Les tendències de les biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2015 Library Edition

Versió per a imprimirVersió per a imprimirEnviarEnviar

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l’European University Institute (EUI)


Johnson, L.; Adams Becker, S.; Estrada, V.; Freeman, A. (2015). NMC Horizon Report: 2015 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium. Disponible a: http://cdn.nmc.org/media/2015-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 18/02/2016]


Per segon any (consecutiu) el New Media Consortium (NMC) ha llançat l’informe de tendències i reptes per a les biblioteques acadèmiques i de recerca. L’edició del Horizon Report: 2015 Library Edition és triplement interessant per les següents raons:

a.    Continua –potser és massa precipitat dir consolida– la voluntat de l’NMC de fer un informe anual sobre tendències i reptes de l’àmbit de les biblioteques.

b.    Ens ofereix una nova llista ben estructurada d’allò que diversos experts ens diuen que ens depara el futur.

c.    Ens permet comparar les noves prediccions amb les que va fer fa tot just un any. Cal destacar que és sempre arriscat fer prediccions, però que encara ho ha de ser més fer-les per períodes d’un, tres i cinc anys... i posar-se a fer-ne de noves 12 mesos més tard.

L’informe ha comptat amb la participació de 53 experts sota la direcció de Larry Johnson, que representen fins a 16 països diferents i 4 continents (queden fora Amèrica del Sud i Àfrica). Cal destacar que els experts no són només professionals que treballen a biblioteques, sinó també a consorcis o a empreses del sector, cosa que ha de permetre oferir una visió força holística de l’àmbit.

L’objectiu predictiu de l’informe es dibuixa amb la següent estructura:

  1. Tendències que acceleren la incorporació de tecnologies a les biblioteques. I, més concretament, per períodes de més de cinc anys, entre tres i cinc anys, els propers un a dos anys.
  2. Reptes que dificulten l’adopció d’aquestes tendències de forma simple. I, més concretament, per nivells de dificultat; aquells que són resolubles, difícils, “perversos”.
  3. Importants desenvolupaments tecnològics que les biblioteques acadèmiques i de recerca adoptaran. I, novament, afinen més proposant-los a menys d’un any, de dos a tres anys, de quatre a cinc anys.

Entrant en matèria, doncs, sobre què diu l’informe per a cadascun dels apartats:

1. Tendències que acceleren la incorporació de tecnologies a les biblioteques.

   1.1. Més de cinc anys.
         Són dues les tendències que preveu a llarg termini:

  • Incrementar la visibilitat dels continguts de recerca. Continuant amb la tendència envers l’accés obert de les publicacions, l’increment de continguts de tota mena en obert es dispararà. L’informe destaca les iniciatives actuals que han de dur-nos a aquests resultats preses per, d’una banda, organismes britànics (Research Excellence Framework del Regne Unit, per exemple) i d’altra banda –molt important– la incorporació de Llatinoamèrica a l’escenari de recerca i la publicació en obert de forma més generalitzada.
  • Repensar els espais de les biblioteques. Com a resultat de l’accés immediat a col·leccions electròniques, fet que succeeix a totes les universitats i centres de recerca del món, les biblioteques dediquen menys espai a les col·leccions. Això es tradueix en l’ús de la biblioteca per a nous menesters, entre els quals destaquen els vinculats a l’execució de l’aprenentatge i incorporació de tecnologies (que podríem resumir en eLearning).

   1.2. Entre tres i cinc anys.
          Les següents dues tendències:

  • Evolució de l’índole de documents acadèmics. Com a resultat del treball en xarxa, la disponibilitat de dades, nous sistemes de publicació (formats multimèdia, blogs, sota llicències de drets d’autor diverses), el document acadèmic, tal com l’hem conegut i gestionat a les biblioteques, canviarà. Es farà més complex i complet. Les biblioteques han de considerar com seguir garantint accés –custòdia en alguns casos, fins i tot suport per a la creació– dels nous formats documentals.
  • Més èmfasi en la gestió de dades. Aquest aspecte, que avui ja ocupa els esforços de tantes biblioteques acadèmiques i de recerca, es proposa com una tendència per als propers tres a cinc anys. La gran disponibilitat de dades i de col·leccions de dades i la possibilitat de múltiples connexions entre elles i publicacions finals ajudarà tant a ciències com a humanitats a impulsar noves anàlisis multidisciplinàries. La miscel·lània de formats de dades o aspectes relatius a la propietat intel·lectual afegeixen urgència a definir un marc de conservació, accés i reutilització d’aquestes col·leccions.

   1.3. Propers un a dos anys.
          Les següents dues tendències:

  • Apreciar l’experiència de l’usuari. L’experiència de l’usuari (UX en les seves sigles en anglès) ha estat vinculada i explotada els darrers anys a la interacció entre persones i dispositius (de tota mena). Per tal d’orientar-se a la millora de productes, eines o serveis, companyies d’èxit de la nova tecnologia han dut a terme anàlisis profundes de la seva oferta o propostes. Per a les biblioteques és un àmbit nou, si bé podem trobar alguns exemples. Amb la possibilitat de gestionar dades i arribar a conclusions sobre l’ús dels nostres espais, col·leccions i serveis, serà una tendència immediata que s’incrementarà.
  • Prioritat de les comunicacions i continguts per a mòbils. La confluència de dos aspectes impulsa les biblioteques a repensar continguts que posen a disposició dels usuaris i la forma de comunicar-se amb ells. La primera, evident, és l’oferta dels proveïdors, cada cop més exclusiva en formats electrònics adaptats a tauletes, mòbils o lectors electrònics. La segona és el parc de dispositius de la població; es calcula que el 2020 el 80 % de la població mundial tindrà algun tipus de dispositiu. Preparar les biblioteques per a aquest nou escenari cal fer-ho ara.

2. Reptes que dificulten l’adopció d’aquestes tendències de forma simple.

    2.1. Resolubles.

  • Incorporar les biblioteques als plans docents i de recerca. La biblioteca, en alguns casos, ha quedat en un espai satel·litari a la funció central de la universitat o centre de recerca on s’emmarca. Cal que les biblioteques juguin un rol més central.
  • Millorar les competències informacionals. Després d’un període inicial en què aquest tipus de serveis van ser estrella a tantes biblioteques, l’evolució accelerada dels entorns digitals ha deixat un buit de consens respecte de quin és l’àmbit d’aquestes competències que cal que les biblioteques resolguin.

   2.2. Difícils.

  • Competència amb vies alternatives a l’obtenció de resultats. El monopoli, si mai havia existit, de les biblioteques com a temples de la informació ha desaparegut amb el naixement d’Internet. Si bé s’han fet campanyes sobre el valor que la biblioteca afegeix en front de la googlelització de la cerca, no sembla que el públic vegi en les biblioteques el recurs més valuós per a la cerca d’informació, tampoc per a la investigació.
  • Repensar el rol i les habilitats del/de la bibliotecari/ària. Relacionat amb algunes de les tendències explicades a l’informe mateix i al canvi en la base dels entorns de treball dels professionals, els/les bibliotecaris/àries cal que (un cop més) repensin quin rol i habilitats necessiten les biblioteques per servir millor usuaris i organitzacions.

   2.3. Perversos.

  • Acceptar la necessitat d’un canvi radical. Principalment derivat de la combinació de dos aspectes; la complexitat dels entorns de treball (nous rols professionals, noves estructures organitzatives, noves interaccions amb d’altres professionals) i manca de recursos financers. Cal no només identificar-los, sinó estudiar-los i afrontar-los.
  • Gestionar l’obsolescència del coneixement. Col·leccions, serveis, eines o qualsevol altre recurs que avui utilitzem o posem a l’abast dels usuaris des de les biblioteques està afectat per la tecnologia. Tan conegut és l’entorn canviant de les TIC com necessari es fa gestionar l’obsolescència dels nostres principals actius.

3. Importants desenvolupaments tecnològics que les biblioteques acadèmiques i de
    recerca adoptaran
.

   3.1. Menys d’un any.

  • Makerspaces. Que es podria traduir per espais de creació. Espais on usuaris (professors, estudiants, altres usuaris) poden gaudir d’eines, dispositius i materials, a part de l’accés a la informació, per dur a terme experiments, construccions, proves, etc.
  • Aprenentatge en línia. La darrera explosió dels MOOC (Massive Open Online Course) empeny també les biblioteques a jugar un rol en aquests entorns docents formals i informals.

   3.2. De dos a tres anys.

  • Visualització de la informació. Més comunament conegut com infografies, aquest nou format d’informació és especialment imperatiu per a les biblioteques, en tant que és una fórmula que permet resoldre part de la complexitat dels entorns de dades i informació als quals l’informe es refereix en altres tendències o reptes.
  • Web semàntica i dades vinculades. Avenços en estàndards de dades i metadades, així com les possibilitats d’anàlisi dels motors de cerca permeten connectar els nostres catàlegs a d’altres fonts d’Internet. Això ajuda, de retruc, els nostres usuaris a aprofundir en el descobriment de continguts que avui són invisibles, el que anomenem la Deep Web.

    3.3. De quatre a cinc anys.

  • Geolocalització intel·ligent. Els telèfons intel·ligents i les tauletes estan impulsant la proliferació de tecnologies de localització física de recursos. Això suposa una possibilitat per a les biblioteques a l’hora de la gestió de la informació i la documentació (pròpia i fins i tot aliena), dins i fora dels seus propis murs.
  • Aprenentatge automàtic. És a dir, equips que són capaços d'actuar i reaccionar sense ser programats de manera explícita per fer-ho en aquells termes. Aquesta evolució dels algoritmes, de la qual altres sectors ja en treuen profit, ofereix un potencial per als sistemes de gestió de dades i informació tals com poder adaptar-se i aprendre pel seu compte, ajudant a la investigació de forma global.