Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

El poder transformador de la lectura: llegir per canviar la societat

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Hilhorst, Sacha; Lockey, Alan; Speight, Tom (2018). A society of readers: “It’s no exaggeration to say that reading can transform British society...”. London: Demos. October. 50 p. Disponible a: <https://demosuk.wpengine.com/wp-content/uploads/2018/12/A-Society-of-Readers-Formatted.pdf>. [Consulta: 10/01/2019].


Existeix al Regne Unit una preocupació social relacionada amb els valors democràtics que els nous temps estan posant en perill per raó dels canvis tecnològics, polítics, econòmics i demogràfics, entre d’altres. Per tornar a posar en valor els serveis públics i el sistema del benestar que ha caracteritzat la societat britànica, cal que el Govern actuï. En aquest context es proposa la lectura com a poder transformador de la societat.

Durant l’estiu del 2018 es va realitzar, al Regne Unit, un estudi per tal d’avaluar l’impacte potencial de la lectura en relació amb una sèrie de problemes (la solitud, la salut mental, la demència i la mobilitat social), que afecten actualment la societat britànica, i que en una projecció fins al 2030 es preveu que esdevindran un llast que condicionarà (i impossibilitarà!) el seu desenvolupament com a país si no s’hi actua de manera urgent i amb els recursos necessaris. 

Aquest estudi el va liderar el laboratori d’idees (think tank) Demos amb la col·laboració de l’organització The Reading Agency. És imprescindible tenir present qui hi ha darrere d’aquest treball per entendre el perquè de la tria dels problemes estudiats, l’anàlisi que se’n fa des de la lectura com a element de transformació social, les propostes o recomanacions d’actuació que proposen i el to i la manera com es desenvolupa l’estudi.1

Els problemes analitzats i la seva relació amb la lectura són els següents: 

  • La solitud: descrita com una epidèmia que el 2030 afectarà més de set milions de persones de les quals 2 milions poden arribar a morir abans per aquest motiu (tenint en compte només els més grans de 60 anys tot i que es preveu que també implicarà col·lectius més joves). Llegir redueix la solitud perquè els lectors se senten menys sols i els llibres faciliten la interrelació social.
     
  • Els problemes relacionats amb la salut mental (depressió, ansietat, TDAH o l’aïllament fruit d’altres patologies) creixen i afecten tota la població, independentment de l’edat (gairebé tres milions d’infants i adolescents menors de 17 anys necessiten serveis de salut mental). La lectura manté la ment activa, per una banda i, per l’altra, ajuda a entendre la malaltia als qui la pateixen, als cuidadors i als qui hi conviuen.
     
  • La demència, vinculada a l’envelliment de la població, demandarà més centres d’atenció, més cuidadors informals i, sobretot, si es volen mantenir els mateixos serveis que hi ha avui dia, augmentar en un 58 % l’actual despesa del Govern per a aquest problema. No hi ha estudis concloents sobre una relació causal entre lectura i millora de la demència, però apunten a un alleujament dels símptomes.
     
  • La mobilitat social està molt condicionada pels resultats educatius; una competència lectora baixa implica formar part d’un col·lectiu vulnerable i en risc d’exclusió. L'alfabetització per ella mateixa no garanteix la mobilitat social però no tenir-la la fa impossible. Llegir per plaer s’ha descobert com la millor alternativa a aquest aprenentatge (més que no pas la lectura en l’entorn escolar).

The Reading Agency, des de fa més de 20 anys, desenvolupa programes de promoció lectora arreu del Regne Unit adreçats a col·lectius que van des d’infants a partir de quatre anys fins a adults de totes les edats, amb habilitats lectores diferents i amb situacions personals, econòmiques, socials, de formació, etc. també diverses. Actualment, té en marxa una sèrie de projectes que d’una manera o altra intenten donar resposta als problemes analitzats en aquest informe i dels quals en destaquem els següents: 

  • Summer Reading Challenge: l'objectiu del repte és aconseguir que els nens d’entre 4 i 11 anys llegeixin llibres de la biblioteca pública durant les vacances d'estiu per tal de mantenir les habilitats lectores adquirides durant el curs escolar. Hi participen gairebé el 100 % de les biblioteques públiques del Regne Unit. 
     
  • Reading Friends: l'objectiu és animar la gent gran a llegir, compartir històries, conèixer nous amics i divertir-se a partir de la lectura (de llibres, revistes, diaris, etc.). Es treballa en col·laboració amb entitats locals i amb voluntaris de totes les edats per afavorir la creació de vincles socials intergeneracionals. Els grups es reuneixen de manera regular a les biblioteques i centres de dia o centres comunitaris. 
     
  • Reading Well: promou els beneficis de la lectura per a la salut i el benestar. El programa té dues línies: Reading Well on Prescription2 (ajuda a la gestió de la salut i al benestar mitjançant la lectura d’una selecció de llibres –sobre salut mental, demència, malalties cròniques, etc.– feta per professionals que es pot consultar en algunes biblioteques públiques; s’adreça a persones malaltes, familiars i cuidadors) i Mood-Boosting Books (llista de recomanacions literàries a proposta dels lectors que participen al programa Reading Well Books on Prescription; hi intervenen biblioteques públiques i el National Health Service –NHS–).
     
  • Reading Ahead: promou la lectura entre joves i adults, especialment entre els que tenen dificultats lectores, a partir d’un web l’objectiu del qual és crear una comunitat en línia amb la qual compartir l’experiència lectora. Es promou des de les biblioteques públiques, els centres d’aprenentatge per a adults o els centres comunitaris. 
     
  • Reading Groups for Everyone: promou la creació de grups de lectura que es reuneixen a qualsevol lloc (a la biblioteca pública però potser també al lloc de treball) i estan adreçats a tothom a qui agradi llegir i parlar dels llibres. Són una bona manera de fer amics, sentir-se connectats i apoderats. 

L’experiència, els coneixements adquirits i les dades i informacions aconseguides en el desenvolupament d’aquests projectes han permès elaborar algunes propostes al voltant de la lectura que han de funcionar no només com a motor de la transformació social sinó també com a mesura de prevenció. Les recomanacions, adreçades essencialment al Govern britànic ara que encara és a temps de redreçar la situació, es poden sintetitzar en: més inversió econòmica per als projectes de promoció lectora actualment en funcionament i que s’han demostrat vàlids (en concret, demanen 200 milions de lliures!), un treball més col·laboratiu amb les diferents entitats i organitzacions que hi participen (des de l’NHS fins a les biblioteques públiques, les escoles, grups de voluntaris o la mateixa BBC, entre d’altres) i, sobretot, una major implicació i complicitat del Govern (al marge dels partits polítics) que cal que actuï pensant en el futur dels ciutadans i en una societat més justa, igualitària i democràtica. 

És un informe interessant en la mesura que posa en evidència uns problemes que també afecten i afectaran la nostra societat amb uns costos econòmics i socials igual de greus.3 La gran diferència, però, és que al Regne Unit ja s’ha posat el debat sobre la taula i el seu Govern no té cap excusa per no començar a pensar-hi... Quan començarem a fer-ho nosaltres?


1 Tot i que aporta referències bibliogràfiques i dades d’estudis previs, en determinats apartats els arguments s‘expressen amb un to entre sensacionalista i catastrofista que pot arribar a desmerèixer el valor del treball fent que es converteixi en un crit d’alerta més que no pas en un informe convencional.
2 Ressenyat al Blok de BiD.
3 L’aparició en aquests darrers mesos de treballs en aquesta línia en el context espanyol demostren que es comencen a desvetllar consciències també aquí. Vegeu, només a tall d’exemple, el documental Crecer leyendo de la Fundació Biblioteca Social; el projecte Biblioterapia: lecturas saludables de la Bibliosaúde (la biblioteca virtual del Sistema de Salut de Galícia); la comunicació de F. J. García Gómez «La sociedad se hace mayor: retos y oportunidades para las bibliotecas públicas», i l’article de J. Alonso Arévalo «La lectura y su relación con la salud y el bienestar de las personas».