ISSN: 2014-0894

Automatització de biblioteques: mercat i tendències

Versió per a imprimirVersió per a imprimirEnviarEnviar

Anualment la publicació Library Journal ofereix la secció “Automation Marketplace” en el seu número d’1 d’abril. En ella un reconegut especialista en el món de l’automatització de biblioteques recull, des de l’any 1986, les principals novetats i tendències del sector. Des de fa uns anys aquesta tasca ve essent feta per Marshall Breeding, autor que és també el cor del lloc web Library Technology Guides, punt de referència fonamental en el món de l’automatització de biblioteques.

La lectura anual de la secció d’automatització de Library Journal, titulada aquests any Automation Marketplace 2010: New Models, Core Systems esdevé una font bàsica d’actualització per als professionals de l’automatització de biblioteques. Tot i que alguns productes d’implantació nacional com Absys o Biblio3000, per citar-ne alguns dels importants al nostre país, no es veuen representats en aquest estat de la qüestió, les principals tendències i actors del mercat dels EUA i internacionals sí que hi figuren.

En l’Automation Marketplace d’aquest any Breeding assenyala tres elements bàsics que, a banda de la crisi econòmica omnipresent, han marcat l’any 2009. Per una banda els coneguts SIGB (Sistemes Integrats de Gestió Bibliotecària) o ILS (Integrated Library Systems) continúen essent el nucli de l’automatització de qualsevol biblioteca. Aquests sistemes, ja molt madurs en quant a prestacions i amb un mercat molt definit, conviuen amb la importància que han anat assolint els productes satèl·lit (el que Breeding anomena Discovery Products) encaminats especialment a la localització i accés de documents en col·leccions foranes al catàleg de la pròpia biblioteca. Finalment Breeding constata la presència ascendent del programari lliure, que fins fa cinc anys ni tan sols es prenia en consideració.

Quant als SIGB, Breeding destaca que continuen sent el centre de l’automatització bibliotecària, tot i que aquest darrer any el número de nous contractes nous ha baixat molt en gairebé totes les companyies, llevat d’Ex Libris, Equinox i Biblionix. La crisi ha fet que els pressupostos de moltes biblioteques no hagin pogut contemplar l’adquisició d’un SIGB i hagin hagut de limitar-se a adquirir alguns d’aquests productes satèl·lits que maquillen les limitacions d’un sistema al qual el temps ja ha esgotat en moltes de les seves prestacions.

Aquests Discovery products han estat el centre del desenvolupament tecnològic de moltes companyies, fins al punt que algunes companyies, com Ex-Libris comencen a ser casi més conegudes per els seus productes que pel sistema que els va donar raó d’ésser. En aquests productes les millores s’han centrat tant en la interfície com en les estructures internes. D’una banda, han intentat aproximar-se al model Google de cerques i presentació de resultats i, d’altra, han  desenvolupat taxonomies per facilitar l’entrada a la interfície als usuaris novells. Però potser són les millores a nivell d’arquitectura interna les més importants: s’ha treballat per integrar diverses bases de dades i articles a text complet en índexs gegantins, de forma que les antigues presentacions que obligaven a recórrer pantalles per arribar a l’article final se substitueixen per presentacions on el contingut de l’article final es presenta ja integrat des de la primera cerca. Alguns productes que han treballat en aquesta línia han estat Summon, de Serial Solutions, EBSCO amb el seu Discovery Service, Ex-libris amb Primo Central o OCLC amb les seves millores a WorldCat.

De totes formes Breeding destaca que les empreses tendeixen a crear productes nous evolucionant des de productes més antics i no a treballar i desenvolupar noves plataformes. En aquest  sentit, i com a eines de nou encuny destaca que la companyia millor posicionada és ExLibris que està desenvolupant una nova plataforma denominada URM. Però també caldria fer atenció a un parell de productes que sorgeixen d’organitzacions no privades però que poden donar a parlar en poc temps: Kuali Open Library Environment  i WordlCat Management System, aquest darrer patrocinat per OCLC.

A l’espera dels nous sistemes, el mercat del programari lliure segueix creixent, tot i que als EUA només agafen del 2 al 5% del mercat. Breeding assenyala com a clarament dominants Evergreen, Opals i Koha, tot i que en un context espanyol encara hi hauríem d’afegir d’altres com PMB o Open Biblio. Una forta característica d’aquests programes és que per a la seva implementació necessiten d’una empresa que en faci el suport, ja que encara que el programa sigui gratuït, la seva instal·lació i manteniment no són senzilles per als bibliotecaris comuns. I, precisament algunes d’aquestes empreses que donen suport al programari lliure (com LLKE, vinculada a Koha) han estat fortament criticades, ja que s’aprofiten comercialment d’un producte que ha estat desenvolupat en un entorn col·laboratiu, però no posen a disposició del altres les millores que aconsegueixen.

L’article finalitza amb un seguit de quadres il·lustratius de productes i empreses i amb una llista de perfils de companyies d’automatització bibliotecària ordenats alfabèticament.

Tot i que l’escrit és globalment il·lustratiu, hi ha alguns elements que havien aparegut aquests anys i que en la present secció he trobat a faltar. No hi trobem l’anàlisi acurada per sectors (només hi ha un quadre resum) i tampoc no s’esmenta cap dada sobre l’evolució dels sistemes d’accés. M’ha faltat que Mr Breeding m’informés de com anaven evolucionant els serveis ASP/SaaS, en relació a les instal·lacions tradicionals “in situ” de sistemes client-servidor. Espero que en propers anys, aquests dos elements que m’interessen particularment reapareguin entre les planes.

Marshall Breeding (2010). Automation marketplace 2010: New Models, Core SystemsLibrary Journal, 134 (6).
 

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.