Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Creació sense límits en la ment d’un infant

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Marsh, Jackie; Kumpulainen, Kristiina; Nisha, Bobby; [et al.] (2017) Makerspaces in the early years: a literature review. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 139 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2017/02/Makey_Literature_Revie... >. [Consulta: 11.12.2018].

Lahmar, Jamal; Taylor, Mark; Marsh, Jackie (2017). Makerspaces in the early years: current perceptions and practices of early years practitioners, library and museum educators and makerspace staff. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 55 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2018/01/MakEY_Survey.pdf>. [Consulta: 11.12.2018].


Què són els makerspaces? Una definició planera podria ser: un espai col·laboratiu, un entorn d’aprenentatge i d'experimentació que combina elements de taller, laboratori i estudi d'art per desenvolupar i crear (projectes innovadors, per exemple). A la ciutat de Barcelona trobem dos espais makers de referència, com el Made o el FabLab Barcelona que compta amb Fab Kids i, recentment, s’ha creat a la Universitat de Barcelona (UB), en concret al CRAI Biblioteca del Campus Clínic un nou espai anomenat EspaiCREA. Per a més context, a Madrid, al MediaLab-Prado es va organitzar l’any passat la jornada: Makerspaces en bibliotecas públicas: sesión de trabajo abierta ja que la cultura maker cal que s’incorpori a les biblioteques (ja siguin escolars, públiques o acadèmiques), als museus o qualsevol institució que tingui com a servei la formació i l’aprenentatge.

Els informes que analitzem (que formen part del projecte MakEY i ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea) ofereixen un bon context per tal de conèixer totes les variables implicades amb el moviment. El primer text (Marsh, Jackie; et al.; 2017) és una àmplia revisió bibliogràfica que analitza la cultura maker i la pràctica educativa; els espais makers dins dels espais d’aprenentatge formals i informals (biblioteques, museus, laboratoris oberts, etc.); les disciplines d’aprenentatge vinculades (Science, Technology, Engineering, Maths –STEM–; art; habilitats digitals; Design thinking, entre d’altres). A més, en el quart apartat, revisa les variables que hi intervenen: el gènere, la família, la classe social, el factor lingüístic i, en el cinquè, presenta les conclusions orientades al futur que sintetitzem amb:

  • «el potencial dels espais makers [són cabdals] per desenvolupar els tipus d'habilitats i coneixements necessaris per permetre a Europa competir globalment en futurs mercats d'ocupació [...] on les tecnologies digitals conformaran diversos camins d'ocupació en els propers anys».
     
  • i la importància de la contribució del moviment maker al coneixement.

Per altra banda, el segon informe (Lahmar, Jamal; et al., 2017) és una continuació del primer, ja que després d’una extensa revisió bibliogràfica es volen conèixer les percepcions i punts de vista dels professionals amb una metodologia qualitativa com és l’enquesta. Aquesta ha estat portada a terme a set països de la Unió Europea (Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Regne Unit i Romania) i als Estats Units, per tal d’identificar els beneficis i reptes dels espais de treball makers focalitzats en els infants d’edats compreses entre tres i vuit anys, tant en l’entorn formal (com escoles bressol i escoles) i informal (com museus i biblioteques).

Els perfils que han estat enquestats són: professorat d’infantil, personal dels museus i biblioteques, com també personal dels makerspaces. D’un total de 881 respostes obtingudes, 633 han completat satisfactòriament tot el qüestionari i com a punt de partida trobem que el concepte makerspaces no és conegut pel 63 % dels que responen, ja que no hi estan familiaritzats.

Els resultats de l’enquesta han estan agrupats en funció dels tres targets mencionats en el paràgraf anterior; el capítol 2 analitza les respostes dels early years practitioners que tot i no conèixer el moviment, veuen que tindria valor incorporar-lo a l’educació infantil; el capítol 3 posa el focus en els resultats procedents del personal de biblioteques i museus i expressen entusiasme amb el potencial que suposaria la incorporació dels espais makers a les seves institucions i hi identifiquen un ventall de beneficis; el capítol 4 se centra en el personal dels espais makers que tenen un elevat interès a treballar amb infants i desenvolupar-los equipaments.

Algunes de les conclusions globals apunten que hi ha clares diferències en relació a l’experiència dels professionals enquestats i respecte a la procedència geogràfica. Als Estats Units, per exemple, els espais de creació estan fortament promocionats a les biblioteques i als museus. Per altra banda, hi ha divergència d’opinions sobre el valor que aquests espais poden tenir amb els infants. S’ha detectat també una falta de recursos (l’enquesta menciona i demana l’opinió sobre eines com ara: talladores làser; impressores 3D; equipaments per codificar; creació digital amb tauletes, càmeres; eines electròniques per a activitats STEM) i la necessitat de formació, com també orientacions en relació al tipus d’activitats i l’avaluació de l’aprenentatge adquirit. Per tant, l’enquesta ha estat d’utilitat per confirmar que la línia i direcció iniciada pel projecte MakEY encaixa amb els objectius, però queda molta feina per fer.

Fent un punt i a part dels informes i en un intent d’apropar-nos a la realitat de casa nostra, on l'adquisició de les competències en l'educació infantil ha fet un gir i cada vegada més les escoles canvien el model tradicional pel learning by doing. Alguns exemples d'aquesta nova realitat: el traç, l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura ja no es delimita al paper i a la taula, si no que és el pati que es transforma en una gran pissarra; les matemàtiques ja no són aquells exercicis repetitius i mecànics a la llibreta, sinó que l’ambient del supermercat i la classe de cuina els serveixen per fer els càlculs bàsics tot comprant i calculant els ingredients per fer pastissos, per posar dos exemples que veig a P5.

Més enllà de l’escola, les biblioteques necessiten també incorporar bibliolabs –denominació dels makerspaces a les biblioteques– (vegeu el projecte de la Diputació de Barcelona) ja que són una via d’atracció de nous perfils d’usuaris i la biblioteca pot ser entesa també com un espai d’aprenentatge, creació, així com d'accés a la informació. 


Per saber-ne més:

González-Fernández-Villavicencio, Nieves (2013). «El movimiento "Maker" en bibliotecas». Bibliotecarios 2020, enero 01.

Marquina, Julián (2017). «Makerspaces en bibliotecas: el fenómeno Bibliomakers». Julián Marquina, abril 18.