La lectura vista per uns altres ulls

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Teresa Mañà
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Entre les activitats que ha posat en marxa el Observatorio del Libro y la lectura del Ministerio de Cultura es troba aquest estudi sobre els hàbits lectors d'un sector de la població cada cop més nombrós.

Es tracta d'un estudi qualitatiu sobre una mostra no especificada de quatre nacionalitats amb presència majoritària en el districte de Arganzuela (Madrid) on properament s'instal·larà una seu de la FGSR.  L'estudi, elaborat a partir d'entrevistes individuals i grupals a col·lectius d'Europa del Est (Romania, Bulgària, Ucraïna), Xina, Iberoamèrica (Equador, Perú, Bolívia, Colòmbia) i  Marroc va tenir en compte, també, la segmentació  home/dona; adult/nen; lector/no lector. L'objectiu primordial de l'estudi era disposar d'informació sobre el comportament lector o no lector del col·lectiu d'immigrants i, en concret, volia conèixer quatre aspectes: quin significat atribueixen a la lectura, les motivacions que els porten a llegir, les idees « preconcebudes » vinculades a la lectura i els elements que inhibeixen la pràctica de la lectura. L'informe de la investigació, no gaire extens, s'inicia amb uns capítols sobre les variables psicològiques i ¡socioeconòmiqes dels col·lectius, als quals segueixen els resultats obtinguts, complexos i dificilment concloents ja que que les característiques socioculturals i de comportament de cada grup són molt diferents.

Tot i així  es recullen les següents conclusions:

  1. Els resultats indiquen que els immigrants, igual que els espanyols, atribueixen la manca d'hàbit lector a l'escassetat de temps, degut sobretot a les obligacions familiars i laborals.
  2. Tot i que atorguen un valor positiu a lectura, considerant que forma i ensenya,  ells se'n senten allunyats i veuen la lectura com una activitat d'oci a la qual es poden dedicar les persones amb la subsistència econòmica resolta.
  3. De manera generalitzada consideren que l'accés a la lectura és bastant més fàcil en la societat espanyola que en els seus països de procedència i que la societat madrilenya és una societat lectora, en la qual resulta fàcil accedir a materials de lectura (premsa gratuïta, biblioteques, etc.).
  4. La lectura de llibres, quan ho fan, esta lligada a interessos professionals, informació, aprenentatge de la llengua, suport a l'educació dels fills i, en darrer lloc, oci.
  5. Valoren poc els seus hàbits lectors, bé perquè es consideren com a "no lectors" tot i llegir amb assiduïtat premsa gratuïta, o bé perquè, tot i participar en la investigació en qualitat de "lectors", es perceben a si mateixos molt allunyats dels estereotips que tenen sobre la figura del lector.


Malgrat arribar a unes conclusions úniques, no podem oblidar que els hàbits lectors entre els immigrants enquestats en la investigació són acusadament desiguals en funció de la procedència geogràfica i del bagatge cultural previ. Per aquesta raó fóra bo ampliar l'estudi o segmentar i aïllar resultats d'acord amb variables de nacionalitat: així podríem saber, per exemple, si els col·lectius sud-americans que disposen d'accés fàcil a materials en la seva llengua llegeixen més o tenen una altra percepció del fet. També seria interessant que es traguessin conclusions tenint en compte les variables de gènere i edat: les dones tenen uns percepció diferent dels homes? Els immigrants escolaritzats donen un altre valor a lectura?

L'informe conclou que per canviar aquestes percepcions caldria potenciar pràctiques lectores i oferta de materials més enllà de l'oferta literària i de llibre imprès, realitzar experiències comunitàries de lectura que es puguin adaptar al poc temps personal disponible pels immigrants i impulsar polítiques d'accés a materials de lectura. Finalment, l'informe recomana la necessitat de redoblar els esforços públics, sobretot en l'àmbit escolar, per utilitzar la lectura com a eina de cohesió.

En conjunt, aquest estudi és una primera aproximació que no desvetlla gaires sorpreses però que ens reafirma en les sospites i ens dóna arguments per intensificar i, sobretot, diversificar les línies de treball amb els col·lectius immigrants en favor de la lectura.
 

La percepción de los INMIGRANTES sobre la LECTURA . 53 p. (http://www.fundaciongsr.es/pdfs/TEXTO_ESTUDIO_INMIGRANTES_23.pdf)