Ciència de dades i biblioteques: encara penses que no té res a veure amb tu?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Burton, Matt; Lyon, Liz; Erdmann, Chris; Tijerina, Bonnie (2018). Shifting to data savvy: the future of data science in libraries. Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh. 24 p. Disponible a: <http://d-scholarship.pitt.edu/33891/1/Shifting%20to%20Data%20Savvy.pdf>. [Consulta: 05/06/2019]. 


El treball que ressenyem és un informe que recull i fa síntesis d’un workshop que va tenir lloc a Pittsburgh el maig del 2017, on diversos membres de la comunitat van participar a través de conferències, grups de discussió i activitats diverses per reflexionar sobre els reptes de la implantació satisfactòria de la ciència de dades a les biblioteques. Els participants provenien d’entitats de finançament, biblioteques públiques i acadèmiques, entitats del tercer sector i empreses.

El títol mateix és prou il·lustratiu de l’esperit que destil·la l’informe, el progressiu desplaçament cap a les destreses en dades i, més concretament, quin és el futur de la ciència de dades a les biblioteques. Tots hem llegit que els científics de dades estan cridats a tenir molta ocupabilitat en els propers anys. Una estimació oportuna de la importància de l’informe mateix és que, al voltant de la data savvy que de forma col·loquial traduïm com a ser destre en dades, per a cada lloc de treball que es genera en ciència de dades, paral·lelament calen 10 gestors que tinguin la capacitat per poder-hi interaccionar i donar valor a les seves organitzacions.

El marc conceptual on l’informe prova de donar anàlisi i solucions és en les dues perspectives que es consideren: en primer lloc el que anomenen l’«skills gap», el buit en habilitats, que es refereix a la percepció que es té de la mancança tècnica dels professionals de la biblioteca per ser prou eficients en entorns de recerca intensius en dades. La segona perspectiva té en compte el buit en l’àmbit de la gestió (management gap), la manca de prou capacitats per part dels gestors bibliotecaris per entendre i donar valor als beneficis de la gestió interna i intensa de dades per donar suport a la tasca de gestió organitzativa. 

En la visió dels Estats Units, cal esmentar que el mateix informe recorda que el Federal Big Data Research and Development Strategic Plan, publicat per l’Administració Obama el 2016, ja explicitava que curadors, bibliotecaris i arxivers eren al centre per ajudar una demanda creixent de talent i capacitat en aquest camp en tots els sectors de la població activa, i que «els bibliotecaris tindrien un rol crucial en el futur desenvolupament de l’ecosistema en ciència de dades».

Des del nostre punt de vista, un dels aspectes més interessants de l’informe és el fet que, tot i que hi ha força literatura que descriu alguns dels perfils i rols professionals emergents relacionats amb les dades (enginyer de dades, bibliotecari de dades, curador de dades, periodista de dades, arxiver de dades i analista de dades), es descriu el data savvy librarian com un professional tot terreny que es relaciona amb tots aquests perfils, i que de forma efectiva té familiaritat amb els datasets, entén els mètodes tècnics, i és prou coneixedor de les diverses particularitats de diverses disciplines per poder treballar de bracet amb les seves necessitats. Així, alguns d’aquests bibliotecaris són prou destres per treballar amb la preparació i anàlisi de dades i estar plenament inserits en els equips de recerca. Per tant, per seguir essent al centre de les necessitats informatives i de gestió dels seus usuaris, cal una major necessitat de competències en la gestió àmplia i integral de dades.

L’informe s’estructura en dues vessants, d’una banda la d’Estructura i Habilitats (Structure and Skills), i de l’altra Serveis i Grups d’interès (Services and Stakeholders). Per a cada una, i d’una forma enraonada, clara i digerida, es descriuen els diferents impulsors, obstacles, models a seguir i, finalment, recomanacions. 

Des d’un punt de vista docent, és clau entendre com en el camp de les habilitats, es valora l’abast del canvi, en tant que no només pot canviar els rols de la biblioteca, sinó que també ha d’obligar les escoles en biblioteconomia i documentació (iSchools) a reavaluar els programes formatius dels seus professionals. El buit, diuen, apareix en tots els nivells, des de les pràctiques dels bibliotecaris al mig de la seva trajectòria professional fins els directors de biblioteques. Caldria, doncs, reavaluar els curricula existents tradicionals incloent més formació en programació i estadística. 

En aquest sentit, també és força rellevant el debat que es descriu al voltant de dues tensions en el marc de la cultura professional, com són la necessitat de credencials (credentialing tension) i la que anomenen de reenginyeria (re-engineering tensions). Ambdues es relacionen en el primer cas en qui està millor format per donar acompanyament als professionals, si un amb gran formació en una disciplina (com ara un doctorat) o bé un amb un coneixement ampli en biblioteques (a partir d’un màster especialitzat en informació i documentació). Aquest no és un debat nou, però en les noves habilitats en dades pot prendre un nou sentit. En el segon cas, es refereix a la contraposició de rols orientats a la visió tècnica i de processament de les dades (bibliotecaris de dades, curadors de dades) versus perfils que poden fer emergir nou coneixement (analistes de dades, enginyers de dades).

Existeixen diverses aproximacions a aquest mateix fet. Aquest informe assenyala un visió molt ben digerida d’aquests aspectes. Altres aprofiten el paradigma smart per referir-se a les biblioteques. A totes elles hi ha una certa necessitat de reconversió i aposta en formació per als professionals que pot conduir a repensar els serveis, no pas per una crisi o mala visió dels existents, sinó per dibuixar nous escenaris de relació dels professionals de la informació en la creació de coneixement, no només en entorns de tipus universitari.

És sens dubte, doncs, recomanable per a:

  • Professionals de la informació i la documentació que volen conèixer una visió de com el seu entorn professional es veu cada dia més relacionat amb les dades i les diverses formes de treballar i les necessitats informatives i de gestió que se’n deriven. Tant en la pública com en la universitària, valorar quins aspectes es podrien millorar per optimitzar els serveis oferts.
     
  • Científics en general que tenen una necessitat d’usos més intensius en dades i que necessiten saber quins actors de la seva comunitat universitària els poden donar millor i majors serveis i com interaccionar-hi.
     
  • Científics de dades que proven d’optimitzar processos i ecosistemes intensius en coneixement. Des de tots els punts de vista, el paradigma de la recerca en relació a les dades i les seves potencialitats podem considerar que encara no ha començat ni a germinar.
     
  • Gestors universitaris que necessiten entendre millor com optimitzar els diversos serveis i unitats del seus centres per a donar una resposta més eficient a noves necessitats de la recerca i a noves obligacions dels finançadors.
     
  • Associacions i col·legis professionals de professionals de la informació en la seva visió de nous escenaris i canvis en els rols i perfils professionals en relació a la gestió de dades.