Biblioteques, arxius i museus: reis del GLAM?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Mansfield, T., Winter, C., Griffith, C., Dockerty, A., Brown, T. (2014). Innovation Study: Challenges and Opportunities for Australia’s Galleries, Libraries, Archives and Museums. Australian Centre for Broadband Innovation, CSIRO and Smart Services Co-operative Research Centre. Disponible a: https://sites.google.com/site/glaminnovationstudy/home/GLAM%20Innovation... [Consulta: 15/11/2015].


Sota l’acrònim GLAM (que en castellà s’ha relacionat amb cert glamour) s’engloben actualment les activitats que duen a terme galeries, biblioteques, arxius i museus (galleries, libraries, archives and museums). Més específicament, aquestes sigles s’acostumen a relacionar amb accions i actuacions de difusió dels patrimonis culturals i històrics, dels quals aquestes institucions són dipositàries, en el món digital. L’ús de l’acrònim, malgrat que sembli recent en entorn europeu, ja fou utilitzat per l’Australian Society of Archivist1 en la seva conferència general de 2003, celebrada a Adelaida, i intitulada precisament “GLAM: Galleries, Libraries, Archives & Museums”. Més de 10 anys després, el setembre de 2014, diverses organitzacions dependents del Govern d’Austràlia han publicat un informe i materials complementaris2 sobre reptes i oportunitats per a les galeries, biblioteques, arxius i museus d’Austràlia.

El que cal ressaltar del títol és l’aparició, justificada com es veurà més endavant, del terme “innovació”. L’estudi comença per un interessant sumari executiu que, en tres pàgines, resumeix amb concisió i oportunitat les tres recomanacions estratègiques que s’han obtingut de l’estudi:

  1. Desenvolupar quatre iniciatives estratègiques: fer el públic partícip del que fan les institucions; convertir-se en nuclis del benestar de les comunitats; fer una reutilització creativa dels materials digitalitzats; i desenvolupar noves vies de finançament.
  2. Crear un marc nacional de col·laboració per a: les àrees de digitalització i accés; preservació digital; drets, canvi en les habilitat i les organitzacions; infraestructura compartida; i col·laboració transdisciplinar.
  3. Creació d’un fòrum de col·laboració i lideratge a escala nacional.

L’estudi es dugué a terme durant cinc mesos, usant un mètode basat en la iteració d’entrevistes a agents clau i professionals de prestigi en actiu. També es van detallar, de manera aproximada per manca de dades completes, l’activitat econòmica i els recursos destinats a cada sector, com també el retorn de la inversió i l’obtenció de recursos propis (p. 4). Pel que fa al volum i accés a col·leccions digitalitzades, cal destacar que només al voltant del 25 % dels objectes disponibles han estat digitalitzats i es troben accessibles d’alguna forma (p. 5).

De la lectura de l’estudi val la pena destacar algunes anotacions. Per exemple, la que incideix en què els usuaris esperen serveis personalitzats, diferents a les propostes massives i generalistes actuals. O com l’ús de llicències lliures en els materials digitalitzats expandeix enormement l’ús per part del públic i li permet contribuir amb informació complementària i participar activament en d’altres usos, com ara l’educatiu. O la que destaca l’impacte que tindrà la desaparició de l’actual generació de voluntaris en aquestes institucions (el voluntariat és una activitat bastant comuna en el GLAM anglosaxó), i com les noves generacions tenen una concepció diferent, la qual cosa demandarà nous mètodes i tècniques d’atracció i participació. Crida l’atenció que l’estudi ressalta la importància que està tenint Wikipedia en l’accés del públic a la informació de referència, i com les institucions GLAM australianes ja en són conscients, posant en marxa i desenvolupant activitats i convenis de col·laboració amb l’enciclopèdia en línia3 (p. 10). I, per descomptat, la necessitat de reinventar els espais físics de les institucions, especialment per millorar les experiències dels visitants.

Els resultats obtinguts de l’estudi previ es van discutir en un taller a Sidney, els dies 5 i 6 de maig de 2014, amb participants d’institucions GLAM (pàg. 24 a 28). Crida l’atenció que es van tractar qüestions crítiques, a les quals defineix com “elephants in the room”, que van revelar disparitats i problemes típics d’importància, enfocament, dimensió d’institucions, lideratge… qüestions sobre les quals en d’altres informes s’acostuma a passar de puntetes, donat que plantegen problemes que no són “políticament correctes” (pàg. 16-17). Una altra de les qüestions que planteja problemes, com no podia ser d’altra forma, són les qüestions relacionades amb els drets morals (em resisteixo a parlar de “propietat” intel·lectual) i les obres òrfenes (pàg. 24 i 28).

L’informe ofereix uns annexos amplis, molt recomanables, que sumen més de la meitat del document, sobre projectes rellevants que hi tenen relació, duts a terme en institucions GLAM australianes. També inclou un bon conjunt de referències i material de lectura, agafats de grups de treball de LinkedIn, o de blogs especialitzats, per exemple. Finalment, incorpora unes més que saboroses acotacions de les entrevistes i intervencions de diferents experts que van participar en les entrevistes i en els tallers (pàg. 81-86).

La lectura de l’informe revela preocupacions comunes amb altres entitats GLAM que es poden trobar a Europa i l’Amèrica del Nord. Algunes de les qüestions plantejades s’han convertit en recurrents en els intercanvis d’opinió i discussions sobre el futur (o s’hauria de dir present?) de biblioteques, arxius i museus. La participació activa dels ciutadans, i la integració en els processos educatius, són elements clau dels quals cal ocupar-se’n d’aquí a poc temps. La celeritat amb la qual es mouen la societat actual i les seves necessitats fa gairebé inútil establir i mantenir saberuts plans estratègics tradicionals. Els requeriments dels usuaris canvien: digitalitzar era important fa una dècada; ara el que cal és facilitar no només l’accés, sinó la reutilització dels objectes digitals en múltiples contextos. I, lamentablement, la legislació que regula aquestes qüestions es troba encotillada en valors i principis que només pretenen perpetuar models culturals exclusivistes i caducs. No es pot, ni es podrà, parlar d’accés, difusió i reutilització, mentre es vegi limitada per interessos espuris. I tampoc es podrà parlar de veritable GLAM mentre les institucions serveixin els seus objectius corporatius, abans que els seus usuaris, a qui realment es deuen.


1http://www.archivists.org.au/
2https://sites.google.com/site/glaminnovationstudy/
3https://outreach.wikimedia.org/wiki/GLAM