Polítiques d'accés obert als països del sud d'Europa

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)
 

International Open Access Conference: Towards Common European Policies for Innovative Reuse of Public Sector and Scientific Information. Open Access in Greece: 16/10/2013. MedOANet European Conference: 17-18/10/2013. Atenes: National Documentation Centre of Greece (EKT), 2013. Disponible a: <http://openaccess.gr/conferences/conference2013/>. [Consulta 11/11/2013]

Open Access Week 2013

Al llarg d'aquest últim any i mig s'ha estat desenvolupant el programa europeu MedOANet (Mediterranean Open Access Network), projecte amb la intenció de fer visibles les polítiques, estratègies i estructures de foment de l'Accés Obert a la informació científica existents en sis països del Sud d'Europa: Grècia, Turquia, Itàlia, França, Espanya i Portugal . Els antecedents del programa estan al seminari Policies for the development of OA in Southern Europe organitzat pels consorcis del Southern European Libraries Link (SELL) i la FECYT al maig de 2010 a Granada en què es va aprovar l'anomenada Declaració de l'Alhambra amb recomanacions per al desenvolupament de polítiques d'estímul a l' OA al sud d'Europa.
 
 
MedOANet es va tancar els passats dies de 16-18 d'octubre a Atenes amb la celebració de la International Open Access Conference organitzada per la EKT National Documentation Centre de Grècia. Les sessions del dia 16 es van centrar en iniciatives de foment de l' OA i de polítiques d'informació científica a Grècia. Els dos dies restants van tenir un enfocament internacional però centrat en els països del Sud d'Europa.
 
 
La segona part de la conferència es va centrar en les millors pràctiques per a la implementació de polítiques d'accés obert a la informació científica que estan sent desenvolupades per entitats finançadores de la recerca als països del Sud d'Europa. A la web de la conferència poden consultar les presentacions.
 
Les perspectives nacionals van ser desenvolupades per Eleni Stavrianoudaki (Secretariat General per a la Recerca i la Tecnologia de Grècia), Juan Carlos De Martin (Center of Internet and Society Politecnico di Torino, d'Itàlia), Vasco Vaz (Departament de la Societat de la Informació, National Foundation for Science and Technology, de Portugal), Clara Eugenia García (Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, d'Espanya) i Michel Marian (Ministeri d'Educació Superior i Recerca de França).
 
La situació és força semblant en tots els països i es caracteritza al meu entendre pels elements següents:
  • - Actualment els organismes finançadors de la recerca i l'administració educativa dels estats objecte de la conferència tenen un interès en les polítiques d'informació científica i en l'accés obert que no havien tingut abans. Aquest interès incipient és, com veurem, encara menor que el que dediquen al mateix tema altres països europeus.
  •  
  • - En general, les institucions d'aquests països tenen dipòsits institucionals encara que aquests estan molt més buits del que podrien estar-ho. Les declaracions d'adhesió als principis d'accés obert abunden més que els mandats, encara que alguns organismes finançadors han començat a preparar mandats afavoridors de l'OA (per exemple Espanya amb l'article 37 de la Llei de la Ciència; Grècia i Itàlia estan preparant regulacions legals contingut similar).
  •  
  • - Hi ha diferents iniciatives de recol·lectors que afegeixen els dipòsits locals (Recol·lecta a Espanya, HAL a França o RCAAP a Portugal).

Com a elements negatius per al foment de l' Accés Obert se'n van assenyalar diversos. Potser el principal sigui que en els països esmentats les polítiques de suport a la investigació són més febles que en altres llocs, cosa que contribueix, en general, que tots els temes relacionats amb les polítiques d'informació científica (el OA també) tinguin a la seva vegada menor vigor. El representant d'Itàlia va assenyalar que els efectes de la crisi s'estan deixant sentir de manera intensa en els recursos dedicats a la investigació, amb el que la capacitat de pressió dels organismes finançadors disminueix al seu torn. El tema dels mesos d'embargament per posar en obert un article en un dipòsit va ser també tema de debat ja que gairebé tots els ponents van assenyalar que la majoria de les revistes dels seus països són de ciències socials i humanes, àmbits temàtics en els quals els embargaments de 12 mesos es consideren insuficients.

En un segon bloc intervenir Grete Kladakis (Ministeri de la Ciència, Innovació i Educació Superior, de Dinamarca), Neil Jacobs (JISC del Regne Unit), Patricia Clarke (Health Research Board, Irlanda) i Jean - Claude Kita (Fonds de la Recherche Scientifique - FNRS de Bèlgica). Les seves exposicions van mostrar similituds i diferències amb les anteriors. Entre les primeres, la constatació que el foment de l'OA és més un procés que una acció, que no són suficients mesures de creació d'infraestructures i de mandats i que és necessari el treball constant d'explicar els beneficis de l'OA i de facilitar el seu compliment. Les diferències estan en unes infraestructures que semblen més sòlides, uns mandats que semblen més efectius i un camí fet que sembla més llarg.
 
Destaco la intervenció d'Octavi Quintana - Trias, director de l'European Research Area (Monitoring the ERA : Developing the Tools and an Assessment of the Progress in 2013) que va reafirmar la política europea d'obertura de la ciència ja que aquesta es considera el mitjà per generar millor ciència. Va afirmar que avui no està en dubte que l'Accés Obert és el futur i que el debat està en com arribar a aquest futur. Una part important de la seva intervenció es va centrar en les dades obertes, repte que segueix al de les publicacions en obert, ja que la part més cara de la investigació és l'elaboració de les dades i que la seva reutilització significa millorar el rendiment de la ciència. Va tancar la seva intervenció afirmant que cal avançar en la compartició de les dades i en fer-les interoperables i que hem d'invertir en estàndards i en sistemes de preservació.
 
La conferència va incloure la presentació de quatre projectes europeus inscrit en l'Horitzó 2020 (OpenAIRE, recode, Facilitating Open Science for European Research --FOSTER i PASTEUR4OA) i una interessant sessió dedicada a polítiques d'implementació de l'Accés Obert (Universitat de Minho de Portugal, Universitat de Turin, de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria i Centre de Documentació Nacional EKT/NHRF de Grècia). Paul Ayris, President de LIBER, en les conclusions de la conferència va destacar la necessitat de treballar a escala europea per promoure el OA, la preocupació pels costos de la transició, la importància de les dades obertes i les oportunitats que aquests nous reptes ofereixen a les biblioteques per redefinir el seu paper de suport a la investigació.
 
El millor resum de la conferència el va fer Eloy Rodrigues, Director dels Serveis de Documentació de la Universitat de Minho quan va afirmar que hi ha tres temes clau per al foment de l'OA: els mandats, els serveis i facilitar l'arxiu de les publicacions. Simultàniament a la redacció d'aquest resum he estat llegint l'informe de la Confederació de Repositoris d'Accés Obert (COAR): Incentius, integració i mediació: pràctiques sostenibles per poblar repositoris2 que en la seva conclusió afirma:
 

Els resultats d'aquesta anàlisi de l'entorn afirmen que hi ha una activa i pròspera comunitat de repositoris d'accés obert a tot el món. No obstant això, es detecta encara la necessitat de seguir desenvolupant estratègies que demostrin el valor dels repositoris cap a la comunitat en general. Les pràctiques sostenibles impliquen la introducció d'incentius, la integració del repositori amb altres serveis institucionals i la mediació o assistència en el procés de dipòsit. Es pot afegir a més que la sostenibilitat implica la formalització d'operacions de dipòsit dins de la institució i l'assignació de personal dedicat i de pressupost per a aquests serveis.
 

2 Confedereación de Repositorios de Acceso Abierto (COAR) (2013). Incentivos, integración y mediación: Practicas sostenibles para poblar repositorios. Alemania: Confederación de Repositorios de Acceso Abierto (COAR). 22 p. Traducció de l'original a 10/2013. [Consultat el 13/11/2013]. Disponible a: <http://www.coar-repositories.org/files/Sustainable-best-practices-spanish_final.pdf>. 
 

Disponible en portuguès a http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/politicas-de-acesso-aberto-nos-paises-do-sul-da-europa