca que des del 2015 hi ha en vigor la Every Student Succeeds Act (ESSA), en què per primera vegada es preveia una «biblioteca escolar efectiva» en els programes i en els resultats de l’aprenentatge dels estudiants. És a dir, que la biblioteca escolar esdevé el centre proactiu en l’èxit curricular, acadèmic i d’adquisició de coneixements dels estudiants. D’altra banda, cal destacar que les associacions professionals, en aquest cas la American Association of School Librarians s’ha implicat de forma activa, tot liderant la implantació d’aquesta llei a tots els estats del país.

En tercer lloc, pel que fa a les biblioteques públiques, es destaca el servei i el seu paper absolutament fonamental en la vitalitat i expansió de les ciutats i pobles on s’ubiquen; i en destaca dos àmbits: d’una banda, en la reducció de la bretxa digital per motius econòmics (esdevenint el principal proveïdor d’accés a Internet i a ordinadors); i de l’altra, en l’ampliació de l’accés a la informació, en aquest cas, a la informació sanitària. Pel que fa al primer àmbit, a l’informe es destaca la creació i l’impuls del programa DigitalLearn.org, en què es vol ajudar estudiants i famílies amb baixos ingressos a què puguin accedir i usar la tecnologia en igualtat de condicions, i que tinguin nivells òptims en alfabetització digital. Amb la mateixa orientació cal destacar l’estreta col·laboració que mantenen amb les biblioteques escolars, com a peça clau en el desenvolupament del programa Every Child Ready to Read, que té com a objectiu el desenvolupament de la lectoescriptura en els infants. D’altra banda, en allò referent al segon àmbit, la Public Library Association (PLA) i la National Network of Libraries of Medicine (NNLM) estan portant a terme un programa d’àmbit nacional que busca millorar la informació sanitària i mèdica que tenen els habitants dels Estats Units (una falta d’informació mèdica que s’havia detectat com una greu mancança en el sistema mèdic nord-americà, i que es buscava pal·liar amb l’ajuda de les biblioteques públiques com a primer centre de les seves respectives comunitats).

A continuació, a l’informe es parla dels àmbits més rellevants que afecten les biblioteques nord-americanes, com també les principals tendències i reptes als quals hauran de fer front, sempre des d’una perspectiva global en el terreny macro, i sempre en un entorn estrictament professional. En primer lloc, l’informe fa referència a les restriccions en matèria de llibertat intel·lectual, de continguts i de desenvolupament de col·leccions que està patint el sector, sempre en «intents formals d’eliminar o restringir l’accés a materials i serveis de la biblioteca». Concretament, a l’informe es parla de tres àmbits en què s’ha detectat censura: el dels llibres (que és el més important); el d’altres materials, com podrien ser les pel·lícules, les revistes, els programes, les exposicions i, fins i tot, els recursos electrònics i que l’informe detecta que cada cop té més repercussió; i el tercer àmbit de pèrdua de llibertats fa referència als actes de vandalisme, com podrien ser pintades, destrucció de mobiliari i destrucció de textos en funció de la religió. En segon lloc, es parla de la necessitat d’oferir un servei de qualitat i personalitzat tant a joves com a adolescents (es detecta que és un públic objectiu prioritari), posant especial èmfasi en aspectes com la mentoria en mitjans multimèdia, la diversitat i la inclusió, o el suport als infants i a les famílies amb necessitats específiques. De tot plegat se n’extreuen els dos últims reptes: d’una banda, l’obligació d’establir programes específics des de les biblioteques per donar respostes en tots els àmbits possibles i, especialment, en el dels joves com a futurs adults usuaris de la biblioteca i de tots els serveis públics en general; i de l’altra, fer-ho en un entorn sostenible i que permeti la seva aplicació al llarg del temps, és a dir, que tot es planifiqui a llarg termini.

A l’últim apartat de l’informe s’esmenten els principals reptes que ha identificat l’ALA en les seves accions en el terreny polític, com a lobby que actua en l’àmbit nacional dels EUA i que intenta influir en l’agenda política. És a dir, que per a l’ALA l’advocacy forma part indestriable de la seva acció corporativa i de defensa i promoció de la professió. Així, entre les tendències futures que d’alguna o altra manera afectaran les biblioteques dels Estats Units, l’ALA ha identificat les següents: un envelliment progressiu i constant de la població; un augment de les desigualtats socials; i una omnipresència cada cop més important de l’aprenentatge en línia. Per fer front a tots aquests reptes, s’apunta la necessitat que els espais, els edificis i els programes de les biblioteques puguin ajudar les persones a trobar, tots junts, l’ajuda necessària per a les seves respectives vides i que, al mateix temps, permeti un impuls del diàleg permanent que serveixi per trencar aquestes desigualtats socials que cada cop són més presents a les nostres societats. Sens dubte, aquesta posició ofereix a les biblioteques una posició privilegiada dins les seves comunitats com a importants centres econòmics i generadors d’oportunitats per a tothom.

De la lectura de l’informe es pot desprendre la conclusió que l’estat de les biblioteques, els reptes que han d’afrontar, i les tendències futures en les quals es veuran immerses no són gaires diferents de la situació que podem tenir aquí a Catalunya o a l’Estat espanyol. I per extensió al món occidental. En el fons, tots els professionals estem detectant, amb matisos locals, les mateixes preocupacions i necessitats quasi bé idèntiques respecte de la nostra professió i dels equipaments i serveis en els quals treballem. En aquest sentit, res de nou a destacar. No obstant això, sí que trobo rellevant el fet que les biblioteques s’estan convertint (si no ho han fet ja) en institucions en les quals es pot confiar. En temps de la denominada postveritat, de pèrdues de llibertats socials, de les fake news i de la informació en general poc o gens contrastada i treballada, veiem com la societat està perdent referents informatius i als mitjans de comunicació cada cop se’ls qüestiona més la seva suposada imparcialitat (que apareix, a ulls de l’opinió pública, com a parcialitat a favor dels poders fàctics). En aquest context, cal valorar que la societat vegi les biblioteques com a institucions en les quals poder confiar, en les quals hom pot trobar i cercar informació fiable i contrastada, en un ambient de llibertat intel·lectual i de neutralitat política i cultural. Penso que aquest és un element d’un valor estratègic extraordinari, que hem de saber aprofitar perquè signifiqui un punt d’inflexió a positiu en la visió que oferim a la societat i en la percepció que la mateixa societat té de nosaltres. Cal continuar enfortint aquest sentiment de confiança vers les biblioteques com a un element crític de l’èxit de la professió.