Agenda digital europea: les coses que s'han de fer per a millorar en TIC a Europa

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Comisión Europea (2010). Una agenda digital para Europa: comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. COM(2010) 245 final/2. 26/08/2010. Comisíon Europea. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0245:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 08/06/2011].

Unión EuropeaEl terme agenda, d'origen llatí, té una accepció, tant en català com en castellà, que fa referència a la relació d'activitats que estan pendents de realització. Per si algú hi està interessat, la llista de coses a fer en TIC a Europa s'han apuntat en el document titulat "Una agenda digital para Europa", que va ser aprovat a mitjans de 2010 i que assenyala quin és l'horitzó de la UE en aquest àmbit fins al 2020. Es tracta d'un text estratègic de primer nivell i forma part d'una de les set iniciatives del programa Europa 2020 (http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm), pensat per a posar les bases per a un canvi de model econòmic que ajudi el vell continent a sortir de la crisi. La comissària encarregada de la seva gestió és Neely Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea.


Antecedents

Un dels primers documents estratègics sobre com afrontar els reptes de les TIC i de la societat de la informació per part dels països europeus va ser l'informe Europe and the global information society (1994),[1] també anomenat informe Bangemann, que era el nom del comissari europeu que el va impulsar. Aquest text propugnava, entre altres coses, la liberalització de les telecomunicacions i del sector audiovisual, el desenvolupament d'innovacions tecnològiques i el pluralisme cultural. En la Comissió d'experts hi van participar Pasqual Maragall i l'aleshores president de Telefónica, Cándido Velázquez.

Amb posterioritat i partint d'aquest marc general, la UE va anar impulsant diversos plans per al desenvolupament de les TIC i de la societat de la informació, com van ser "eEurope: una societat de la informació per a tothom" (1999-2005) o "i2010: una societat europea de la informació per al creixement i l'ocupació" (2005-2009), que constitueixen els dos precedents més immediats de "Una agenda digital per a Europa" (2010-) que estem presentant.


Estructura

El document que ressenyem parteix dels set obstacles principals que existeixen en aquests moments a Europa per a un correcte desenvolupament de les TIC i proposa els següents àmbits d'actuació:
- Un mercat únic digital dinàmic
- Interoperabilitat i normes
- Confiança i seguretat
- Accés ràpid i ultraràpid a internet
- Investigació i innovació
- Fomentar l'alfabetització, la capacitació i la inclusió digitals
- Aplicar les TIC a reptes socials, com el canvi climàtic o la promoció de la diversitat cultural

L'informe s'estructura segons aquests set apartats i, per a cada un, es detallen propostes d'actuacions amb la indicació del calendari estimat d'execució. En total es tracta de 101 accions (78 d'elles a càrrec de la Comissió Europea i 23 a càrrec dels estats membres).

Per a cada un dels àmbits es repeteix la mateixa estructura:
a) nom de l'àmbit
b) frase que expressa la necessitat (visió)
c) descripció dels problemes
d) proposta d'accions a dur a terme, incloent un calendari

Continguts

A continuació, comentem alguns aspectes de tres dels àmbits:

- Un mercat únic digital dinàmic
El principal problema a superar és l'excessiva fragmentació. En aquests moments, es pot comprar un cd de música a qualsevol país. Ara bé, una empresa que vulgui donar servei de música a internet ha de negociar amb les agències de gestió de drets de cada un dels 27 països de la UE. De passada es diu també que les societats de gestió de drets han de millorar la seva governança i transparència (p.9), un aspecte que s'ha criticat molt per les associacions d'usuaris i pels internautes en general. També s'assenyala que l'existència d'una oferta legal comercial és la millor manera de combatre la pirateria. Finalment, es demana la creació d'una directiva europea sobre obres òrfenes.

- Fomentar l'alfabetització, la capacitació i la inclusió digitals
Aquest és un dels apartats més directament relacionats amb les biblioteques. Es recorda que uns 150 milions de persones no utilitzen internet (un 30 % de la població europea), la majoria d'ells persones entre 65 i 74 anys. Són xifres molt importants. En aquest sentit, la competència digital es una de les 8 competències clau en una societat basada en el coneixement (p.28). Cal fomentar també la formació en el sector TIC per tal de poder disposar de tècnics i personal qualificat

- Promoció de la diversitat cultural
Es troba en el darrer dels àmbits, el de l'aplicació de les TIC als reptes socials. En aquest subapartat es proposa elaborar, per a 2012, "un modelo sostenible para la financiación de Europeana (la biblioteca digital pública de la UE), y la digitalización de contenidos".

A part, s'hi poden trobar altres referències a temàtiques que han estat tractades amb anterioritat en aquest "Blok" com ara l'accessibilitat web (p. 30), on es destaca la necessitat d'adaptar els serveis a les persones amb alguna discapacitat, o la importància de la digitalització del patrimoni, amb referència a Europeana (p.35).

L'informe acaba detallant de quina manera el govern de la UE ha de fer el seguiment de les qüestions indicades en l'agenda digital. Es disposa d'un sistema d'avaluació i seguiment de les accions (marcador o "scoreboard") que analitza la situació de cada una de les accions proposades (http://ec.europa.eu/information_society/digital-agenda/scoreboard/index_en.htm).


Valoració

De tota la relació d'assumptes tractats destaquen, per a la la nostra professió i especialitat les referencies a l'alfabetització i, en segon lloc, el paper que es dóna a la digitalització del patrimoni cultural. Són dos àmbits en els quals els professionals de les biblioteques, informació i documentació poden aportar-hi molt.

Es troba a faltar alguna referència a l'accés obert a la ciència com element catalitzador i accelerador dels processos de comunicació científica i d'innovació. Això podria haver constat en l'apartat dedicat a "Investigació i innovació".

En qualsevol cas, el document és un element fonamental per assenyalar la política europea en favor de les TIC i permet conèixer quines són les prioritats en aquest àmbit en els propers anys.

[1] http://www.channelingreality.com/Digital_Treason/Brussels_1995/Bangemann_report.pdf