Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona


Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].


A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

Aquest tipus d’informe de situació general sobre el conjunt dels serveis de lectura pública espanyols no és estrany en el sector. En efecte, aquest informe ha estat precedit per d’altres que abastaven períodes anteriors, el primer dels quals es va publicar l’any 2001 sota el títol Las bibliotecas públicas en España: una realidad abierta1 que cobria el període 1990-1998, seguit per Las bibliotecas públicas en España: dinámicas 2001-2005,2 publicat el 2008. A més a més d’aquests informes de panoràmica general, se n’han publicat d’altres dedicats a aspectes concrets dels serveis de les biblioteques públiques espanyoles o territorialment més limitats.

Les dades analitzades en l’informe procedeixen, principalment, de Bibliotecas públicas españolas en cifras3 encara que aquesta font ha estat complementada amb dades procedents d’altres fonts d’informació, com per exemple Estadística de bibliotecas,4 i l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017.5

Després dels preliminars, l’informe s’endinsa en l’anàlisi de les dades i ho fa seguint una estructura clàssica d’anàlisi de serveis. En primer lloc, s’analitzen les infraestructures i els recursos materials i humans amb els quals compten els serveis de lectura pública espanyols.

Després, la mirada es desplaça sobre els serveis i els usuaris, segueix un capítol dedicat a la despesa i finançament i, finalment, l’anàlisi aporta algunes dades sobre la valoració social de les biblioteques públiques. L’apartat de conclusions tanca el cos de l’informe.

Una de les virtuts de l’informe és que molts dels apartats estan presentats i encapçalats per una pregunta clara i simple que es respon en el contingut de l’apartat. Així, el primer apartat –dins del capítol d’infraestructura i recursos– és ¿Cuántas bibliotecas y puntos de servicio hay? i, en el capítol dedicat als serveis, ¿Quiénes usan las bibliotecas? L’estructura de cada apartat també és força homogènia entre tots ells. Primer se’n presenten unes dades generals en l’àmbit espanyol per després presentar-ne algunes de desagregades en l’àmbit de les comunitats autònomes. Aquest és el mínim àmbit territorial d’anàlisi si bé, en algun moment, l’informe fa referència a àmbits territorials més petits per justificar algunes desviacions observades en les dades quan la realitat d’aquests territoris s’allunya de la tònica general. És per això que la demarcació de Barcelona i la Diputació de Barcelona surten citats en nombroses ocasions. És important assenyalar –com fa l’informe– que tant en el punt de partida com en l’evolució de recursos i serveis hi ha unes enormes diferències entre comunitats autònomes i que, lluny de convergir, en aquest període han augmentat. En aquest context, els serveis de lectura pública catalans estan relativament ben situats i han resistit millor els embats de la crisi.

Pel que fa a infraestructures i recursos, l’informe registra un descens en el nombre de biblioteques i en paral·lel en el nombre de persones que hi treballen, si bé la mitjana de treballadors per biblioteca ha augmentat lleugerament. En canvi, amb dades absolutes, el nombre de documents que integren els fons de les biblioteques públiques espanyoles ha augmentat tant en llibres com en d’altres materials. L’informe anticipa ja en aquest capítol que això s’ha donat al mateix temps que queien els pressupostos destinats a adquisicions de documents amb la qual cosa els autors infereixen que el que s’ha produït ha estat un envelliment de les col·leccions. L’informe es refereix a la tecnologia present a les biblioteques tant pel que fa al maquinari i programari de suport a la gestió de serveis presencials com per a la difusió i a la provisió de serveis en línia, i constata la manca d’informació completa i fiable com per fer un diagnòstic acurat de la situació.

En el capítol dedicat als usuaris i als serveis, l’informe estableix una correlació entre el nivell de formació i l’ús dels serveis de biblioteca pública, i també un descens en l’ús a mesura que creix l’edat dels usuaris, i constata les dificultats d’establir el nombre de persones que fan ús dels serveis de lectura pública més enllà dels que hi estan inscrits. Segons l’informe, la freqüentació mitjana per habitant està estable, si bé el nombre absolut de visites ha disminuït durant el període analitzat, i encara ho ha fet més el préstec. Els problemes de completesa i de fiabilitat de les dades pel que fa a altres serveis que ofereixen les biblioteques públiques fa que la referència a aquests altres serveis (activitats, accés a Internet...) sigui molt breu.

En l’anàlisi de la despesa i finançament, l’informe registra el descens de la despesa que es dona en els primers anys del període analitzat i que es comença a recuperar cap al final, però constata com la pèrdua de recursos financers s’ha concentrat sobretot en els destinats a col·lecció i, en menor mesura, a altres despeses (activitats i manteniment) de manera que la importància de les despeses de personal en la distribució de la despesa ha augmentat. L’informe també assenyala que són les administracions autonòmiques i la central les qui han reduït dràsticament el finançament dels serveis de lectura pública i que aquests han quedat finançats gairebé íntegrament per l’administració local.

En l’apartat de conclusions, l’informe assenyala la necessitat d’una política bibliotecària que estableixi responsabilitats i obligacions per a cada nivell de l’administració i que els recursos pressupostaris s’hi adiguin. Altrament, segons l’informe, cal aprofitar els models d’èxit i les bones pràctiques desenvolupades per diferents administracions per tal de fer-los extensibles a altres territoris i/o administracions d’una manera planificada. Pel que fa al servei de préstec, l’informe conclou que malgrat que hi ha altres factors que poden explicar-ne el descens, aquest també pot estar vinculat a l’envelliment de les col·leccions i que cal revertir aquesta tendència. L’informe també constata que el descens en l’ús de serveis presencials no sembla prou compensat per l’ús dels serveis en línia.

L’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica és menys extens que els que l’han precedit. Potser a mesura que els serveis tradicionals de les biblioteques públiques –especialment els basats en la col·lecció com el préstec– perden centralitat en la seva oferta de serveis, l’anàlisi sobre aquests serveis també s’aprima perquè caldria ampliar la mirada sobre altres serveis tant presencials com en línia, però com es constata, les dades disponibles no permeten fer una anàlisi rigorosa i acurada. En aquest sentit, els autors insisteixen en la necessitat de millorar els sistemes d’informació de dades estadístiques oficials de les biblioteques públiques pel que fa a l’extensió dels serveis que cobreixen, als terminis de publicació de les dades, i a la usabilitat i funcionalitats dels sistemes mateixos; al mateix temps, s’assenyala la necessitat de complementar les dades que puguin proporcionar aquests sistemes amb estudis qualitatius que permetin mesurar, establir i fer visible el valor social de les biblioteques públiques.


1 Hernández, Hilario (dir. téc.) (2001) Las bibliotecas públicas en España: una realidad abierta. [Madrid]: Plan de Fomento de la Lectura : Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 319 p.
2 Hernández, Hilario (dir. téc.) (2008). Las bibliotecas públicas en España: dinámicas 2001-2005. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 391 p.
3 Bibliotecas públicas españolas en cifras (2019). Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte.
4 Estadística de bibliotecas (2018). Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
5 Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017 (2018). Madrid: Federación de Gremios de Editores de España.