Els serveis de descobriment: els seus més, els seus menys i el que NISO pot fer

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Virginia Ortiz-Repiso
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Breeding, Marshall (2015). The Future of Library Resource Discovery: A white paper Commissioned by the NISO Discovery to Delivery (D2D) Topic Committee. Baltimore: NISO, 53 pàg. Disponible a: http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/14487/future_library_.... [Consulta: 2015.07.02]


Els llibres blancs de la National Information Standards Organization (NISO) estan pensats per orientar sobre temes que tinguin implicacions en el desenvolupament d'estàndards. En ells, s'analitzen, prèvia petició a experts, els aspectes que cal tenir en compte abans de començar el treball de normalització. En aquest cas: els serveis de descobriment que s'empren a les biblioteques (Library Resource Discovery).

El Comitè de NISO Discovery to Delivery (D2D) dins de les seves funcions i de la feina que està duent a terme per determinar les àrees que podrien potencialment estandarditzar, va encarregar a Marshall Breeding seva realització.

Breeding, necessita poca presentació, però com a ell li agrada dir, és un consultor independent, conferenciant i autor. És ben conegut, per tots, per ser el creador i editor d'aquesta magnífica font de recursos per a l'ús de tecnologies a les biblioteques Library Technology Guides, així com pel directori mundial, en línia, libraries.org. Els seus estudis són sempre una garantia de rigorositat, qualitat, exhaustivitat i actualització, aquest no és una excepció.

Les biblioteques sempre han estat implicades estratègicament en les tecnologies de recuperació i accés als recursos per als seus usuaris. L'evolució abasta des de les diferents generacions de OPAC, les eines de metacerca (o recerca federada) fins a l'actual generació de serveis de descobriment basats en índexs.

En aquest treball s'analitza, en profunditat, la seva situació actual i el seu futur. S'identifiquen, de forma detallada, les debilitats i defectes dels diferents productes i serveis i es suggereixen línies de desenvolupament a curt i llarg termini.

El document està estructurat en 8 apartats que tenen com a objectiu principal, d'una o altra manera, examinar i identificar els factors que dificulten, de manera significativa, el seu progrés. S'analitzen les possibilitats que tenen per millorar i adaptar els productes que ofereixen a les biblioteques, d'acord amb dos puntals bàsics. En primer lloc, els canvis que s'han anat produint en el camp de la comunicació científica (el moviment Open Access i Open Source). En segon, aprofitar els models de metadades i l'entorn de dades enllaçades com a forma de millorar les seves prestacions. Aquests dos aspectes, com bé coneixem, suposen l'essència del que estem vivint: els serveis de descobriment han de "acollir-los" si no volen estar al marge del que els usuaris i les biblioteques demanen.

S'analitzen les següents qüestions:

  • La manca d'integració dels serveis de descobriment amb els Sistemes de Gestió de Recursos, amb els Sistemes Integrats de Gestió Bibliotecària i amb els servidors d'enllaços. Aquests últims no estan ben integrats per a un ús intuïtiu per l'usuari final. Ningú posa en dubte les capacitats del protocol OpenURL que els sustenta, però sí les interfícies dins d'aquests serveis.
  • La integració deficient o inexistent amb altres eines de recerca que les biblioteques ofereixen. Això ha portat a algunes institucions tan importants com la de la Universitat de Stanford, Califòrnia a prescindir-ne i buscar altres alternatives.
  • Les dades vinculats i altres tècniques que ofereixen oportunitats potencials per millorar-los.
  • Les llacunes i defectes que existeixen; les millores futures; les tecnologies d'indexació en els processos de recol·lecció de dades; les interfícies; les recomanacions per a l'Open Discovery Iniciative (ODI) de NISO; les àrees potencials d'actuació de NISO; i finalment, les perspectives a llarg termini.

Assenyalaré, a continuació, les idees més rellevants d'aquest estudi.

L'ecosistema dels serveis de descobriment està marcat per massa factors propietaris o comercials. Tots els que es basen en acords comercials privats entre els proveïdors de contingut i els creadors dels serveis. Aquest és un dels seus majors impediments per millorar. Caldria una major transparència ja que, en moltes ocasions, és impossible saber quines dades es fan servir i de quina forma s'han recollit. Les biblioteques que decideixen contractar-los, tenen dificultats per realitzar una avaluació exhaustiva i saber fins a quin grau s'ajusten a les seves col·leccions i requeriments: les companyies no revelen els seus acords, i les biblioteques no compten amb tota la informació necessària per escollir un o altre producte. En definitiva, les biblioteques no saben com s'indexen les dades i sobretot quines dades i d'on prové la informació? Com s’indexaran seves dades pròpies, és una altra de les preguntes més freqüents i més importants.

Els serveis han de dotar-se de contingut i aquest, en massa casos, està dominat pels Serveis d'Indexació i Resum que són reticents a perdre part de la seva pròpia autonomia i oportunitat de negoci. Encara que hi ha oportunitats, molt plausibles, per estendre el contingut dels índexs centralitzats més enllà dels acords privats, el contingut d'accés obert (tant de metadades com a dades enllaçats en obert són bona prova d'això), no està prou contemplat.

Quatre són els principals competidors comercials: EBSCO, Primo d'Ex Libris, OCLC WorldCat Discovery Service i Summon de ProQuest. No existeixen alternatives de programari de codi obert, qüestió que seria desitjable, però de difícil execució perquè que necessitaria un consens i treball comú a nivell universal.

Un altre dels aspectes més controvertits que està influint és el seu ús i utilització, és l'escassetat i deficiència tant dels paràmetres de recerca, com de l'ordenació dels resultats. Les capacitats de recerca es limiten, fonamentalment, a una recerca simple que té com a resultat centenars de recursos recuperats. En la major part dels casos, sense saber exactament a quins es pot accedir en línia (la falta d'integració amb els servidors d'enllaç a la qual s'ha fet referència anteriorment). Els resultats són massa i massa poc ordenats.

A les biblioteques i als Serveis d'indexació i resum, s'ha treballat molt per perfeccionar les recerques i la satisfacció amb els resultats obtinguts. El procés és més laboriós i dedicat a usuaris "una mica més experts". Però que a l'usuari se li pugui oferir una interfície més senzilla, per millorar l'ús dels recursos de la seva biblioteca ha de passar per tan simple que no pugui trobar, ràpidament el que necessita i crear-li confusió? El rànquing de resultats s'ha de basar en algoritmes menys adequats que els de Google Scholar? Aquesta és una àrea que s'analitza en aquest treball, però en la qual cal aprofundir més. És una de les majors reticències dels Serveis de Resum i indexació i, alhora, és un impediment per al desenvolupament dels Serveis de Descobriment. Però cal entendre que no vulguin perdre la seva "sofisticació" (justificada) en la recuperació, a més de la seva àrea de negoci (més controvertida).

El model actual de les eines de descobriment, segons Breeding, sembla probable que persisteixi en un futur indefinit. Aquestes plataformes es convertiran en potents eines per a proporcionar accés a les col·leccions bibliotecàries, però tard o d'hora es qüestionaran. Les dades enllaçades en obert i les tecnologies de la web semàntica tenen, en potència, un gran impacte en els serveis de descobriment que no pot descuidar. Hi pot haver possibilitats per integrar eines i recursos basats en dades enllaçats en obert amb els serveis de descobriment per crear sistemes híbrids que treguin avantatge de les fortaleses de tots dos models.

Però, alguna cosa sembla deixar-se clar en aquest panorama: les biblioteques han de tenir l'oportunitat de realitzar les seves pròpies aplicacions d'interfícies perquè aquest dèficit, tan constatat, deixi lloc a un "lloc comú d'actuació" en què els Serveis de Descobriment, les biblioteques i els usuaris trobi el seu lloc compartit.

Què pot fer NISO?

Com Breeding assenyala i a tenor dels treballs previs realitzats per aquesta institució, les accions que ha d'emprendre són:

  • Realitzar una segona fase de l'Open Discovery Initiative que se centri en les relacions entre els serveis d'indexació i resum i els proveïdors de serveis de descobriment. La segona prioritat ha de ser analitzar com formen la llista de resultats i l'ordre de rellevància. La interoperabilitat amb els sistemes de gestió de recursos ha de ser també objecte d'estudi.
  • Formar un grup de treball o promoure un projecte de recerca centrat en open linked data.
  • Analitzar com les altmetrics poden incorporar-se als serveis.
  • Crear un altre grup de treball que s'encarregui de realitzar recomanacions sobre la presentació del contingut a la web amb l'objectiu de millorar la presentació de resultats i la indexació mitjançant Google Scholar o altres eines de cerca.

Com a extensió i complement a aquest llibre blanc, NISO ha organitzat una trobada que tindrà lloc a Baltimore el 5 i 6 d'octubre de 2015. Serà una bona oportunitat de seguir aprenent més sobre aquest tema. Es pot seguir en línia o rebre el material a posteriori, pagant la inscripció. http://www.niso.org/news/events/2015/October_discovery

No vull acabar aquest comentari sense assenyalar que aquest treball va acompanyat d'una magnífica bibliografia, molt útil per a tots els interessats en la matèria.