Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Les biblioteques públiques promouen la salut i el benestar a Escòcia: bones intencions amb pocs recursos

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Public library improvement fund: evaluation of health-related projects: final report (2017). Blake Stevenson. April. [Glasgow]: Scottish Library and Information Council. 34 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/1619/slic-plif-evaluation-final-repo.... [Consulta: 28/08/2018].


És de justícia començar amb un advertiment. Aquest informe és un document senzill en tots els sentits, sense dades quantitatives que avalin els resultats i amb limitacions metodològiques reconegudes pels mateixos autors. Amb tot, és interessant perquè, per una banda, és un intent d’incorporar la cultura de l’avaluació també als projectes (modestos) desenvolupats a les biblioteques públiques i, per l’altra, perquè corrobora la necessitat de fer conèixer als organismes sanitaris el potencial de la biblioteca pública en relació amb la salut i el benestar de la població.

L’any 2015, l’Scottish Libraries and Information Council (SLIC)1 publicà A strategy for public libraries in Scotland, 2015-20202 que fixava uns objectius estratègics per tal de potenciar el treball en xarxa i fer més eficients els serveis bibliotecaris, alhora que promovia l’avaluació del seu impacte. Un dels objectius estratègics girava a l’entorn del benestar social i tenia en compte qüestions com l’aïllament social, les desigualtats i els problemes de salut. Per poder dur a terme actuacions concretes, el Public Library Improvement Fund (PLIF)3 va finançar, entre el juliol del 2014 i l’abril del 2017, deu projectes centrats en l’envelliment de la població i que promovien la salut i el benestar. L’informe que aquí ressenyem és el resultat de l’avaluació d’aquests projectes que l’SLIC va encarregar a Blake Stevenson, amb l’objectiu de conèixer, entre d’altres, el seu impacte en l’entorn bibliotecari, en la comunitat i en la resta d’agents implicats, la seva viabilitat i la transferibilitat de l’experiència a d’altres biblioteques.

Alguns dels trets que defineixen la majoria dels deu projectes avaluats són que es tracta de serveis proporcionats per la biblioteca pública, vinculats a les administracions locals, abasten àrees geogràfiques de naturalesa diversa (zones rurals aïllades, àrees urbanes amb una població més concentrada i zones mixtes), treballen cooperativament amb altres entitats (per exemple, el National Health Service) i tenen un pressupost modest (2.230 £ el que menys i 26.000 £ el que més). Els centres d’interès giren, especialment, al voltant dels recursos informatius sobre salut que la biblioteca pública pot proporcionar4; la salut mental amb especial atenció a la demència; les activitats que es duen a terme dins de la biblioteca pública (entesa com a tercer espai) adreçades tant a persones amb demència com a cuidadors, familiars o professionals que hi han de tractar o, fins i tot, formació perquè els professionals de la salut i els assistents socials incorporin la biblioteca pública i els seus recursos en el seu dia a dia professional.

En destaquem els resultats següents:

- Impacte en els usuaris
La biblioteca pública arriba a persones que mai abans no hi havien anat i n’esdevenen usuàries; i, els que ja n’eren, s’assabenten de serveis i recursos que desconeixien. Arran de la creació o redisseny de nous espais, els treballadors socials descobreixen la biblioteca com un espai neutral valuós.

- Impacte en el personal bibliotecari
Gràcies a la formació específica rebuda, adquireixen coneixements sobre salut i benestar alhora que aprenen competències comunicatives específiques per relacionar-se millor amb els usuaris (malalts mentals, familiars, cuidadors) i saber satisfer les seves necessitats. La naturalesa dels projectes també ha potenciat la seva capacitat per treballar establint xarxes de contactes.

- El finançament
Malgrat la seva modèstia, ha permès que les biblioteques siguin més emprenedores i s’arrisquin a explorar noves formes de servei, a banda d’obligar a retre comptes de la inversió realitzada potenciant així la cultura de l’avaluació. Malauradament, la intervenció de l’administració local en algun procediment (contractació, compra) ha estat un llast important.

- Impacte en la comunitat
Aquest hauria de ser un punt clau però, per desgràcia, es reconeix en l’informe que només tenen percepcions i prou (això sí, totes molt positives!).

- El treball amb entitats externes
Quan es treballa amb organitzacions amb les quals ja existia una relació prèvia i es comptava amb l’aval de la seva direcció, els resultats són molt positius. En general, costa implicar agents de l’àmbit de la salut i el benestar perquè hi ha un gran desconeixement del potencial que la biblioteca pública pot tenir respecte dels seus interessos. És especialment difícil la relació amb l’NHS (National Health Service) per raó de les seves grans dimensions (costa identificar amb qui cal contactar), una rotació excessiva del personal, poca implicació per part dels metges de capçalera, pocs recursos, etc.

Pel que fa als reptes que es plantegen ressaltem:

- Millorar les relacions amb l’NHS i aconseguir treballar plegats però reconeixen que sense una implicació política clara serà difícil.

- Crear una xarxa sòlida d’organitzacions amb les quals col·laborar des de la biblioteca (més enllà de projectes concrets) tot i que cal temps i personal per aconseguir-ho.

- Compartir coneixements i bones pràctiques i replicar els projectes en d’altres biblioteques del territori, adaptant-los, sempre que es pugui.

- Proporcionar més temps per a la formació del personal bibliotecari implicat i també per poder aplicar els coneixements i dur a terme els projectes en els quals participen. Repensar el paper dels voluntaris perquè se’n presenten pocs i no sempre se’ls pot proporcionar la formació necessària. Reconeixen, però, la dificultat que significa no comptar amb els recursos humans desitjables.

- Planificar l’avaluació de l’impacte dels diferents projectes oferint els instruments necessaris.

- I, finalment, mantenir els projectes un cop finalitzat el finançament que els ha impulsat. Proposen, en aquest sentit, fons de finançament alternatius però sense concretar.

Només cal que allà a on posa Escòcia posem Catalunya i centre d’atenció primària o Servei Català de la Salut per National Health Service (NHS), i comprovarem que som allà mateix, amb la (gran) diferència que aquí encara no hem posat fil a l’agulla més enllà d’intents aïllats per part d’algunes biblioteques públiques i de la mateixa Sanitat.


1  Òrgan consultiu independent del Govern escocès que vetlla pels afers relacionats amb les biblioteques i la informació a Escòcia.
2  https://scottishlibraries.org/media/1133/ambition-opportunity-scotlands-..., ressenyat al Blok de BiD.
3  Fons del Govern escocès administrats per l’SLIC que financen projectes pioners, creatius i innovadors.
4  Entesos en un sentit ampli. Per exemple, s’inclou la promoció del projecte Reading Well Books on Prescription, ressenyat al Blok de BiD.