Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

La biblioteca pública: un espai d’aprenentatge i experimentació en família

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Gisela Ruiz
Directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada


Macfarland, Caroline; Owen, Katy (2017). The experiential library: the future of family learning. London: Society of Chief Librarians (SCL). Disponible a: http://www.covi.org.uk/wp-content/uploads/2017/11/The-Experiential-Libra.... [Consulta: 29/06/2018].


Les biblioteques públiques sempre estan en transformació: durant la Mancomunitat es van crear biblioteques d’accés lliure a l’estil anglès, en plena guerra civil van fer arribar els llibres al front amb els bibliobusos i, més endavant, van esdevenir centres d’estudi i lectura. Amb l’arribada de la democràcia, la llibertat va entrar per les portes i les finestres de les nostres biblioteques i els públics, els serveis i les activitats es van diversificar. Les tecnologies de la informació i l’aparició de nous suports audiovisuals van suposar nous reptes que van transformar el paper de les biblioteques públiques per tal d’adaptar-se a les necessitats del moment.

Avui en dia vivim una nova revolució: aconseguir que les biblioteques esdevinguin espais d’aprenentatge i experimentació, on els usuaris aprenguin fent (by doing) de manera creativa i compartida amb els altres. Un exemple d’aquest canvi el trobem amb el programa Bibliolab de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que «desenvolupa i dona suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania».

L’informe de Macfarland i Owen pren com a punt de partida aquesta transformació i se centra en la biblioteca com a servei que fomenta l’aprenentatge no formal de les famílies. Els estudis que han revisat les autores mostren que els pares i els cuidadors són el factor de major impacte en l’educació dels seus fills i, per tant, és important afavorir sinergies que permetin l’aprenentatge on participin tots els membres de la família.

El document vol ser una ajuda per a biblioteques que volen tirar endavant iniciatives similars. Reflexiona sobre com les biblioteques públiques poden crear oportunitats d’aprenentatge de manera creativa per tal d’afavorir el desenvolupament d’habilitats per a la vida en el si de les famílies. Les autores defineixen aprenentatge familiar com un conjunt d’activitats d’educació no formal dutes a terme per membres de dues o més generacions de la mateixa família que tenen una relació afectiva i de cura. Les biblioteques han d’oferir, doncs, experiències qualitatives i esdevenir un entorn per cultivar relacions més enllà de ser un espai d’emmagatzematge d’informació1.

No es tracta de fer activitats per als infants on els pares i familiars juguen el paper d’acompanyant, sinó de pensar-les per a tots per tal de reforçar hàbits, habilitats, coneixements i relacions. Totes les activitats haurien de tenir aquesta òptica. Així, no fem una hora del conte per als nens, sinó per a la família, per tal d’afavorir el vincle entre els seus membres a través de l’oralitat. Un vincle que després ells podran treballar a casa a l’hora d’anar a dormir, per exemple. La biblioteca ha d’oferir un espai i un temps per als adults i els seus fills, per estar plegats, per gaudir en família, i no per desconnectar perquè algú altre ja atén els menuts.

La investigació que van dur a terme Macfarland i Owen tenia quatre etapes:

  • La revisió bibliogràfica d’articles sobre l’aprenentatge familiar.
     
  • La realització d’enquestes a diferents bibliotecaris i responsables de biblioteques sobre les seves opinions i experiències relacionades amb l’objecte d’estudi.
     
  • La selecció de cinc biblioteques que complissin tres criteris: diversitat geogràfica, diversitat socioeconòmica i presència d’activitats formatives per a famílies. Les biblioteques seleccionades van ser les de Lambeth, Kirklees, Coventry, Norfolk i Bournemouth.
     
  • L’entrevista per telèfon a les biblioteques seleccionades sobre el desenvolupament de les activitats, les aliances per dur-les a terme, la difusió i l’avaluació.

Al final de l’informe les autores fan unes recomanacions senzilles per dissenyar activitats a la biblioteca de manera que aquesta esdevingui un veritable centre d’aprenentatge per a les famílies:

  1. Identificar la necessitat.
     
  2. Revisar les activitats existents per tal que afavoreixin l’aprenentatge familiar.
     
  3. Definir els resultats que es volen aconseguir.
     
  4. Adaptar les activitats al públic familiar i entendre la família des d’una perspectiva àmplia: pares/mares solters, pares/mares a la presó, famílies sense sostre...
     
  5. Programar activitats mitjançant un enfocament basat en els actius que tenim.
     
  6. Utilitzar la tecnologia.

Macfarland i Owen estableixen sis tipologies d’entorns d’aprenentatge familiar, amb una gradació que va des de la formació de l’adult sense la presència de l’infant, fins a la formació familiar entre i per a tots els membres d’una família.

  • Formació per a adults que repercuteix en el benestar familiar. S’emmarca dins de l’àmbit de l’educació formal o el desenvolupament d’habilitats. Per exemple, formació universitària, financera, tecnològica.
     
  • Formació per adults en entorns adaptats per a famílies, és a dir, amb guarderia per als infants. La formació s’adreça als adults però es facilita que hi puguin anar amb els fills. Per exemple, classes dutes a termes a universitats, centres educatius o altres centres públics.
     
  • Entorns d’aprenentatge adaptats per a famílies que comparteixen un mateix espai però fan activitats de manera individual sense interactuar entre elles i sense que hi hagi un formador. Per exemple, activitats ofertes en llocs de lliure accés com ara museus, biblioteques, poliesportius o espais de lleure.  
     
  • Entorns d’aprenentatge familiar que només tenen un públic diana: o l’adult o l’infant, tot i que inclouen activitats complementàries per a l’altre grup. Per exemple, una formació per als pares que inclou un taller de manualitats per als fills, o una formació per als infants en la qual els pares poden col·laborar ajudant-los.
     
  • Entorns d’aprenentatge familiar que s’adrecen tant als adults com als infants i faciliten l’aprenentatge intergeneracional i col·laboratiu entre els membres d’una mateixa família i entre diferents famílies.

A més, els estudis de casos analitzats revelen tres tipus d’activitat formativa:

  • Tallers conduits per experts en una matèria.
     
  • Esdeveniments oberts que encoratgin tots els membres de la família a participar-hi.
     
  • Experiències basades en el joc com a metodologia d’aprenentatge.

Així doncs, aquestes activitats han de tenir un alt component de creativitat i han de permetre l’aprenentatge col·laboratiu entre els diferents membres de la família.

Potser a Anglaterra, aquest enfocament sigui molt innovador però al nostre país tenim bons exemples d’aquesta manera de treballar. És imprescindible citar els Laboratoris de lletres i imatges creats per Gloria Gorchs (Biblioteca Roca Umbert), Marta Roig i Nati Calvo (Biblioteca de Sant Ildefons), o les Noves espècies literàries de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa. I és que els professionals ho tenen clar: el millor aprenentatge és aquell que es fa en família.


1 Macfarland, Caroline; Owen, Katy (2017). The experiential library: the future of family learning. London: Society of Chief Librarians (SCL), p. 15.