Afegeix un nou comentari

Transformació digital, com saber quin és el punt en el qual es troba la nostra organització?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Lluís Vicente
Responsable de transformació digital
RCD Advocats


II Informe nivel digital directivo en España 2017 (2018). [Barcelona: EADA Business School: RocaSalvatella]. Disponible a: <https://www.eada.edu/es/actualidad/prensa/informes/descargar/competencias-digitales-2017>. [Consulta: 22/09/2018].


La transformació digital és el concepte de moda en tot tipus d’esdeveniment, fòrum, xarxes socials o blogs sobre innovació. Més enllà de mètodes miraculosos, insights de gurus digitals o estratègies etèries sense resultats clars, usar la tecnologia per millorar serveis o organitzacions, i superar certes barreres conceptuals en l’entorn de treball és necessari i obligat. En aquest sentit, per sobre d’altres sectors econòmics i culturals, les biblioteques i centres de documentació porten un llarg recorregut en aquest camp. Cal preguntar-se també si els professionals estan preparats per a tecnologies que estan generant noves disrupcions. El machine learning o els smart contracts seran conceptes que haurem d’integrar en el nostre dia a dia laboral, com també el treball en entorns virtuals, amb més d’un dispositiu, i on l’usuari final tindrà pràcticament línia directa amb els professionals, a través de diversos canals. Així doncs, tenim les habilitats per assumir aquests canvis? Ja som en aquest camí?

Per donar una mica de llum sobre aquest àmbit i avaluar el nivell actual dels professionals, es pot prendre com a punt de partida el II Informe nivel digital directivo en España 2017 elaborat per l’EADA Business School i l’empresa de consultoria RocaSalvatella. L’estudi planteja una metodologia d’avaluació de directius que es podria adaptar al sector professional de biblioteques, centres de documentació, arxius i serveis d’informació de diferent índole.

Ja en els resultats del primer informe, de 2015, els directius es mostraven hàbils en l’ús d’aplicacions tecnològiques en el seu dia a dia personal, per bé que no ho eren tant en el moment d’utilitzar-les en el seu entorn de treball. Dos anys després del primer informe, l’estudi ressenyat mostra que els directius semblen anar un pas més enllà: la nova tendència es tradueix en el seu major lideratge en la transformació digital real dels seus entorns laborals. No obstant, i encara que tenen majors coneixements en tecnologia, encara es posa de relleu la necessitat de la seva aplicació profunda a les seves empreses i segueix essent una assignatura pendent la visió estratègica en el desenvolupament de plans de transformació a mitjà-llarg termini. D’altra banda, entre les tecnologies utilitzades en l’àmbit empresarial, no apareixen ni l’Internet de les coses, ni el blockchain ni la intel·ligència artificial (IA). Tampoc no apareix el seguiment i ús d’indicadors de reputació digital de l’empresa, ni es consideren indicadors de competència i sector, i encara és lluny de considerar-se essencial la monitorització de l’activitat o les necessitats dels clients a la xarxa.

Els resultats es basen en l’anàlisi de les habilitats dels directius que podem aplicar també al nostre sector:

  • D’entrada, cal analitzar si som igual d’hàbils en l’ús de tecnologia tant en el pla personal com en el professional. Som capaços de treballar en entorns virtuals o aportant serveis digitals per als nostres usuaris? Segurament respondrem que sí… I si ho comparem amb la destresa que tenim per demanar menjar en línia, fer la declaració de la renda o comparant preus de paquets vacacionals a Internet?
     
  • Segurament, gestionar i comunicar informació en l’àmbit digital és el nostre major valor, i aquestes són dues habilitats en les quals som forts en el nostre sector. Emprar els contextos digitals per a això és part d’aquest avantatge que tenim davant d’altres sectors. Els bibliotecaris ajudem els nostres usuaris a discernir el que és rellevant del que no ho és, sens dubte, encara que, com ens comuniquem en l’àmbit digital? Les xarxes socials semblen una fita principalment superada però, utilitzem altres canals? Aquí ens hauríem d’autoavaluar.
     
  • Una altra habilitat en la qual s’han superat diverses dificultats és el treball en xarxa. Entre centres, entre col·legues, entre associacions, facultats… Però, estem aplicant l’ús d’entorns col·laboratius o d’altres eines per cooperar en l’àmbit digital?
     
  • La següent habilitat se centra en l’aprenentatge continu. A hores d’ara, sabem que el canvi va venir per quedar-se i l’avenç de la tecnologia, a més de protagonitzar-lo, l’accelera constantment. Per això, qualsevol professional sap que aquesta habilitat és necessària en el nostre entorn. En el nostre cas, no acabem aquí, hem de fomentar aquest aprenentatge continu a les nostres comunitats. Sia com a dinamitzadors o com a parts participants, és un rol clau.
     
  • La visió estratègica en la transformació digital no és l’habilitat que destaca en cap dels directius enquestats. Nosaltres comptem amb ella? Sense visió estratègica, difícilment serem líders a la xarxa, difícilment podrem coordinar equips o crear espais de valor per a les nostres comunitats d’usuaris.
     
  • Finalment, l’orientació al client torna a ser capital, però no n’hi ha prou a dictar solucions d’acord amb uns estàndards. Aquí sembla imposar-se un aspecte capital per a startups, els pivots. Pivotar serveis a partir de l’adaptació del consumidor d’informació només es pot fer a partir de l’empatia amb ell. És a dir, l’orientació a l’usuari es defineix per la capacitat per entendre, comprendre, saber interactuar i satisfer les necessitats dels nous clients en contextos digitals.

La metodologia d’anàlisi es complementa en quatre àmbits d’interacció de l’economia digital: el mateix professional, l’equip de treball, l’organització i els factors ambientals. En referència al professional, hem d’avaluar habilitats centrades en la gestió del temps, en la comunicació personal, en la gestió de l’estrès i la implicació, entre d’altres. Quant a l’equip, trobem elements d’avaluació com ara la gestió d’equips de treball, motivació, organització de reunions i lideratge. Per saber si una organització compta amb activitats centrades en l’optimització de recursos, cal avaluar la comunicació interna i la gestió del coneixement corporatiu. Finalment, els factors ambientals corresponen a aquelles activitats que afecten la meva persona o la meva organització però relacionades amb l’entorn en el qual estan treballant; dins d’aquestes habilitats a avaluar hi ha la gestió de la influència, la marca digital, la gestió del prestigi a les xarxes, etc. Combinen, sobretot, elements tàctics i estratègics.

Els factors tractats a l’estudi resulten útils per analitzar en quin punt exacte de transformació digital es troba l’organització, encara que també posa de relleu que, en realitat, el que realment compta en un procés de transformació digital a l’organització no és només l’aplicació de les tecnologies, sinó que s’hi han d’incorporar les persones i els processos.

No obstant, per dur a terme una anàlisi en profunditat del nivell de transformació digital de l’organització, comptem amb d’altres alternatives metodològiques, com per exemple la proposta per la consultora Digital Leadership i amb la qual també es pot avaluar l’estat de maduresa de la nostra organització.