Fem visible el valor i l’impacte dels arxius i les col·leccions especials de les biblioteques de recerca: una enquesta i quatre recomanacions del consorci RLKU

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Núria Jornet
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kamposiori, Christina; Crossley, Sue (2019). Evidencing the impact and value of special collections. London: RLUK. 38 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/03/Evidencing-impact-and-value-of-special-collections.pdf>. Consulta: [29/04/2019].


Fer evident el valor i l’impacte de les col·leccions especials i els arxius que conserven les biblioteques de recerca d’Anglaterra i Irlanda (que formen part del consorci RLUK) és l’objectiu principal d’aquest informe. Quines vies segueixen aquests centres per incrementar el valor i el impacte d’aquest tipus de material i com capturen i evidencien aquest impacte són algunes de les qüestions que han mogut a l’elaboració del treball.

Si bé el cos central de l’informe és la presentació d’una enquesta als membres de l’RLUK i la sistematització d’unes recomanacions a manera de reflexions, el treball no s’entén sense tenir en compte alguns aspectes previs. Per començar, es parteix d’una presa de consciència de la significació de les special collections que custodien les biblioteques de recerca, com a actiu cultural amb un fort potencial de recerca i educatiu, i del seu impacte positiu per a la societat en el seu conjunt (informes de l’RLUK mateix, com ara el de Cullingford, Peach and Mertens, 2014).1 En segon lloc, de la necessitat, ja constatada per d’altres institucions relacionades amb el patrimoni cultural, de trobar mètodes eficients per valorar els serveis i activitats que es desenvolupen al voltant d’aquest tipus de material, i evidenciar-ne l’impacte. L’informe no s’entén, finalment, sense veure’l en el seu context mateix, això és, formant part de la segona fase de l’RLUK Special Collections Programme (2017-2018) i en relació amb els objectius estratègics de l’RLUK (Reshaping Scholarship, 2018-2021).

L’informe parteix, doncs, d’una realitat professional en què les biblioteques de recerca han desenvolupat serveis i activitats per posar en valor aquest tipus de material, els arxius i les special collections, però cal avançar ara en mostrar-ne l’evidència i en l’avaluació del seu impacte. 

L’enquesta va ser enviada a l’RLUK Special Collections Leadership Network (SCLN) i fou resposta per una part representativa: 16 membres, tots biblioteques universitàries. Les preguntes giraven al voltant de: el tipus d’special collections i d’usuaris o grups d’audiència; les estratègies d’impacte que es fan servir, incloent-hi les definicions d’impacte que s’han utilitzat; els tipus de serveis i activitats desenvolupades per incrementar l’impacte de les col·leccions; les iniciatives d’èxit, explicant els beneficis que se n’han derivat; i els mètodes que s’han utilitzat per capturar i mesurar l’impacte de les col·leccions.  

Sense entrar en detall en els resultats de l’enquesta, que poden llegir-se a l’informe, destaquem les quatre recomanacions que se’n deriven i que ajudaran en la fase següent del RLUK Special Collections Programme:

  • Recomanació 1. Treballar en el potencial de les special collections en la recerca, la docència i el «public engagement», que pot conduir a més reconeixement i beneficis per a les biblioteques de recerca, major interès tant en l’àmbit nacional com internacional, i en l’increment d’aliances i col·laboracions. Es recomana, en aquesta perspectiva, seguir obrint les col·leccions, i augmentar l’accés a material no catalogat i millorar l’accés i descoberta de les col·leccions digitals; potenciar el valor de les col·leccions dins i fora de la institució, desenvolupant les relacions amb els membres sènior de la universitat, com també la participació activa dels professionals de la biblioteca en projectes de recerca.    
     
  • Recomanació 2. Normalment, les biblioteques universitàries s’adapten als criteris d’impacte que segueixen les seves institucions. En el cas de les universitats britàniques, els REF criteria que, tanmateix, no sempre serveixen bé als objectius estratègics de les biblioteques, i en alguns casos es mostren poc eficaços a l’hora de revelar el potencial de les seves special collections. Es recomana, per tant, desenvolupar un llenguatge comú per descriure el valor i el significat de les col·leccions que asseguri també els mètodes que es fan servir per capturar-ne l’impacte. Com han respost alguns enquestats, algunes idees poden provenir del sector més ampli del patrimoni cultural (cultural heritage institutions), com ara els museus, que fan servir termes com «engagement» o tenen en compte també les contribucions de la biblioteca fora de la universitat, cercant els beneficis no solament acadèmics sinó també socials i cívics. 
     
  • Recomanació 3. Els participants en l’enquesta estableixen, en aquestes accions relacionades amb les special collections, una major relació i col·laboració tant amb d’altres biblioteques com amb els stakeholders i amb l’audiència. Per tant, les seves responsabilitats superen el rol tradicional, i el conjunt d’habilitats del professional ha crescut més enllà de la gestió de la col·lecció, incloent ara la docència, la recerca i les activitats de public engagement. Es recomana treballar en les habilitats de col·laboració i comunicació per relacionar-se amb aquesta diversitat d’interlocutors; i en les habilitats digitals per treballar en projectes digitals, per capturar i comunicar el seu impacte. 
     
  • Recomanació 4. L’informe mostra que a les biblioteques universitàries els és relativament més fàcil mostrar l’ús de les seves special collections en l’àmbit intern; però tenen sovint més dificultats quan es tracta de projectes externs, i a l’hora de mesurar a llarg termini l’impacte dels serveis i l’ús dels seus recursos digitals. Es constata una manca de metodologies per capturar diferents evidències, com ara els outputs de recerca. Es recomana, per tant, trobar una resposta col·lectiva per crear estàndards que mesurin el valor i l’impacte. La recent col·laboració entre l’RLUK, el TNA (The National Archives) i el Jisc (organització britànica dedicada a oferir solucions digitals en l’educació i la recerca), per estandarditzar les referències, és un via a continuar, i serà un important pas per comprendre millor l’impacte que les special collections tenen en la recerca acadèmica i més enllà.

Un aspecte no pas menor, que l’informe resol en un apartat de definicions, és l’abast dels dos termes clau del treball: special collections i impacte. En el primer cas, és intercanviable amb el terme «special collections and archives» i adopta la definició ja establerta en un informe previ de l’RLUK de 2014 al voltant del concepte «Unique and Distinctive Collection» (UDC’s). Queda per al lector la curiositat i interès per conèixer de més a prop els 26 casos (stories) que ja es presentaren dins la primera fase de l’RLUK Special Programme (SCP), que demostren el potencial de les special collections en la recerca, docència i el public engament, i l’expertesa de les biblioteques universitàries que hi ha al darrere. Es tracta de casos concrets, classificats en tres àmbits (Places and Spaces; People and Projectes; Collection-based research outputs), exemple de bones pràctiques, que tindran en el futur una pàgina específica des de la web de l’RLUK. Així com les 14 iniciatives d’èxit (enllaços a l’apèndix de l’informe) que es destaquen en l’enquesta.

En qualsevol cas, haurem d’estar ben atents a com evoluciona aquest treball de l’RLUK i els informes que es derivin en les fases subsegüents del seu Special Collections Programme. 


1 Cullingford, Alison; Peach, Caroline (ed.); Mertens, Mike (ed.) [2014]. Unique and distinctive collections: opportunities for research libraries. RLUK. 51 p.