La interoperabilitat: la cola tècnica per connectar repositoris

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Tránsito Ferreras Fernández
Servicio de Bibliotecas
Universidad de Salamanca

COAR (2012). The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). Disponible a: <http://www.coar-repositories.org/files/COAR-Current-State-of-Open-Access-Repository-Interoperability-26-10-2012.pdf> [Consulta: 4 març 2013]

Glue Faves
L'informe COAR sobre interoperabilitat: context
 
La Confederació de Repositoris d'Accés Obert (COAR) va publicar el 26 d'octubre del 2012 un informe sobre l'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert sota el títol The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). L'informe ofereix una visió general del panorama actual de la interoperabilitat des del punt de vista dels serveis que són possibles avui en dia.

Aquest treball s'enquadra dins del projecte d'interoperabilitat dut a terme per COAR (COAR Interoperability Project), d'acord amb l'objectiu clau que la Confederació va marcar per al període 2011-2013 i que no és altre que el de "facilitar la discussió sobre la interoperabilitat entre els dipòsits d'accés obert i com a part d'una més àmplia infraestructura d'e-investigació". Aquest projecte s'ha dut a terme en tres etapes:
  • • La primera fase va consistir en la posada en marxa del procés mitjançant la redacció i difusió d'un breu document per tal de proporcionar una visió general sobre la interoperabilitat dels dipòsits (2on  trimestre de 2011). El resultat va ser un document informatiu publicat el 11 de juliol de 2011, sota el títol "The Case for Interoperability for Open Access Repositories", i del qual hi ha una traducció a l'espanyol.
  • • La segona fase va consistir en realitzar un debat obert per reunir informació sobre els desafiaments, actuals i futurs, relatius a la interoperabilitat global dels dipòsits d'accés obert i en dur a terme una avaluació sobre el panorama actual d'interoperabilitat (3r trimestre de 2011).
  • • A la tercera fase, segons la informació recopilada durant la fase anterior, l'objectiu va ser redactar i publicar l'informe sobre "L'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert" (The Current State of Open Access Repository Interoperability, 2012 ).
Interoperabilitat: què i per a què?
 
No hi ha dubte que en poc temps els dipòsits d'accés obert han augmentat i s'han convertit en un important component de la infraestructura de l'e-investigació, com bé s'apunta al llarg d'aquest estudi de COAR.

Com a conseqüència de la pujança assolida per l'accés obert i d'una major implicació de governs i institucions en el desenvolupament de polítiques que afavoreixin l'aplicació d'aquest nou model de comunicació científica, s'ha produït un gran augment de materials de recerca en accés obert a través de repositoris i revistes Open Access.

Però els dipòsits no han de romadre aïllats, el seu valor real resideix en el seu potencial per connectar-se entre si a fi de construir una xarxa de dipòsits que faciliti l'accés unificat a la gran quantitat existent d'investigació oberta i als materials relacionats amb ella, de tal manera que s'obrin noves formes de treballar amb la informació.

Per assolir aquesta interconnexió es necessita de la interoperabilitat a manera de "cola tècnica que integri i connecti (adhereixi) repositoris". Així que, com s'afirma en l'informe de COAR, la creació d'aquest cos unificat de materials científics depèn totalment de la interoperabilitat, i en concret, depèn de que els dipòsits segueixin directrius, protocols i estàndards sobre interoperabilitat que els permetin comunicar-se entre ells, connectar amb altres sistemes, i transferir informació, metadades, i objectes digitals entre si.
 
La joventut de la infraestructura dels dipòsits produeix un paisatge d'interoperabilitat encara en evolució i que a primera vista pot semblar caòtic, confús i complex. Aquest fet no ens ha de despistar perquè els primers passos ja s'estan donant i som conscients de que el camí cap a la interoperabilitat és el correcte.

Alguns dels desafiaments i qüestions plantejats en aquest nou entorn concerneixen a l'accés i a l'ús de la informació, als permisos i drets, als múltiples dipòsits d'un mateix article, a la identificació dels autors i l'intercanvi d'informació amb altres sistemes de gestió de la informació científica. En un futur proper aquests desafiaments han de tenir en compte també la vinculació de tota la informació disponible a la web en un entorn Linked Data. L'informe de COAR pretén servir de guia i perfilar els serveis i els reptes d'interoperabilitat que es poden abordar ara i en un futur.
 
L'informe en si
 
L'informe està estructurat en dues seccions i recull set àrees relacionades amb la interoperabilitat, proporcionant a més una introducció general sobre 19 iniciatives clau associades a aquestes àrees.

La secció 1 proporciona una introducció i antecedents sobre la panoràmica general de la interoperabilitat, la identificació dels principals reptes, l'estat actual i les àrees emergents. Les àrees recollides en aquesta part inclouen:
  • • Recol·lecció de metadades.
  • • Ús d'estadístiques.
  • • Sistemes de transferència de continguts.
  • • Creació d'identificadors únics per autors i contingut de repositoris.
  • • Augment de la visibilitat del contingut emmagatzemat en dipòsits a través de motors de cerca d'Internet.
  • • Serveis de suport per a xarxes de dipòsits.
  • • Integració de repositoris en els fluxos de treball de l'administració de la investigació.
  • • Suport per als objectes compostos (objectes digitals que inclouen components múltiples o fitxers).
Aquí es fa esment d'altres àrees que es troben actualment en fase de desenvolupament, concernents als serveis per suportar Linked Data, la Web Semàntica i la preservació digital. En aquest informe aquests temes queden esmentats però sense entrar en detall, només es pot entreveure que es treballarà en ells.

La secció 2 de l'informe proporciona la descripció general d'algunes de les actuals iniciatives d'interoperabilitat de dipòsits que ja estan sent extensament implementades. De cadascuna de les iniciatives exposades es dóna informació sobre:
  • • Descripció de la iniciativa, proporcionant informació sobre les directrius d'interoperabilitat i estàndards específics.
  • • Aplicacions: exemples concrets de serveis o aplicacions que han estat desenvolupades utilitzant aquests estàndards, directrius o projectes (segons sigui el cas).
  • • Exposició sobre recursos addicionals per a altres lectures, centrant-se especialment en els textos explicatius i altra informació útil.
Les iniciatives referides a les àrees esmentades en la secció anterior inclouen: AuthorClaim Registration Service, CRIS-OAR, DataCite, Dini Certificate for Document and Publication Servers, DOI, DRIVER, Handle System, KE Usage Statistics Guidelines, OAI-ORE, OAI-PMH, OA-Statistik, OA Repository Junction, OpenAIRE, ORCID, PersID, PIRUS/IRUS-UK, SURE, SWORD, i UK RepositoryNet+.

Com s'indica en el mateix informe, no pretén ser una guia exhaustiva de totes les iniciatives d'interoperabilitat, sinó que proporciona informació sobre les estratègies principals d'interoperabilitat que s'han de tenir en compte per aplicar, ara o com a part d'un pla estratègic. Cap repositori hauria d'implementar totes aquestes iniciatives, ja que algunes són específiques d'algunes regions del món, i moltes iniciatives estan dissenyades per servir a propòsits similars. Cada institució ha de seleccionar les iniciatives que millor s'adeqüin al seu entorn.

Aquest informe està dissenyat com la primera etapa d'un procés de diverses fases, amb l'objectiu d'establir el full de ruta de COAR per a la interoperabilitat. En una segona etapa es preveu completar-lo amb la publicació d'un altre informe de seguiment: "Futures direccions per a la interoperabilitat", que s'ocuparà de les qüestions emergents i els esforços actuals d'investigació i desenvolupament en interoperabilitat.
 
Sobre
 
L'augment del coneixement disponible lliurement i dels contenidors que emmagatzemen la informació han donat lloc a un augment dels avenços en interoperabilitat dels dipòsits, tots ells dissenyats per fer front a molt diverses qüestions derivades d'aquest nou entorn, complex i descentralitzat. La interoperabilitat és concebuda com l'adhesiu tècnic per unir dipòsits i accedir a la informació que contenen de manera única.

L'informe aporta, de forma clara, concisa i breu, informació actualitzada sobre l'estat de la qüestió de la interoperabilitat. És una guia útil per posar-se al dia sobre el tema de la interoperabilitat i la infraestructura que la fa possible, es tracta en definitiva d'una recomanable lectura per gestors i administradors de repositoris.

Es troba a faltar el tractament en l'informe d'una "qüestió emergent" en el camp de la interoperabilitat com és la relacionada amb la participació dels dipòsits a la Web Semàntica. Considerem que una gran part dels propers esforços per aconseguir la màxima interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert han d'anar encaminats a aconseguir l'aplicació real i efectiva dels models de Linked Open Data. Però potser aquest tema estigui previst abordar-lo en aquesta segona etapa a la qual es fa referència en l'informe. Romandrem atents atès l'interès de l'assumpte.