Biblioteques públiques dels EUA: nou indicadors per mesurar el seu acompliment

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Marcela Fushimi
Universidad Nacional de La Plata


Swan, D. W., Grimes, J., Owens, T., Vese, Jr., R. D., Miller, K., Arroyo, J., Craig, T., Dorinski, S., Freeman, M., Isaac, N., O'Shea, P., Schilling, P. Scotto, J. (2013). Public Libraries in the United States Survey: Fiscal Year 2010 (IMLS-2013–PLS-01). Institute of Museum and Library Services. Washington, DC. <http://www.imls.gov/research/public_libraries_in_the_us_fy_2010_report.aspx> [Consulta: 20 febrer 2013].

New York Public Library

El passat 22 de gener es va publicar un informe amb els resultats de la revisó realitzada per a l'any fiscal 2010 a les biblioteques públiques dels Estats Units d'Amèrica, que analitza dades de 8.951 biblioteques en els 50 estats i el districte de Colúmbia, amb 17.078 biblioteques menors i mòbils. Segons l'informe, les biblioteques públiques ofereixen serveis a 297,6 milions de persones als Estats Units, el que equival al 96,4% del total de la població del país.

L'enquesta de biblioteques públiques és voluntària i la realitza anualment l'Institut de Serveis per Biblioteques i Museus (Institute of Museum and Library Services, IMLS), que recull les dades des de 2003. El IMLS és la font primària de suport federal a les 123 mil biblioteques i 17.500 museus existents als EUA, i com agència federal, atorga beques i subsidis, dóna suport a la investigació i el desenvolupament de polítiques que promoguin la innovació, per ajudar a que les comunitats i individus tinguin un ampli accés públic al coneixement, al patrimoni cultural i l'aprenentatge al llarg de la vida.

La frase que anuncia el dossier de premsa és força eloqüent i sintetitza adequadament les principals conclusions de l'informe: "Les biblioteques fan més amb menys  Els governs locals amplien el seu rol finançador".

Al llarg de les seves 52 pàgines, l'informe va donant compte dels resultats assolits mitjançant l'ús de nou indicadors d'acompliment, agrupats en tres seccions, els quals es comenten a continuació.

Secció 1: Serveis i operacions de la biblioteca pública

Indicador 1. Visites per càpita (Public Library Visitation Per Capita)
Encara que les visites decreixen el 2010 per primera vegada en 10 anys, al final d'aquest període s'observa un increment del 32%. De mitjana els ciutadans van visitar 5,3 vegades per any les biblioteques, amb variacions d'estat en estat i també depenent de les zones (5,8 en biblioteques suburbanes, 4,7 a biblioteques rurals)

Indicador 2. Programes per a nens, joves i adults (Library Programs for Children, Youth and Adults)
Les biblioteques van oferir 3,75 milions de programes per al públic el 2010, és a dir, una mitjana d'almenys 1 programa per dia per cada biblioteca del sistema públic. La major part d'aquests programes (el 61%) estan dissenyats per a nens, i s'observa un increment en la concurrència del públic, així com una creixent demanda per aquests serveis

Indicador 3. Fonts d'ingressos (Sources of Public Library Revenue)
Les biblioteques públiques van comptar amb uns ingressos de 11,30 milers de milions d'U$s el 2010, un descens del 3,5% en relació al 2009. Encara que els governs locals sempre van aportar la major part del finançament de les biblioteques, van haver d'ampliar la seva contribució a causa de la baixa de l'aportació federal. La inversió per càpita en 2010 va ser de 37,97 U$s.
 

Indicator 4. Canvi en el pressupost operatiu (Change in Public Library Operating Expenditures)
Les biblioteques públiques van reportar un pressupost operatiu de 10,77 milers de milions d'U$s el 2010, el primer descens des de 2001. Tot i que el pressupost per càpita de mitjana per a tot USA va ser de 36,18 U$s, la quantitat varia d'estat a estat (de 60 a 20 per càpita).

Com s'observa, dels quatre indicadors d'aquesta secció, els dos primers pretenen reflectir la intensa activitat de les biblioteques a partir de mostrar productes i resultats concrets, com ho són la quantitat de visites rebudes i la quantitat de programes realitzats durant l'any de l'estudi, els quals mostren ambdós un creixent augment i desenvolupament, no només en l'últim any sinó també en la tendència dels últims deu anys.

Gairebé com a contraposició, els següents dos indicadors pretenen donar una idea dels recursos amb que les biblioteques van comptar per assolir els resultats anteriors, i en ambdós indicadors s'observa un descens, en particular pel que fa a l'aportació federal, de manera que els governs locals van haver d'ampliar el seu suport per sostenir els serveis de les biblioteques.

Els indicadors d'aquesta primera secció clarament responen al tradicional esquema entrada-sortida, input-output, ingressos-egresos, mitjançant el qual s'analitzen els resultats obtinguts pel sistema biblioteca a partir de la inversió realitzada en l'any de l'estudi. En aquest sentit, es justifica àmpliament la frase de presentació (les biblioteques fan més amb menys).

Secció 2: Recursos de les biblioteques

Indicador 5. Préstec (Circulation of Public Libraries)
El préstec de materials a les biblioteques es va continuar incrementant amb 2,46 milers de milions de materials usats el 2010, la més alta en 10 anys. Així mateix un terç de tots els materials prestats corresponia a material per a nens. El préstec per càpita va ser de 8,3, amb variacions d'estat a estat.

Indicador 6. Canvis en les col·leccions (Change in Public Library Collections)
La composició de les col·leccions ha canviat dramàticament en els últims anys. Encara que els llibres impresos continuen dominant l'espai físic de les col·leccions, aconseguint el 87,1% al 2010, els materials especials (que inclouen àudio, vídeo i llibres electrònics) s'han incrementat. El nombre de llibres electrònics es va triplicar des de 2003.

Indicador 7. Ordinadors i internet (Computers and the Internet)
Donar accés públic a ordinadors i internet continua sent un dels serveis de més ràpid creixement en les biblioteques públiques. El 2010 es va informar una taxa d'un ús d'ordinador per cada cinc visites a la biblioteca, 4,1 ordinadors per cada 5000 habitants a l'àrea de servei de les biblioteques, i 234,11 usos d'ordinador per cada mil visites.

Aquest grup d'indicadors permet observar de forma sintètica però molt precisa aspectes claus referits al tipus de servei i col·leccions de les biblioteques, així com albirar els canvis i tendències que s'observen en les biblioteques públiques. Donen compte llavors de la prevalença del tradicional servei de préstec i consulta de materials a través de les dades de préstec, però al mateix temps posen en evidència l'augment de l'ús d'ordinadors i internet com a nova font d'informació per a la comunitat.

Secció 3: Força de treball

Indicador 8. Personal (Public Library Staffing)
La recessió ha tingut un impacte negatiu en la força de treball de les biblioteques públiques, la qual va decréixer un 3,9% (6.385 llocs de treball a temps complet menys des de 2008). El pressupost per salaris va acumular el 67% del total de despeses en 2010.

Indicador 9. Bibliotecaris (Librarians)
Un terç del total del personal (33,6%) és bibliotecari, la majoria d'ells amb grau de Mestratge en LIS (Library and Information Studies) acreditat per l'American Library Association (ALA), encara que només la meitat de totes les biblioteques tenen un bibliotecari a la seva planta de personal. Existeixen 3,9 FTE bibliotecaris per cada 25 mil habitants.

Aquest últim grup d'indicadors es focalitza en l'anàlisi d'un aspecte clau per a les biblioteques com és el personal: la seva quantitat, composició, grau de professionalització i evolució en el temps.

És interessant comentar també que l'informe inclou, per a cada indicador, gràfics que permeten observar amb deteniment cadascun dels paràmetres i variants, així com visualitzar les diferències de resultats entre cadascún dels diferents estats dels EUA, a l'incloure en alguns indicadors un mapa acolorit en degradat amb els resultats. La diferent intensitat dels colors al mapa facilita la apreciació de les diverses zones geogràfiques que es van formant en funció dels resultats, i ajuden a tenir una visió més específica de la situació. Per exemple, quins són els estats que més inverteixen en les seves biblioteques (indicador 4), o en quines es registra major ús (indicador 1).

Més enllà dels resultats concrets comentats, l'informe en si constitueix un clar exemple de com és possible utilitzar de forma amena i contundent les dades estadístiques i indicadors per mostrar una imatge completa d'una situació, en aquest cas, de les biblioteques públiques dels EUA l'any 2010. Per als que treballem en temes d'avaluació i indicadors de biblioteques, sens dubte constitueix un model a seguir.