El poder de la lectura. Read on. Get on. campaign

Versió per a imprimirVersió per a imprimirEnviarEnviar

Joan Badia i Pujol
Catedràtic de Llengua i literatura catalana d’ensenyament secundari


Lawton, Kayte; Warren, Hollie (2015). The power of reading: how the next government can unlock every child’s potential through reading: Read on. Get on. London: Save the Children. 18 p. Disponible a: http://readingagency.org.uk/news/The%20Power%20of%20Reading%20low%20res%... [Consulta: 28/02/2016]


L’informe The Power of Reading: How the next government can unlock every child’s potential through reading és un d’aquells papers anglesos que tant admirem des d’ací, perquè conté dades i conclusions (a partir de les dades), que permeten a un govern prendre decisions basades en evidències (en proves fefaents). L’informe ha estat promogut per l’associació Save The Children amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre les conseqüències que té el fet de no dominar la lectura als 11 anys, és a dir, al final de la primària.

L’any 2014 un grup d’organitzacions, preocupades pels baixos resultats en lectura entre els joves i els infants, va llençar una campanya sota el lema Read on. Get on (que potser podríem traduir per “Continua llegint. Som-hi!”). Aquesta campanya tenia una base en un manifest titulat Vision for Literacy 2025, signat per 19 organitzacions dedicades a fer créixer el nivell de lectura a la Gran Bretanya. I, alhora, la campanya era promoguda per una coalició, The Fair Education Alliance (“Aliança per a una educació justa”), la qual tenia el compromís de reduir la diferència de resultats escolars entre infants i joves d’ambients desafavorits i d’ambients més benestants. Una campanya, doncs, amb un ampli suport d’organitzacions privades i d’ONG preocupades per la igualtat i la superació dels efectes de la pobresa sobre l’educació d’infants i joves.

Conegut el context de partida, què trobem a l’informe The Power of Reading? Consta de tres parts, precedides d’una introducció (en què es detallen els aspectes bàsics del context) i d’una conclusió, que resumeix les principals propostes.

  1. A la primera part es fa un al·legat a favor de la importància d’una educació primerenca (educació infantil, per a nosaltres) i el seu impacte en el desenvolupament de les habilitats lectores. Detalla com es pot assolir l’objectiu nuclear que cada nen assoleixi un bon nivell lingüístic als cinc anys d’edat. Basant-se en diversos estudis força recents, s’argumenta que si volem lectors capacitats als 11 anys d’edat (al final de la primària), hem de vetllar perquè el seu nivell de domini de la llengua en general sigui adequat, sobretot en vocabulari, als cinc anys d’edat –nivell que no s’assoleix en amplis sectors de la població britànica, especialment en els medis més desafavorits. I per a això, cal posar el focus, primer, en el context familiar, del qual es ressalten, entre altres, els factors bàsics del comportament i de la salut, a més de factors estructurals (com l’edat de la mare, els estudis dels pares o la mida de la família). Sobre els primers factors (comportaments i salut) és possible incidir-hi mitjançant polítiques públiques; sobre els segons, ja és més difícil. I en segon lloc, cal centrar-se en l’educació infantil. Diversos estudis longitudinals, amb mostres àmplies, demostren que a la Gran Bretanya la qualitat d’aquest nivell educatiu no és gaire alta (o “té un ampli marge de millora”). Per això es proposen mesures concretes, com és ara que els educadors tinguin un major nivell de titulació universitària (grau en educació infantil) i específicament formació en llenguatge i comunicació infantil.
     
  2. La segona part és dedicada a la millora del desenvolupament del llenguatge en la primera infància. I s’hi descriuen mesures ben interessants, que porten a fer tres recomanacions al Parlament i al Govern acabat d’elegir l’any 2015:

    Recomanació 1: Assegurar que l’any 2020 cada escola d’educació infantil (“nursery”, escoles per a infants d’1 a 5 anys d’edat) serà dirigida per un graduat en educació infantil, prioritzant sobretot les escoles que es troben en zones més desafavorides. (Vet aquí un problema de titulació universitària que, almenys, nosaltres tenim resolt.) Hom assegura que una més alta titulació universitària serà senyal de major qualitat en aquest nivell educatiu. Es proposa que el Govern hi destini els diners necessaris, ja que els salaris entre un director graduat i un no graduat són importants, a més de la formació necessària per assolir que els no graduats es puguin graduar. El grau en Educació Infantil és relativament recent a la Gran Bretanya i els que el posseeixen tenen la dificultat que no poden exercir a Primària, entrebanc que l’informe demana que s’elimini.

    Recomanació 2: Assegurar que a cada escola infantil hi hagi almenys un especialista o professional (no graduat) amb una formació qualificada en llenguatge i comunicació infantil. Es detalla com és aquesta formació i les dificultats que hi ha per disposar d’aquests professionals, que haurien de permetre, sobretot, reconèixer els problemes lingüístics i de comunicació dels infants i proposar-hi solucions.

    Recomanació 3: Introduir millores per al personal mitjançant un augment de la dotació extra per a escoles d’educació infantil amb graduats en Educació infantil. És a dir, es proposa incentivar la contractació de professorat graduat en Educació infantil mitjançant l’augment de la dotació per als centres que contractin mestres amb aquesta titulació, especialment per als nens de 3-4 anys d’edat i de les zones més deprimides. Es calcula que, en total, farien falta uns 170 M de lliures (uns 220 M €).

    En aquest punt l’informe crida l’atenció sobre el paper crucial que tenen els serveis de salut i de família per millorar les competències lingüístiques dels infants i adolescents. S’insisteix que el Govern es doti dels mecanismes necessaris per relacionar aquests serveis amb el d’educació a tots els nivells, des del local fins a un ministre transversal que coordini tota l’actuació. Una bona coordinació entre els diferents serveis portarà com a conseqüència una major atenció a les famílies i a la salut dels infants, la qual cosa repercutirà en millores en la parla i en les capacitats lingüístiques.

    Aquest segon apartat és el que necessitaria més recursos econòmics públics, segons els autors de l’informe.
     

  3. La tercera part fa referència a la millora de la lectura a l’escola primària. Després d’una àmplia consideració sobre els millors mètodes per a l’aprenentatge de la lectura i la necessitat de guiar-se per recerques i evidències que indiquin les millors estratègies, es fan també tres recomanacions al Govern i al Parlament:
  • Capacitar les escoles i els mestres amb estratègies basades en evidències sobre l’ensenyament de la comprensió lectora. Un cop els infants han après a descodificar paraules i frases (aprenentatge mecànic de la lectura), cal assegurar la comprensió del que es llegeix. Per a això, l’informe recomana que es posin a disposició de les escoles de manera assequible els resultats de les recerques sobre les diferents estratègies. I es demana fer arribar aquests resultats a escoles, associacions professionals i sindicats d’ensenyants i a tot el professorat.
     
  • Formar una nova generació d’especialistes coordinadors de l’àrea de llenguatge a les escoles. Es descriu força detalladament les tasques que haurien de poder dur a terme aquests coordinadors, això com la necessitat de facilitar-los una formació específica. També es dóna notícia de postgraus o cursos específics que s’estan preparant des de diverses instàncies per a aquests futurs coordinadors. (Per exemple, des de la National Literacy Trust i des de Teachers Leaders.).
     
  • Assegurar un suport més consistent per als alumnes desafavorits que queden enrere. Aquesta és una de les tesis centrals de l’informe: cal fer més per als que no poden seguir a causa de dificultats econòmiques i socials (infants que viuen en contextos desafavorits o econòmicament deprimits; en famílies desestructurades...). Aquests alumnes sovint no disposen de llibres a casa, no tenen accés a la diversitat de textos que poden tenir els infants de contextos més benestants, no tenen models propers (pares) per imitar... Les conseqüències de no llegir bé als 11 anys s’estenen a la secundària i a l’edat adulta.

Un dels apartats més interessants de l’informe és el que fa referència a la importància de llegir per plaer. Llegir regularment per plaer entre les edats de 10 i de 16 anys té un efecte positiu en el vocabulari dels infants, en la seva capacitat per escriure i en les competències en matemàtiques, llegim a la p. 14. Es demana que es revisi la pràctica d’educar a llegir per plaer i el paper de les biblioteques escolars. Però també s’assenyala que és important què passa més enllà de les portes de l’escola. I aquí hi tenen un paper clau les biblioteques públiques. Per això, un repte important per a les biblioteques és identificar nous camins per atreure els infants que no fan servir regularment les biblioteques. D’aquí ve la campanya Read on. Get on.

En síntesi, l’informe The Power of Reading és un document interessant per ser llegit per totes les persones interessades en la millora de la política educativa sobre la lectura, conscients que una més gran competència lectora permetrà oferir a la ciutadania més oportunitats per a una vida millor. El document identifica els punts clau on cal incidir: l’educació infantil, tant escolar com familiar, i l’educació primària. I proposa una sèrie de mesures per al nou Govern britànic a fi d’aconseguir objectius molt concrets l’any 2025.

A casa nostra, el Govern de la Generalitat promou, a través del Departament d’Ensenyament una sèrie de campanyes per a la millora de la lectura i de l’escriptura. Però no hem sabut veure ni objectius concrets, ni terminis, ni avaluació de resultats d’aquestes campanyes. Hi ha molts recursos disponibles, tant per al professorat com per a les famílies; del Departament i d’altres entitats o fundacions (per exemple, el programa Lecxit, fet conjuntament amb la Fundació Bofill). Tanmateix, continua faltant un punt de referència que unifiqui recerques, dades, recursos i resultats, perquè la visió dispersa que suscita el munt d’iniciatives no ajuda a aclarir el panorama.

Seria desitjable que el nou Govern, que vol construir un nou país, entengués que la lectura i la comprensió lectora –és a dir, aconseguir que els ciutadans llegeixin i entenguin allò que llegeixen– són la base d’una ciutadania crítica i d’un país més culte i més avançat en tots els sentits.

Llegir sí que realment és una estructura d’Estat!