Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

LIBERant el canvi: informes i activitats de LIBER respecte a ciència oberta, dades FAIR i humanitats digitals

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe (2019). LIBER Digital Skills Working Group. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251731#.XXU4Sy4zaCg>. LIBER blog:  <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/case-studies-on-european-open-science-skilling-and-training-initiatives/>. [Consulta: 27/07/2019].

Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group (2019). LIBER Europe’s Research Library Network. 44 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3247286#.XRc2Qej7SUm>. Nota a <https://zenodo.org/record/3247286#.XRj0iej7SUk>. [Consulta: 27/07/2019].

Ivanović, D., Schmidt, B., Grim, R., Dunning, A. (2019). FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group. LIBER Europe’s Research Library Network. 26 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251593#.XRj08-j7SUl>. Nota <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/fairness-repositories-report/>. [Consulta: 27/07/2019].

LIBER 2019: slides, posters, audio & video recordings (2019). Disponible a: <https://zenodo.org/communities/liber2019/search?page=1&size=20&q=>. [Consulta: 27/07/2019].


En aquest Blok hem ressenyat diversos informes de l’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER, i ara farà un any parlàvem de la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la ciència oberta. No caldran, doncs, gaires preàmbuls per mostrar el paper de lideratge que LIBER està tenint en la necessària reconversió de les biblioteques de recerca en aquests moments actuals de canvis profunds i accelerats.

En aquest post ressenyarem (breument) tres informes recents de LIBER i el contingut del seu darrer congrés. Els informes s’adrecen a temes clau, en aquest moment, per a qualsevol biblioteca universitària i de recerca que vulgui tenir un paper mínimament rellevant per a la institució a la qual serveix: la ciència oberta, les humanitats digitals i la gestió de les dades de recerca. 

L’informe FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group Report (resum executiu) és el resultat de dues enquestes del grup a gestors i a tècnics de repositoris de dades. Els qüestionaris s’adreçaven a saber fins a quin punt els repositoris de dades actuals compleixen els 15 principis de dades FAIR. A banda dels resultats, de les respostes se’n desprenen bones pràctiques per als repositoris com poden ser la d’usar identificadors persistents i vocabularis estandarditzats, i registrar metadades de procedència per tal de facilitar la preservació. L’informe assenyala, també, alguns errors en la comprensió o interpretació dels principis. Aquests, concretament, farien referència als models de metadades rics, a la llegibilitat per part de màquines i a les metadades de procedència.

L’informe Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group també és el resultat d’un qüestionari contestat per biblioteques europees. Justament, la seva distribució (p. 6) ens dona una imatge de qui hi ha al capdavant en la renovació de les biblioteques a Europa, ja que un 71 % de les respostes provenen de l’oest d’Europa (Alemanya, Àustria, Holanda, etc.), mentre que només el 9 % venen de l’est, un 9 % del sud i un 11 % del nord.   

El qüestionari que va elaborar el grup de treball de Digital Humanities & Digital Cultural Heritage s’orientava a les col·leccions i a les activitats que les biblioteques fan al seu entorn. Les preguntes eren sobre finançament, organització, accessibilitat, tractament tècnic, personal dedicat i formació, i espais. L’informe inclou breus descripcions del que fan en humanitats digitals les biblioteques de l’Estat de Baviera, la Bodleian Library, la British Library, la Universitat de Lovaina i la nacional de Noruega. L’informe afirma que les biblioteques de recerca tenen un paper important a jugar en les humanitats digitals però moltes estan encara només iniciant aquest camí i recomana com a bones pràctiques: crear una visió, mesurar l’impacte, triar curosament les activitats a fer, mostrar que les vostres col·leccions no només tenen materials impresos, confiar en la vostra expertesa, implicar els vostres col·legues i «col·laborar, col·laborar, col·laborar».

El darrer que ressenyem, Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe, no és un informe sinó els resultats d’un projecte en curs, en aquest cas dut a terme pel grup de treball de LIBER de Digital Skills for Library Staff and Researchers. Aquest grup està centrat en les habilitats («skills») digitals que caldrà que, en aquest futur de ciència oberta, tinguin bibliotecaris i investigadors. L’objectiu del grup és ajudar les biblioteques a orientar-se cap a la ciència oberta i han iniciat un projecte consistent a compartir experiències de formació en open science a Europa. De moment, presenten unes breus descripcions del que s’està fent a Dinamarca, Hongria, Luxemburg, Noruega, Polònia i Suïssa.

Aquests tres informes comentats són resultats de dues coses: de l’estratègia de l’organització i de la feina dels membres de LIBER a través dels grups de treball. Ambdues es poden veure amb més detall fullejant les presentacions (sempre resum i diapositives, i a vegades vídeos) del darrer congrés de LIBER 2019. Els temes de les conferències del congrés reflecteixen els interessos estratègics de LIBER i dels seus membres. Des del meu punt de vista –òbviament parcial– els temes que van rebre més atenció van ser: la ciència oberta (tractada des de diferents punts de vista), els acords transformatius de subscripció de revistes juntament amb el Plan S i les cancel·lacions d’acords consorciats, i el rol de les biblioteques en la publicació dels resultats de l’activitat acadèmica a través de repositoris, de les editorials universitàries i de sistemes alternatius d'edició científica.

En períodes normals, les pràctiques professionals es basen en manuals estandarditzats, en tècniques codificades i en la còpia del que ja està en funcionament. Hi ha moments, però, en què el futur està en construcció i no hi ha altra «recepta» que la d’arremangar-se i posar-s’hi. Cal fer-ho amb prudència i assumint que ens equivocarem, cal però també encertar almenys la direcció del moviment. Aquesta ens l’han de donar les associacions professionals que no només vetllen pel desenvolupament professional del que ja està consolidat, sinó per tal que la professió evolucioni. Quan parlem d’això, estem parlant de liderar el canvi i, sens dubte, LIBER està fent-ho, està LIBERant el canvi.