La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)


Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

IKBLC Group Study43

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.

Entre els membres del grup de treball, trobem les editores d'un llibre que acaba de publicar també l'ACRL, sobre aquest mateix tema, "Common Ground at the Nexus of Information Literacy and Scholarly Communication" edited by Stephanie Davis-Kahl and Merinda Kaye Hensley el 2013.

Aquest document que ressenyem, està accessible en pdf i també en format interactiu al qual els autors animen a enviar els seus comentaris http://acrl.ala.org/intersections

Després d'un resum executiu, el llibre blanc desenvolupa les tres interseccions i la resposta que les biblioteques han de donar, i acaba amb quatre recomanacions, així com la justificació del treball i la bibliografia.

Partint de la base que tot bibliotecari universitari té un paper docent, formal o informal, en el document es comparen les activitats que, en cadascuna de les interseccions, realitzen els bibliotecaris que s'ocupen de les competències informacionals (CI), i els que s'ocupen de la comunicació científica (CC), i es proposen recomanacions per a la col·laboració.

La primera de les àrees en què es produeix aquesta intersecció entre CI i CC, és l'Economia de la distribució del treball científic, on s'aborda la naturalesa canviant de la publicació científica o de distribució del coneixement i de l'art, sota diferents formes i models de negoci, temes d'accés i ús legal de la informació, el cicle social de la informació i la formació dels estudiants perquè siguin consumidors d'informació i creadors de continguts. Els estudiants estan creant continguts, digitals, en mitjans socials, que comparteixen, reutilitzen, i publiquen, per la qual cosa es considera també una forma de comunicació científica.

La segona de les interseccions entre CI i CC és l'Alfabetització digital, que inclou els nous formats i tipus de contingut a què estudiants i professors s'enfronten cada dia i representa una oportunitat per ensenyar temes de propietat, autoria i copyright. El pensament crític i l'aprenentatge col·laboratiu, en mitjans com wikis, blogs o vídeos, es consideren temes estratègics en aquest nou entorn i es converteixen en els pilars de l'alfabetització digital. Altres punts d'intersecció són el desenvolupament, cura i interpretació de les dades o l'assignació de metadades per augmentar la visibilitat de la recerca en totes les disciplines, així com el concepte de transliteracy, que uneix les diferents alfabetitzacions, (visual, textual, media i digital). Tots aquests temes es consideren clau per a la confluència entre CI i CC i requereixen una major col·laboració entre els bibliotecaris de les dues àrees.

La tercera de les interseccions fa referència als nous rols i a la necessitat de contribuir a la construcció de noves infraestructures per a la comunicació científica així com estar profundament involucrats amb l'evolució de l'ensenyament. Per respondre als canvis de l'organització universitària, el bibliotecari formador col·labora amb els docents en l'ensenyament de CI, en els cursos online i utilitza les noves tècniques docents i models pedagògics. Per la seva banda els bibliotecaris de CC, formen i difonen les polítiques d'accés obert i temes de drets d'autor, donen suport als repositoris institucionals i plataformes d'edició. Tots dos perfils conflueixen en el bibliotecari temàtic, que ha d'estar contínuament actualitzant els seus coneixements.

Per donar resposta a tot això, els bibliotecaris han de mostrar tremp davant tant canvi, i progressar en l'organització, explorant vies que integren els dos rols. Els dos programes han de convergir en molts nivells de l'organització. Una de les formes proposades per a aquesta convergència és la Information Fluency, (Fluïdesa en la gestió i difusió de la informació, però també dels resultats dels treballs acadèmics), per a tots els membres de la comunitat universitària, amb la integració de CC dins dels programes formatius, i formant part dels curricula. Una segona forma de convergència és integrant un model d'ensenyament (la pedagogia), efectiu, en l'ensenyament de la CC i per això s'ofereixen algunes tècniques per incorporar la formació en comunicació científica en les classes, de manera creativa, usant tècniques i tecnologies innovadores.

Finalment, aquests programes de CI i de CC, han sorgit gràcies a la participació activa dels bibliotecaris en els centres. Però el següent repte és la integració d'ambdós programes, dels temes de comunicació científica a les aules. El servei de biblioteca universitària necessita moure cap a la interconnectivitat i en aquest llibre blanc s'afirma que el paper del bibliotecari universitari serà més fort i eficaç si la formació en CI i en CC convergeixen en un nou servei dins la nostra pràctica professional.

En l'apartat de les recomanacions, es proposa el debat d'aquests temes i estratègies per aconseguir la col·laboració entre ambdues àrees. Una primera recomanació afecta la formació del bibliotecari, perquè integri tècniques pedagògiques i temes de CC. També els models de CI s'han de revisar per incorporar la pedagogia i la CC (revisió de la norma 5 de Information Literacy Competency Standards for Higher Education, de l'ACRL). Una altra de les recomanacions incideix en el canvi en l'organització de la biblioteca, perquè es trenquin les barreres entre CI i CC. D'aquesta manera, la biblioteca serà més forta davant les necessitats canviants d'alumnes i professors. Finalment, és important la defensa i el compromís amb aquesta idea, promovent debats sobre la difusió dels treballs científics, i el benefici que aporta a la comunitat universitària, la col·laboració profunda entre aquestes dues àrees.

Les biblioteques universitàries han de demostrar el valor que aporten a la seva institució, i la literatura professional està demostrant que tant la formació en CI com en CC contribueixen a l'èxit de la comunitat universitària. Els temes de comunicació científica són en aquest context, una part significativa de l'alfabetització digital, que en diferent mesura, afecten tant a estudiants com a professors. Considerem que en moments de crisi, i perquè la biblioteca tingui respostes per a aquest entorn canviant, no s'ha de produir solapament entre les àrees i han de treballar de forma conjunta i integrant programes, perquè estudiants, professors, investigadors i gestors, obtinguin tots els avantatges del dinàmic entorn digital, de l'ensenyament i la investigació.