Pel davant i pel darrere

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

CIBER, University College London, Emerald Group Publishing Ltd. (2010). Social media and research workflow. [London] <http://www.ucl.ac.uk/infostudies/research/ciber/social-media-report.pdf> [Consulta: 02/06/2011].


Pel davant i pel darreraPel davant i pel darrere va ser escrita l'any 1982 per Michael Frayn i explica, en essència, com un grup d'actors intenten muntar un obra de teatre. L'espectador pot veure les dues cares de la funció, la que s'observa des del pati de butaques i la que queda sempre oculta darrere dels decorats.

En la recerca, es produeix també un cert paral·lelisme al món del teatre. La part visible d'aquesta (el davant) té forma d'article, de presentacions a congressos o jornades. També hi ha fases que transcorren (pel darrere) entre despatxos: converses amb els col·legues, biblioteques, hores i hores de lectura o d'experiments al laboratori, entre d'altres.

Recentment, s'han introduït un grup ampli d'aplicatius per a usos socials –traducció pròpia de social media– que es poden fer servir en qualsevol de les etapes d'una investigació. Segons wikipedia els aplicatius per a usos socials són: "media for social interaction, using highly accessible and scalable communication techniques. Social media is the use of web-based and mobile technologies to turn communication into interactive dialogue". Aquests es poden classificar en 8 categories: xarxes socials, blogs, eines de microblogging, eines col·laboratives per compartir i editar documents, etiquetes i marcadors, calendaris i eines de reunió, conferències, distribució d'imatges o vídeo.

El Centre for Information Behaviour and the Evaluation of Research (CIBER) és el responsable de l'estudi que us presentem i analitza si els aplicatius Doodle, Twitter, Skype, Wikipedia, Google, Facebook, Youtube, Flirck, Slideshare, Wiki, Linkedin, Delicious, Google docs, Google calender, Google scholar, WordPress, etc...estan impactant en els fluxos de recerca. Per aconseguir-ho van portar a terme una enquesta online –distribuïda a una mostra no probabilística– per conèixer les preferències, les percepcions i el comportament informacional de gairebé 2.000 investigadors (de 215 països) que fan servir aplicatius per a usos socials.

L'estudi s'estructura en els següents apartats:

  1. Quins aplicatius es fan servir?
  2. Qui els fa servir?
  3. Els aplicatius i el cicle de la recerca.
  4. Beneficis i barreres.
  5. Descobriment, accés i difusió.
  6. Recomanacions per editors i bibliotecaris.

Els principals resultats –no es poden extrapolar, tal i com es comenta reiteradament a l'estudi– afirmen que:

1. El 63,4% dels usuaris actius fan servir només una o dues categories d'aplicatius i molt pocs fan servir l'ampli ventall disponible. Es distingeixen dos grups d'usuaris, els que usen microbloging o similars i que també empren aplicatius per compartir imatges i vídeos, i el segon, que fan servir eines més consolidades d'organització i calendari.

2. Les disciplines de negocis, salut, biociències, arts i humanitats són menys favorables als aplicatius. Per sota dels 35 anys els investigadors són més propensos a fer servir al mínim un aplicatiu que per sobre dels 35. En relació al comportament en l'adopció d'aquestes tecnologies, es distingeixen dos perfils: els innovadors i els que prefereixen esperar un període de temps abans de començar a fer-los servir.

3. Skype, Wikipedia, Google Docs i You Tube són els social media més mencionats.

4. El fet d'obtenir una comunicació internacional, la difusió ràpida i estar connectar amb acadèmics a nivell internacional són tres dels beneficis més valorats a l'hora de fer-ne ús. Pel costat contrari, la falta de temps, les problemàtiques d'autoria, la confiança i la poca claredat dels beneficis són les barreres detectades per no emprar-ho.

Les darreres conclusions de l'informe van especialment adreçades al sector documentalista - bibliotecari:

5. El ràpid creixement que causen els aplicatius d'usos socials en la distribució personal d'informació comporta implicacions tant pels editors com pels bibliotecaris.

6. Els investigadors afirmen que volen poder llegir continguts de qualsevol plataforma sense obstacles –sobretot els investigadors sèniors. A més, el que més desitja un investigador és tenir l'habilitat de buscar informació dels continguts en línia fent servir una interfície simple com Google. Per concloure, expressen que no estan gens interessats en biblioteques que es traslladen en cap als espais socials.

Després de presentar-vos breument l'informe, i abans d'acabar, anoto que he trobat a faltar més interpretació de les figures i gràfiques, i m'hagués agradat tenir dades dels no usuaris d'aquests aplicatius (encara que fos una xifra global per poder-ho contrastar).

Per finalitzar, ens han corroborat que hi ha aplicatius més consolidats que d'altres, disciplines i edats més o menys favorables a fer-ne un ús, però de totes maneres caldrà seguir atent als social media per veure quin posicionament tindran en el cicle de recerca.

Comentaris

Una presentació en video sobre això mateix. No us perdeu les intervencions dels membres del panel al final de tot.

"The research worklow evolution: the impact of Web 2.0 and emerging social networking tools on research workflow"
Bill Russell, Emerald Publishing Group Ltd

http://www.uksg.org/event/conference11/plenary_sessions/

Moltes gràcies! Llàstima de no saber-ne de la seva existència abans.