Recerques sobre «dataficació»: comprensió i percepcions públiques de la vida entre dades

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

L. Fernando Ramos
CU Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid


Kennedy, Helen; Oman, Susan; Taylor, Mark; Bates, Jo; Steedman, Robin (2020). Public understanding and perceptions of data practices: a review of existing research. [London]: Nuffield Foundation; [Sheffield]: University of Sheffield. 65 p. Disponible a: <http://livingwithdata.org/current-research/publications/>. [Consulta: 02/05/2021].


Un grup d’investigadors britànics ha realitzat una àmplia recopilació i revisió d’estudis duts a terme entre 2015 i 2019 on s’analitzen i valoren el significat que tenen les dades per als ciutadans i el grau de confiança que els mereixen. Els autors donen al terme «data practices» el mateix significat que el de «dataficació», neologisme per referir-nos a la recopilació, l’anàlisi i l’intercanvi sistemàtic de dades i els resultats d’aquests processos. D’entre tots els tipus de dades, les més importants són les dades personals, sobre la gestió de les quals existeix una gran preocupació, i per això s’han adoptat un gran nombre d’iniciatives, tant en el Regne Unit mateix com en diversos àmbits més amplis governamentals, professionals i acadèmics.

L’eix central d’aquesta recerca consisteix a revisar un gran volum d’estudis realitzats, principalment en l’àmbit britànic, i determinar de quina manera els ciutadans perceben les pràctiques de les dades, la dataficació. Es tracta de sintetitzar l’evidència existent i avaluar patrons o descobertes generalitzables, i per això s’ha pres en consideració la bibliografia acadèmica i la literatura grisa (produïda per organitzacions governamentals, tercer sector…) d’aquell període. Aquesta revisió àmplia servirà de base per a la recerca empírica del projecte Living with data, les preguntes de recerca del qual plantegen què saben i senten les persones en la seva relació amb les dades en diferents àmbits de la vida quotidiana i què consideren els «no-experts» una pràctica justa amb les dades. 

L’informe, de 65 pàgines, desgrana diferents aspectes de la relació que té la gent amb les dades i els resultats, a voltes contradictoris, que ofereixen alguns dels estudis analitzats, des d’enfocaments quantitatius i qualitatius. El coneixement i la comprensió de les pràctiques de les dades són variats perquè aquelles persones interpreten la seva comprensió de diferents maneres, la qual cosa porta a mostrar una àmplia evidència que les persones estan preocupades en la seva interrelació amb les dades. Perceben uns efectes positius, com la millora dels serveis i d’altres perjudicials, com una major vigilància, menys privacitat i més formes de desigualtat. En primer lloc, des d’una visió global de l’estudi suggereix als seus autors la conclusió general que les qüestions de dades són qüestions humanes, la percepció de les quals es desenvolupa en un context donat de gran importància per comprendre les pràctiques. En segon lloc, és important qui recopila dades, de qui i per a què. En tercer lloc, importen les desigualtats, les quals incideixen en el coneixement de les dades, com també en el grau de confiança i els sentiments sobre les pràctiques. 

L’estudi desgrana els resultats en un capítol amb deu apartats, a més, dedica una altra secció a una curosa descripció metodològica i ens regala una ben depurada relació bibliogràfica final, gairebé tota en accés obert. Per bé que la recerca es va dur a terme abans de la pandèmia, els autors consideren que el context de la pandèmia i les noves pràctiques amb les dades hauran de ser també objecte de recerca.

Al llarg de l’estudi es mencionen informes que evidencien el coneixement i la comprensió que les persones tenen sobre les dades que manegen i les afecten, tot i que les conclusions d’aquests estudis no ofereixen resultats clars i suggereixen que alguns processos i conceptes sobre les dades són complexos per a molta gent. En general, diuen els autors, és difícil ser concloent sobre el grau de coneixement i comprensió sobre les pràctiques de dades entre el públic.
Més inqüestionable és l’afirmació que la gent està preocupada per les pràctiques de dades; diverses enquestes deixen clar que la gent està sensibilitzada per la privacitat en línia. És curiosa la conclusió de l’Oxford Internet Institute que atribueix als joves un major cura que en la gent més gran quant a la seva privacitat en línia. Així mateix, les persones no només estan preocupades: tenen voluntat pròpia, negocien o mostren resistència a acceptar les dades i, a vegades, tenen punts de vista contradictoris en aquestes actuacions, on es juga amb un «dret sobre les dades» per equilibrar els riscos i beneficis de les seves pràctiques particulars. Tal com assenyala un dels estudis citats, són favorables sobre els beneficis d’Internet i d’estar més connectats, però al mateix temps volen major honestedat, transparència i compliment en com s’utilitzen les dades sobre ells.

Per la seva part, els sentiments juguen un paper destacat en la comprensió i percepció del públic de les pràctiques de dades, per bé que la seva importància varia segons els grups demogràfics. Aquest és un aspecte a tenir en compte per part dels polítics i gestors que han de millorar el coneixement i la comprensió de les dades en diferents grups de població. En aquest punt, l’estudi assenyala que la gent confia les seves dades a alguns sectors més que a d’altres. Confien en la policia, per exemple, però no en la presa de decisions automatitzades. En aquest sentit, les enquestes demostren que la gent té més confiança en les institucions de salut, seguides dels bancs i dels ajuntaments. Mentre que tenen menys confiança en les organitzacions de màrqueting i en les empreses de mitjans socials.

En aquesta relació de les persones amb les dades, els investigadors expliquen la «paradoxa de la privacitat» per la qual, sovint, les persones diuen que estan preocupades per la privacitat en línia i la protecció de les seves dades personals i, no obstant, actuen d’una manera que no és coherent amb aquesta afirmació, així és que sospesen riscos amb beneficis i decideixen compensar. Això no s’interpreta com una acceptació del risc, es tracta més aviat de situacions complexes en les quals les persones estan preocupades per les pràctiques de les dades i adopten actituds i opinions contradictòries sobre elles.

A la segona de les preguntes de recerca plantejada a l’estudi, els autors analitzen què consideren els «no-experts» com una pràctica justa amb les dades. Per exemple, un dels estudis mencionats conclou amb rotunditat que les persones no donen suport a l’ús de la intel·ligència artificial per a la presa de decisions, en particular en el lloc de treball i en el sistema de justícia penal (el 60 % de les persones s’oposa o s’oposa fermament al seu ús en aquests àmbits). Les persones estan més còmodes amb l’ús de la intel·ligència artificial en la presa de decisions en els serveis financers i en la publicitat. Els investigadors troben moltes formes d’insatisfacció amb les formes actuals en què s’utilitzen les dades, al mateix temps que han identificat pràctiques més justes, com una major honestedat, transparència i diàleg, com també una regulació més exigent en el compliment, rendició de comptes i reparació de danys.

Moltes de les recerques posen de relleu la necessitat que els governs i la indústria impulsin canvis per augmentar la confiança en la pràctica de les dades. Les opinions sobre el que ha de canviar estan condicionades per la perspectiva de la disciplina des de la qual es fa la recerca i l’orientació adoptada. La bibliografia centrada en els sistemes, tal com la Interacció Persona-Ordinador (HCI), recomana canvis en els dissenys dels sistemes. A la bibliografia acadèmica crítica i en alguna literatura grisa assenyalen els governs com els factors més importants del canvi, en aspectes com ara una més estricta regulació del sector, més transparència sobre l’ús de les dades i més educació com a mitjà d’empoderament ciutadà.

Al final d’aquest detallat estudi sobre la percepció de les persones sobre la dataficació, s’aborda la desigualtat social en aquesta experiència i la consegüent necessitat d’atallar les diferències. L’estudi assenyala que es necessita una major comprensió del problema. Algunes recerques referenciades destaquen que la dataficació afecta els grups desafavorits i marginats en formes desproporcionades i negatives. Les diferències són importants en molts aspectes: desigualtats socials, diferències en tipus de dades o contextos d’ús. Els graus de coneixement i comprensió influeixen en les percepcions, a més, les preocupacions sobre les pràctiques de dades difereixen en importància d’altres preocupacions. En tots aquests aspectes, les recerques han de parar esment a les diferències i tenir en compte les evidències per a les polítiques de pràctiques.

El darrer punt de l’informe incideix en les diferències que comporten els mètodes i diferents enfocaments de cada recerca, com també les preguntes i la forma com s’interpreten i presenten els resultats. En tot plegat es posa de relleu que l’enfocament disciplinar i l’orientació política dels investigadors juguen un paper en els resultats de la recerca i en les afirmacions que es fan, cosa que també cal tenir en compte.