Com utilitza la gent les dades del sector públic, què pot fer el govern per millorar-les: El Regne Unit sempre per davant

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid


Deloitte (2013). Market assessment of public sector information. Londres: Department for Business, Innovation and Skills: maig 2013. 235 p. [Consulta 12/09/2013].<https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/198905/bis-13-743-market-assessment-of-public-sector-information.pdf>

Traffic at Big Ben (I)

Aquest informe sobre el mercat de la informació del sector públic és modèlic en els seus plantejaments i resultats, encara que al lector no li interessés gens el seu contingut podria apreciar l'estructura d'un estudi impecable, compost d'un ampli resum, set capítols amb una presentació excel·lent i nou apèndixs que inclouen un repertori bibliogràfic. Si a més, aquest lector vol saber alguns aspectes bàsics sobre com s'està dissenyant l'estratègia d'informació pública per als propers anys al país que segurament és el líder mundial en la matèria, ha arribat al lloc adequat. De fet, aquest informe cimenta la política del govern britànic en matèria de dades obertes per als propers anys amb l'objectiu de fer recomanacions als ministeris sobre com ampliar l'accés a la informació del sector públic i oferir oportunitats innovadores per les dades obertes.

Cronològicament està a cavall de diversos informes públics successius presentats de juny de 2012 a juny de 2013. El primer és l'Open Data White Paper (juny 2012), a partir del qual el Govern va encarregar l'informe independent Shakespeare Review1, sol·licitat pel Govern a l'expert que li dóna nom i que pren com a base aquest informe de Deloitte (maig 2013) que comentem. Amb posterioritat, ja al juny passat, es publica la resposta del Govern a aquestes anàlisis2 realitzades sobre la informació del sector públic, del qual destacarem la seva orientació bàsica.

El mercat d'informació del sector públic abasta les dades i informació recopilades, reproduïdes i difoses pels organismes públics procedents de molt diverses àrees d'activitat, com ara informació social, econòmica, geogràfica, meteorològica, geogràfica, turística, empresarial i educativa. L'informe mostra alguns exemples de la complexa naturalesa del mercat de la informació, ja que és difícil identificar la forma en què actua com a input en el procés productiu i la seva importància en la generació de riquesa , a això se suma la dificultat en saber com les empreses reutilitzen la informació. Un dels estudis de cas mostra que l'ús "apps" a les xarxes de transport de Londres pot estalviar als usuaris temps per un valor estimat entre 15 i 58 milions de lliures.

L'informe ha calculat que el valor d'aquesta informació pública del Regne Unit per als consumidors, empreses i el mateix sector públic es xifrava en 2011 al voltant de 1.800 milions de lliures, encara hi ha el convenciment que el seu valor és molt més gran perquè també és utilitzada en àrees que no tenen un valor directe per al consumidor. D'aquí que si s'afegeix una estimació social del valor de la informació pública assoleix un muntant entre 6.200 i 7.200 milions de lliures. Aquest valor augmentarà en la mesura que en els propers anys es combini la informació pública i privada a través dels beneficis que proporcionen les dades enllaçades (linked open data). També contribuiran a això l'augment de la destresa en el maneig de la informació i iniciatives innovadores, com la possible creació d'aplicacions a nivell local en el comerç minorista.

 

Tanmateix, aquesta oportunitat de desenvolupament de la informació del sector públic es veu limitada per algunes barreres que l'informe subdivideix en tres grups: legislatives, econòmiques i d'accés. La percepció que algunes normatives no afavoreixen la posada a disposició de les dades reduint la seva utilització, els preus d'alguns tipus d'informació i l'accessibilitat de les dades per al gran públic són les principals barreres que limiten l'ús de la informació pública. La llicència oberta per accedir a les dades del Govern es percep com un bon instrument per millorar la disponibilitat de les dades, igualment, es consideraria positiu que en el cas de les dades de pagament s'establís una llicència homogènia. És destacable que les barreres i les seves implicacions ocupin un capítol complet de l'informe, on s'analitzen amb detall altres aspectes com la privacitat de les dades, la seva disponibilitat, els formats, la política de tarifes que s'apliquen en algunes agències estatals o la importància dels usos de les dades científiques.

Al Regne Unit, la informació pública és accessible a través d'uns 37.500 conjunts de dades (datasets) procedents de 750 editors (d'ells, a aquesta data, més de 10.000 datasets a través del portal de dades del govern3. Més de la meitat de les dades accessibles en aquest portal provenen dels deu principals proveïdors d'informació, els tres més importants són l'oficina d'Estadística (12%), el departament encarregat d'afers territorials i locals (11%) i el centre d'informació de la salut i serveis socials (9%). Aquestes dades només mostren el nombre dels enllaços de descàrrega, no el flux d'informació, ja que, per exemple, el servei meteorològic, que no figura en aquesta llista, envia al portal 200 Mb de dades diàries. Les descàrregues realitzades des del portal superaven els 2,5 milions a l'octubre de 2012.

Un aspecte molt important per als que ens dediquem a la gestió de la informació és el  format de les dades. L'informe mostra que el 40% dels dataset es presenten en formats "csv" i el 27% a "xls", davant només el 10% en "pdf" i el 8% a "html". No obstant això, si observem aquestes dades des de la coneguda classificació de les "cinc estrelles", resulta que el 56% no té cap estrella, en aquest aspecte només és significatiu que el 22% de les dades tenen assignades 3 estrelles perquè estan estructurats en formats oberts no propietaris. Com se sap, aquest mecanisme d'estrelles4 fou suggerit per Tim Berners-Lee per mesurar el grau d'obertura de les dades, en el nivell inferior, una estrella indica que el dataset està disponible a la web en qualsevol format sota una llicència oberta, més estrelles suposen una major obertura de dades, fins a cinc, que correspon a el de dades obertes vinculades (linked open data) i que permet l'agregació de dades de diferents proveïdors.

L'informe distingeix entre dos tipus d'usuaris de la informació pública. D'una banda, els que utilitzen la informació amb el propòsit d'informar en el context en què la informació va ser produïda, per exemple, per a la difusió de la informació econòmica en el seu propi sector. Per l'altra, la reutilització fa referència a l'ús dels datasets amb un propòsit diferent per al qual van ser creats, cita com a exemple la correlació de dades atmosfèriques i mediambientals per determinar el rendiment escolar dels nens. Encara que l'informe reconeix que la distinció entre els dos aprofitaments de les dades no és senzilla.

Molt interessant per saber com s'usen aquestes dades és analitzar les aplicacions per a mòbils disponibles al portal del govern. Destaquen les "apps" dedicades al transport (47), molt per davant de les dedicades a justícia, despesa pública o informació geogràfica en què hi ha una vintena en cada grup i que també tenen un alt nivell d'interès. Així mateix, la informació pública de transport és clarament la més popular en termes de pàgines vistes i nombre de "apps" desenvolupades, també és el sector en què més descàrregues es realitzen. En termes de l'editor que rep més visites a les seves pàgines, l'oficina d'Estadística és de llarg la més interessant per als usuaris. D'altra banda, un estudi mostral revela que la categoria de dataset més sol·licitada correspon a dades geoespacials, de la mateixa manera, les dades mediambientals, de transports, salut i societat també reben un elevat nombre de peticions.

Per finalitzar, només indicar que la resposta central del Govern a l'informe "Shakespeare Review" mostra la determinació de portar les dades obertes al següent nivell ([...]la fase 2 de la revolució digital5[...]), mitjançant un pla integrat en el qual la posada a disposició de les dades públiques impulsi el creixement econòmic, és a dir, una estratègia nacional que maximitzi l'explotació de dades i que alhora tingui en compte la protecció de la privacitat. Així mateix, el Govern es proposa assegurar que el Regne Unit mantingui el lideratge mundial en dades obertes, millorar l'organització de les dades públiques orientats al sector empresarial i així impulsar el seu rendiment econòmic. Hi ha algun país que s'hagi plantejat arribar més lluny?


Shakespeare, Stephan (2013). An Independent Review of Public Sector Information [en línia]. Londres: Department for Business, Innovation and Skills. [Consulta: 12/09/2013]. 71 p.<https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/198752/13-744-shakespeare-review-of-public-sector-information.pdf>
HM Government (2013). The Government Response to Shakespeare Review of Public Sector Information [en línia] Londres: Cabinet Office. [Consulta: 12/09/2013]. 63 p.<http://data.gov.uk/sites/default/files/Government_Response_to_Shakespeare_Review_of_Public_Sector_Information.pdf>
3 HM Government (2013). Data.gov.uk (Beta): Opening up government [En línia]. Londres: HM Government. [Consulta: 12/09/2013] <http://data.gov.uk>
HM Government (2013): Data.gov.uk (Beta): Opening up government [En línia]. Londres: HM Government. [Consulta: 12/09/2013]. Setting open data standards. Dintre de Participate, Consultation. <http://data.gov.uk/opendataconsultation/policy-challenge-questions/setting-open-data-standards>
Shakespeare, Stephan (2013). An Independent Review of Public Sector Information [en línia]. Londres: Department for Business, Innovation and Skills. [Consulta: 12/09/2013]. Foreword. The Revolution, Phase 2: How Britain Can Be The Winner. Pàg. 5.
<https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/198752/13-744-shakespeare-review-of-public-sector-information.pdf>