Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

La col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua són claus per als experts del patrimoni cultural

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Noelia Ramos
Bibliotecària de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
noelia.ramos@icgc.cat
@noraesss


Collective Wisdom: An Exploration of Library, Archives and Museum Cultures (2017). Dublin, Ohio: OCLC Research. [39] p. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/collective-wi.... [Consulta: 15/07/2018].


El 2016, l’Institute of Museum and Library Services i l’OCLC van seleccionar professionals de biblioteques, arxius i museus dels Estats Unit per formar un grup de treball del sector conegut com a LAM (libraries, archives and museums). L’objectiu era explorar pràctiques i interessos comuns i suggerir recomanacions per incrementar la col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua entre els experts del patrimoni cultural.

Al llarg de quatre mesos, els 18 professionals seleccionats van assistir als congressos anuals de les tres principals associacions estatunidenques: American Alliance of Museums (AAM), American Library Association (ALA) i la Society of American Archivists (SAA). A més, van ser convocats a reunions virtuals i a una clausura presencial a Seattle.

La participació en aquesta experiència va tenir un impacte important en la carrera de molts dels participants: alguns van ser promocionats o van trobar un treball superior; van realitzar presentacions en fòrums especialitzats sobre la iniciativa; o van implementar canvis fonamentals a les seves organitzacions a partir dels nous coneixements adquirits. En general, tots van trobar inspiració en les pràctiques dels altres i van crear xarxes informals de contactes per mantenir la col·laboració.

L’àrea d’interès inicial era com fomentar l’aprenentatge col·laboratiu i l’educació contínua entre els tres gremis dedicats al patrimoni, però van acabar descobrint d’altres múltiples qüestions convergents, especialment en el tema del desenvolupament professional i la formació.  

Alguns dels principals punts comuns trobats van ser:

  • Biblioteques, arxius i museus comparteixen molts assumptes fonamentals: la preservació,  l’ocupació, la integració social i la sostenibilitat tant ambiental com financera.
     
  • La importància de fer visible la professió i la posada en valor de cara a la societat.
     
  • La innovació i la digitalització han creat una necessitat comuna d’inversió en formació per maximitzar l’impacte de la tecnologia en les col·leccions patrimonials.
     
  • Els bibliotecaris, arxivers i museòlegs assistents als congressos anuals desitjarien formació que fos transversal per al sector LAM.

Per altra banda, també es van ressaltar algunes de les principals divergències entre col·lectius:

  • L’audiència a la qual es deu cada tipus d’organització i la relació que s’estableix entre les institucions i el seus usuaris: els arxius i biblioteques no imposen taxes d’accés als seus serveis mentre que és habitual que els museus cobrin entrada. D’altra banda, els museus solen estar oberts al públic general, mentre que les biblioteques especialitzades i universitàries només atenen investigadors i estudiants.
     
  • La titulació acadèmica dels professionals varia notablement: mentre que a les biblioteques prevalen els estudis en Informació i Documentació (Information Science), és habitual que els museòlegs i arxivers tinguin un primer títol superior en alguna carrera d’humanitats i després un màster en museologia (Museum Studies) o arxivística (Records Management).
     
  • L’argot i les barreres lingüístiques que ens separen: exemplars, ítems, expedients, peces, col·lecció, usuaris, audiència, ciutadans, comunitat, públic…
     
  • Les barreres creades al voltant de cadascun dels sectors i la creixent superespecialització.  

L’informe inclou dos apèndixs on s’especifiquen les recomanacions i accions suggerides per connectar el sector LAM. L’apèndix A mostra algunes idees per millorar, innovar i dirigir el futur de la formació contínua i la transversalitat entre sectors. Aquestes recomanacions es presenten organitzades segons els seus destinataris: individus, organitzacions patrimonials i associacions professionals.

L’apèndix B, per la seva part, és una guia per als assistents i organitzadors de congressos. Destaca la importància que tenen els espais informals de comunicació, com ara els passadissos o els coffee breaks dels congressos, on l’intercanvi d’informació és més fluid. A més, suggereixen als professionals que assisteixin als esdeveniments que no siguin específicament del seu sector per tal d’ampliar horitzons i als organitzadors que ofereixin descomptes específics per a tots els col·lectius.

Com a conclusió van voler ressaltar la importància dels equipaments LAM, com a espais segurs per a la custòdia i la defensa del patrimoni cultural. Al mateix temps, animen tant els tècnics com les empreses on treballen a crear aliances i equips multidisciplinaris, amb l’objectiu d’aprofitar la saviesa col·lectiva i crear sinergies entre unes professions tradicionalment distants.  

Aquest exercici va posar de manifest de quina manera els qui ens dediquem al patrimoni cultural ens enfrontem a desafiaments similars, però amb massa freqüència estem aïllats i molt concentrats en les pràctiques concretes del nostre col·lectiu. Al mateix temps, fa una crida a l’acció, tant individual com sobretot a la dels col·legis i associacions professionals, com a responsables últims de l’enteniment entre arxivers, bibliotecaris i museòlegs.