Creació sense límits en la ment d’un infant

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Marsh, Jackie; Kumpulainen, Kristiina; Nisha, Bobby; [et al.] (2017) Makerspaces in the early years: a literature review. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 139 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2017/02/Makey_Literature_Revie... >. [Consulta: 11.12.2018].

Lahmar, Jamal; Taylor, Mark; Marsh, Jackie (2017). Makerspaces in the early years: current perceptions and practices of early years practitioners, library and museum educators and makerspace staff. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 55 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2018/01/MakEY_Survey.pdf>. [Consulta: 11.12.2018].


Què són els makerspaces? Una definició planera podria ser: un espai col·laboratiu, un entorn d’aprenentatge i d'experimentació que combina elements de taller, laboratori i estudi d'art per desenvolupar i crear (projectes innovadors, per exemple). A la ciutat de Barcelona trobem dos espais makers de referència, com el Made o el FabLab Barcelona que compta amb Fab Kids i, recentment, s’ha creat a la Universitat de Barcelona (UB), en concret al CRAI Biblioteca del Campus Clínic un nou espai anomenat EspaiCREA. Per a més context, a Madrid, al MediaLab-Prado es va organitzar l’any passat la jornada: Makerspaces en bibliotecas públicas: sesión de trabajo abierta ja que la cultura maker cal que s’incorpori a les biblioteques (ja siguin escolars, públiques o acadèmiques), als museus o qualsevol institució que tingui com a servei la formació i l’aprenentatge.

Els informes que analitzem (que formen part del projecte MakEY i ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea) ofereixen un bon context per tal de conèixer totes les variables implicades amb el moviment. El primer text (Marsh, Jackie; et al.; 2017) és una àmplia revisió bibliogràfica que analitza la cultura maker i la pràctica educativa; els espais makers dins dels espais d’aprenentatge formals i informals (biblioteques, museus, laboratoris oberts, etc.); les disciplines d’aprenentatge vinculades (Science, Technology, Engineering, Maths –STEM–; art; habilitats digitals; Design thinking, entre d’altres). A més, en el quart apartat, revisa les variables que hi intervenen: el gènere, la família, la classe social, el factor lingüístic i, en el cinquè, presenta les conclusions orientades al futur que sintetizem amb:

  • «el potencial dels espais makers [són cabdals] per desenvolupar els tipus d'habilitats i coneixements necessaris per permetre a Europa competir globalment en futurs mercats d'ocupació [...] on les tecnologies digitals conformaran diversos camins d'ocupació en els propers anys».
     
  • i la importància de la contribució del moviment maker al coneixement.

Per altra banda, el segon informe (Lahmar, Jamal; et al., 2017) és una continuació del primer, ja que després d’una extensa revisió bibliogràfica es volen conèixer les percepcions i punts de vista dels professionals amb una metodologia qualitativa com és l’enquesta. Aquesta ha estat portada a terme a set països de la Unió Europea (Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Regne Unit i Romania) i als Estats Units, per tal d’identificar els beneficis i reptes dels espais de treball makers focalitzats en els infants d’edats compreses entre tres i vuit anys, tant en l’entorn formal (com escoles bressol i escoles) i informal (com museus i biblioteques).

Els perfils que han estat enquestats són: professorat d’infantil, personal dels museus i biblioteques, com també personal dels makerspaces. D’un total de 881 respostes obtingudes, 633 han completat satisfactòriament tot el qüestionari i com a punt de partida trobem que el concepte makerspaces no és conegut pel 63 % dels que responen, ja que no hi estan familiaritzats.

Els resultats de l’enquesta han estan agrupats en funció dels tres targets mencionats en el paràgraf anterior; el capítol 2 analitza les respostes dels early years practitioners que tot i no conèixer el moviment veuen que tindria valor incorporar-lo a l’educació infantil; el capítol 3 posa el focus en els resultats procedents del personal de biblioteques i museus i expressen entusiasme amb el potencial que suposaria la incorporació dels espais makers per a les seves institucions i hi identifiquen un ventall de beneficis; el capítol 4 se centra en el personal dels espais makers que tenen un elevat interès a treballar amb infants i desenvolupar-los equipaments.

Algunes de les conclusions globals apunten que hi ha clares diferències en relació a l’experiència dels professionals enquestats i respecte a la procedència geogràfica. Als Estats Units, per exemple, els espais de creació estan fortament promocionats a les biblioteques i als museus. Per altra banda, hi ha divergència d’opinions sobre el valor que aquests espais poden tenir amb els infants. S’ha detectat també una falta de recursos (l’enquesta menciona i demana l’opinió sobre eines com ara: talladores làser; impressores 3D; equipaments per codificar; creació digital amb tauletes, càmeres; eines electròniques per activitats STEM) i la necessitat de formació, com també orientacions en relació al tipus d’activitats i l’avaluació de l’aprenentatge adquirit. Per tant, l’enquesta ha estat d’utilitat per confirmar que la línia i direcció iniciada pel projecte MakEY encaixa amb els objectius, però queda molta feina per fer.

Fent un punt i a part dels informes i en un intent d’apropar-nos a la realitat de casa nostra, on l'adquisició de les competències en l'educació infantil ha fet un gir i cada vegada més les escoles canvien el model tradicional pel learning by doing. Alguns exemples d'aquesta nova realitat: el traç, l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura ja no es delimita al paper i a la taula, si no que és el pati que es transforma en una gran pissarra; les matemàtiques ja no són aquells exercicis repetitius i mecànics a la llibreta, si no que l’ambient del supermercat i la classe de cuina els serveixen per fer els càlculs bàsics tot comprant i calculant els ingredients per fer pastissos, per posar dos exemples que veig a P5.

Més enllà de l’escola, les biblioteques necessiten també incorporar bibliolabs –denominació dels makerspaces a les biblioteques– (mireu el projecte de la Diputació de Barcelona) ja que són una via d’atracció de nous perfils d’usuaris i la biblioteca pot ser entesa també com un espai d’aprenentatge, creació, així com d'accés a la informació. 


Per saber-ne més:

González-Fernández-Villavicencio, Nieves (2013). «El movimiento "Maker" en bibliotecas». Bibliotecarios 2020, enero 01.

Marquina, Julián (2017). «Makerspaces en bibliotecas: el fenómeno Bibliomakers». Julián Marquina, abril 18.