Llegir per plaer: com ho veuen (i ho viuen) els infants i les famílies d’Austràlia

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kids and family reading report: Australia. [Premiere ed.]. [Lisarow, NSW]: Scholastic Corporation; [London]: YouGov, [2015]. 84 p. Disponible a partir de: http://www.scholastic.com.au/readingreport. [Consulta: 01/06/2106].


Kids & family reading és un estudi de caràcter bianual que es realitza als Estats Units des de 2008, que té com a objectiu explorar les actituds i els comportaments relacionats amb la lectura per oci dels nens d’edats compreses entre els 6 i els 17 anys i que també recull les opinions dels seus pares i mares. L’estudi és una iniciativa de l’editorial Scholastic –especialitzada en l’àmbit pedagògic i infantil, i una de les més potents del món– i s’ha realitzat en col·laboració amb YouGov, una empresa de primer nivell que es dedica a l’estudi de mercats per mitjà de sistemes en línia.

A partir de 2015, l’estudi ha pres un caire internacional, amb la incorporació del Regne Unit i d’Austràlia, i és precisament l’informe final d’aquest estudi australià que comentem aquí. En aquest cas concret, s’ha treballat amb una mostra de 1.748 pares i fills, i s’han analitzat les pràctiques de lectura per oci dels infants (freqüència de lectura, preferències temàtiques, preferències d’espais lectors...), però també s’ha preguntat sobre les percepcions i opinions d’uns i altres sobre la importància de la lectura, sobre la lectura en digital o sobre els hàbits generats pels entorns lectors, com la llar o l’escola.

Les conclusions a què arriba l’estudi no són gaire sorprenents: en el seu conjunt, posen de manifest la tendència decreixent que experimenten tant el gust per llegir com la freqüència lectora amb l’edat, i l’existència de les lògiques divergències de criteri entre pares i fills sobre alguns temes.

Les dades més significatives poden resumir-se en:

  • La pràctica de la lectura per plaer decreix amb l’edat: el 74 % dels nens entre 6 i 8 anys manifesten que llegir els agrada molt o moltíssim, però menys del 50 % dels nois i noies de 15 a 17 anys són de la mateixa opinió. Les percepcions sobre la importància de la lectura per plaer difereixen entre els nens i els adults: el 90 % dels pares i mares considera que és molt important o extremament important, però només pensen això el 58 % dels nens i nenes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Els lectors freqüents –que llegeixen entre 5 i 7 dies a la setmana– suposen el 37 % de l’univers estudiat, i es concentren en la franja dels 6 als 8 anys. El percentatge de lectors freqüents també disminueix amb l’edat.
     
  • Els principals espais on els nens i nenes troben els llibres d’oci són les biblioteques (67 %), les mostres comercials de llibres a l’escola i els catàlegs del club de lectura escolar (43 %), i també a les llibreries (40 %).
     
  • Tot i que hi ha variacions en funció de l’edat, els aspectes que incideixen de manera general en la freqüència lectora són diversos: la satisfacció que produeix la lectura (93 %), el coneixement que el nen té del seu propi nivell lector (67 %) i la freqüència amb què els pares els llegeixen llibres en veu alta (34 %). També hi incideixen, en major o menor mesura segons l’edat, la disponibilitat de temps per a la lectura voluntària a l’escola i el fet que hi hagi moments específics per parlar de llibres, o que els pares siguin lectors.
     
  • Un 33 % dels nens enquestats han llegit un ebook, i ho han fet, prioritàriament, els d’entre 12 i 17 anys. El 80 % del total opina que prefereixen els llibres impresos a la seva versió electrònica.

L’estudi, doncs, és una excel·lent radiografia sobre la lectura a Austràlia, però no hem d’oblidar que està impulsat per una editorial, que també vol conèixer la incidència d’algunes de les seves estratègies de màrqueting, com les mostres comercials de llibres a l’escola (que faciliten que les famílies els adquireixin i que aporten a l’escola beneficis en llibres) o els clubs de lectura oferts per l’editorial partint d’un catàleg predeterminat. D’altra banda, tot i que es parla de biblioteques en genèric, sobta que en cap moment es considerin específicament les biblioteques escolars –molt ben establertes i molt funcionals en aquest país– com a entorns o agents relacionats amb la lectura.

Un exercici interessant és el de comparar aquesta realitat amb la nostra, d’acord amb el darrer estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, efectuat l’any 2015 per a l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya. Tot i la dificultat de comparar els paràmetres i que, en alguns casos, les dades no siguin prou significatives, l’estudi català aporta resultats similars: per exemple si, a Austràlia, el 73 % de nens i nenes entre 9 i 14 anys llegeix almenys un cop a la setmana, a Catalunya es dóna un percentatge idèntic, entre els 10 i els 13 anys. Les diferencies rauen en el fet que, de mitjana, els nens catalans d’entre 10 i 13 anys que diuen llegir llibres electrònics pugen fins el 57 %, mentre els australians d’entre 9 i 14 anys que ho han fet arriben tot just al 37 %.  No obstant, cal tenir en compte que l’estudi català no permet anar més enllà, ja que no aporta dades que permetin establir quins són els condicionants que incideixen en les freqüències de lectura, però pràcticament la totalitat dels nens i nenes enquestats indica que a casa els pares els llegien en veu alta quan eren petits, que l’escola els encoratja a llegir, i més del 85 % indica, també, que els seus centres educatius realitzen activitats de lectura.