Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Els sistemes de gestió de la recerca (CRIS): quin ús se'n fa?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Bryant, Rebecca; Clements, Anna; Castro, Pablo de; Cantrell, Joanne; Dortmund, Annette; Fransen, Jan; Gallagher, Peggy; Mennielli, Michele (2018). Practices and patterns in Research Information Management: findings from a global survey. Dublin, OH: OCLC Research. 88 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/BGFG-D241>. [Consulta: 30/05/2019].


1. La gestió de la informació sobre la recerca

Els CRIS (Current Research Information Systems) són els sistemes d’informació que serveixen per recollir i difondre tota la informació relacionada amb les activitats de recerca d'una institució, és a dir, quins són els seus autors, les publicacions, les patents i els datasets que han generat, els projectes de recerca que han obtingut, etc. Es van començar a crear a Europa durant els anys 1990 i ja a l’any 2002 es va constituir euroCRIS (European Organisation for International Research Information), una organització internacional d’institucions i persones interessades en la gestió de la informació de la recerca. Per cert que euroCRIS celebra un congrés anual que l’any 2015 es va fer a Barcelona, coorganitzat pel CSUC i la nostra Facultat.

Per fer-nos una idea de la seva importància, cal tenir present que sense els CRIS no es podria disposar de portals de la recerca com el de Catalunya, per citar el més proper, o el dels Països Baixos, Narcis, per esmentar-ne un dels més reconeguts internacionalment. 

Malgrat que, fins ara, estem parlant dels CRIS, el lector s’haurà fixat que en el títol del llibre s’utilitza el terme RIM (Research Information Management) que és la denominació més habitual als Estats Units per referir-se al mateix concepte. De tota manera, en el text de l'informe es va alternant amb CRIS, que és el terme més utilitzat i difós a Europa.
 

2. L'estudi

Es tracta d'una iniciativa conjunta promoguda per euroCRIS i OCLC. Això dona una idea de la potència i del ressò que pot tenir l’estudi, no tant per aquesta primera edició sinó pel compromís de repetir-lo periòdicament en el futur. euroCRIS ja té experiència a realitzar estudis similars amb altres organitzacions, com el que analitzava la relació entre els CRIS i els repositoris i que ja va ser ressenyat per Reme Melero en aquest mateix Blok.
 
Els autors de l’informe són un equip multidisciplinari d’OCLC i d’euroCRIS en el qual hi ha participat Pablo de Castro, actualment a Strathclyde i que també ha estat ressenyador del Blok.

L’estudi es basa en una enquesta sobre aspectes tècnics i de gestió dels CRIS que estan implementats en institucions acadèmiques i de recerca i que es va adreçar directament a les institucions. Els dos principals perfils que van respondre van ser bibliotecaris i gestors de la recerca en proporció similar. 

L’enquesta va estar operativa entre octubre de 2017 i febrer de 2018 i va obtenir 381 respostes de 44 països. La mostra no és representativa i cal prendre’s els resultats més aviat com a exploratoris i no pas com un fidel reflex de la realitat. Els tres països amb més respostes van ser els Estats Units, la Gran Bretanya i el Perú (un 39,10 % en conjunt). Espanya només va tenir sis respostes, el doble d'Andorra o l’Índia, amb tres cada un. En molts casos, a més, la resposta no va indicar el país. Aquesta disparitat fa que no es pugui realitzar una anàlisi regional (els resultats van ser més nombrosos al Perú i Itàlia perquè CONCYTEC i CINECA es van implicar molt en la difusió de l’enquesta).
 

3. Resultats 

Algunes de les dades més destacades de l’enquesta són les següents:

  • Els dos programes més utilitzats per a la gestió de la informació de recerca són Pure (Elsevier) i, per altra banda, desenvolupaments propis. A més distància se situen Elements, DSpaceCRIS i Converis.
     
  • Les funcions més valorades dels CRIS són el registre de la recerca de la institució, facilitar l'avaluació externa de la recerca, difondre els perfils dels investigadors i avaluar el grau de compliment de l'accés obert.
     
  • Els incentius més destacats pels investigadors són la connexió amb el repositori, la generació de CV, i oferir accés públic a les publicacions pròpies.
     
  • La interoperabilitat interna més esmentada és amb el sistema de gestió de personal, el sistema d'autenticació i el repositori institucional. Pel que fa a la interoperabilitat externa se citen sobretot els sistemes proveïdors de metadades de publicacions (Scopus, WoS, etc.) i els sistemes d’identificació d'autors (Orcid, etc.).
     
  • La responsabilitat de la gestió dels CRIS està bastant repartida entre les oficines de gestió de la recerca, la biblioteca, l’àrea de tecnologia i el vicerectorat de recerca. 
     
  • Les activitats liderades per la biblioteca són l’accés obert, la revisió de metadades, l’entrada de metadades i la formació. 

Per cert que l’informe conté un bon nombre de pàgines dedicades a analitzar les funcions de suport a la recerca de la biblioteca i a destacar el seu paper estratègic en aquesta temàtica. Fins i tot, hi ha un pròleg de Lorcan Dempsey on es posa de relleu la importància creixent dels serveis de suport a la recerca en les biblioteques acadèmiques.
 

4. Valoració

De la llarga llista de resultats, crec que val la pena destacar dos aspectes:

  1. Confluència amb els repositoris institucionals
    A l’informe es destaquen especialment els orígens dels CRIS (esdevenir memòries de recerca, i impulsats per gestors de la recerca) i els repositoris institucionals (difusió en accés obert, impulsats per bibliotecaris), ben diversos com es pot veure. De tota manera, malgrat la distància inicial, s’ha vist com han anat confluint i potenciant-se mútuament i també es fa evident que encara tenen camí per recórrer. Les dades de l’informe corroboren aquesta confluència ja que el 43 % de les institucions indiquen la existència d’interoperabilitat entre CRIS i repositoris. Una dada significativa però encara no completa.
     
  2. Interrelació entre diversos agents
    Els CRIS tenen la particularitat d’involucrar no només els gestors de la recerca sinó també els bibliotecaris i, especialment, els investigadors, que són els seus destinataris. Ja s’ha dit que els gestors de la recerca van ser els impulsors d'aquest instrument de control i seguiment de l'activitat investigadora d'una institució però que molt aviat van rebre també el suport dels bibliotecaris. L’atenció dels bibliotecaris al CRIS permet donar bon compliment a les funcions de suport a la recerca.

En resum, es tracta d'un informe exploratori que té una llista de limitacions llarga i un nivell de resposta discret i desigual per països. Per aquest motiu, no ens hem de fixar tant en les dades en concret, sinó més aviat en la descripció general que presenta i en les tendències que s'apunten. Esperem que es tracti d’un primer pas i que ben aviat tinguem a mans una nova edició, més polida i perfeccionada que obtingui un major nombre de respostes.