«Cuando se jodió lo nuestro», o, de la devolució dels continguts acadèmics als acadèmics

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Fyfe, Aileen; Coate, Kelly; Curry, Stephen; Lawson, Stuart; Moxham, Noah; Røstvik, Camilla Mørk (2017). Untangling academic publishing: a history of the relationship between commercial interests, academic prestige and the circulation of research. [S.l.]: Zenodo. 23 p. Disponible a: http://doi.org/10.5281/zenodo.546100 . [Consulta: 17/09/17].


La novel·la de Mario Vargas Llosa, Conversación en La Catedral, comença amb el protagonista preguntant-se: «¿En qué momento se jodió el Perú?»1. L’informe que ressenyem podia haver començar de forma similar2, preguntant-se quan ‘se jodió’ lo nuestro, les revistes científiques i acadèmiques, en aquest cas.

El pas al digital ha impactat de forma disruptiva en el mercat dels continguts (llibres, revistes, pel·lícules) on les empreses comercials líders en el mercat de l’analògic han hagut de deixar pas a noves alternatives per al consum, iniciatives aquestes conduïdes o per noves formes d’accés o per noves empreses. No ha passat el mateix en el mercat de la comunicació científica on, després d’algunes compres i fusions, cinc editorials comercials (les big five), a les que cal sumar-hi no més de 30 societats científiques, publiquen la majoria de les revistes que ‘compten’ (és a dir, les incloses als índexs de Web of Science o d’SCOPUS).

La concentració de la publicació científica en empreses editorials comercials va començar els anys 70 del passat segle, però ha arribat a extrems oligopolístics amb Internet. El canvi ha estat tan gran que la premsa generalista se n’ha fet ressò i ha examinat els camins que han dut a aquesta situació (vegeu, per exemple, «Is the staggeringly profitable business of scientific publishing bad for science?» a The Guardian) i es fan ressò de la necessitat, expressada per molts científics, que el control de les publicacions científiques retorni a l’acadèmia («It's time for academics to take back control of research journals»).

Però la història de la creació d’oligopolis editorials no és la d’una apropiació, és la història d’una cessió. Una història que té les seves causes (i els seus efectes) i que té molt a veure amb la capacitat baixa d’una sola revista (o d’unes quantes) editada de forma altament voluntarista, de sobreviure (és a dir, de ser vista i de poder finançar-se) en un mercat cada vegada més global i competitiu.

L’informe (breu) que ressenyem s’ha produït en el marc d’un projecte de recerca sobre la història de Philosophical transactions (la revista científica viva més antiga) finançat per l’UK Arts and Humanities Research Council i reflecteix les idees que es van expressar a un seminari que es va celebrar a la Royal Society, l’abril de 2016, sota el títol de «The Politics of academic publishing, 1950-2016».

El text ressenyat s’inicia amb un resum de l’informe i una introducció on s’assenyala que l’informe se centrarà en els canvis en l’edició de revistes científiques a partir de la Segona Guerra Mundial i que, per entendre els canvis, no només ens hem de fixar en els desenvolupaments tecnològics, sinó també en la situació financera de les universitats i en el sistema de reconeixement del prestigi dels acadèmics. A aquest darrer tema es dedica el primer capítol («Publication and prestige before the 1940s») on s’explica que les publicacions no comencen a comptar per al prestigi científic fins a la segona meitat del S. XIX, i que fins la segona meitat del segle XX la carrera docent i el prestigi científic no tenien relació.

El gruix de l’informe es dedica als canvis en les publicacions i el prestigi després de la Segona Guerra Mundial. Els apartats en els que es divideix aquest apartat són prou clars com per indicar-ne el contingut, i són: La comercialització i consolidació de la publicació científica, Recerca i prestigi a les universitats, Revisió d’experts i el prestigi acadèmic, Els límits del model comercial, Tecnologies alternatives, Publicació científica en línia.

De forma resumida (i segurament incompleta) els elements clau del procés de canvi que s’esdevé en aquest període són tres:

  • La recerca necessita ampliar la seva difusió i això comporta la professionalització de l’edició científica. Aquesta professionalització té un cost que cal sufragar i implica que l’edició de revistes hagi de tenir una mínima economia d’escala que només poden proporcionar les editorials comercials i les societats científiques grans.
     
  • L’educació superior s’estén molt en la segona meitat del S. XX i creix també la necessitat de transparència i control (accountability), és a dir, la de tenir indicadors de resultats; creix també la importància de la recerca (més impacte econòmic i social i més finançament públic). Demanda de resultats i importància de la recerca es troben: l’ús d’indicadors associats a les publicacions creix.
     
  • El finançament de les revistes funciona prou bé fins el que s’anomena «crisi de les revistes» (segona meitat de la dècada de 1970). Des de llavors, el cost de subscriure revistes no ha parat de créixer per sobre els increments de l’IPC. Malgrat els nous desenvolupaments tecnològics, les revistes digitals no han solucionat molts dels problemes de la comunicació científica (el preu en seria un, però la capacitat de publicar un article de forma ràpida en seria un altre).

A les reflexions finals, els autors de l’informe reconeixen les aportacions de les editorials comercials a la publicació científica, però també assenyalen la seva responsabilitat en les disfuncions que actualment té. Les causes, però, cal buscar-les en un mercat sense competència (el de les revistes) i en una avaluació científica massa lligada als indicadors de publicació.

L’informe acaba amb recomanacions al Govern, a les entitats finançadores de la recerca i a les societats científiques, als dirigents universitaris i als científics. Entre les que s’hi proposa en destaco aquestes:

  • Cal conèixer realment el que costa el sistema actual de comunicació científica (això inclou els llibres i els pagaments d’APC, article processing charges).
     
  • Cal revisar i redissenyar els processos d’avaluació de forma que siguin menys dependents d’indicadors bibliomètrics.
     
  • Cal que el dret de còpia de les publicacions científiques quedi a mans dels seus autors i que no sigui transferit a tercers.

1Wikipedia. [Consulta: 17/09/17].

2 Arturo San Agustín remet al mateix al títol del seu llibre: Cuando se jodió lo nuestro: Cataluña-España crónica de un portazo. Península, 2014. 260 p. ISBN 9788499423111.

Enxarxats: l’analfabetisme informacional dels natius digitals

Laura Calosci
Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura


Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning (2016). [S.l.]: Standford History Education Group. 27 p. Disponible a: https://sheg.stanford.edu/upload/V3LessonPlans/Executive%20Summary%2011..... [Consulta: 28/09/17].


L’habilitat amb la qual els natius digitals es mouen per la xarxa i utilitzen els seus terminals electrònics –smartphones, tauletes i ordinadors– no significa necessàriament competència informacional sinó, més aviat, segons un estudi publicat el novembre de 2016 per l’Stanford History Education Grup (SHEG), de la prestigiosa universitat californiana d’Stanford, «les capacitats dels joves de valorar les informacions a Internet es poden resumir amb una sola paraula: desoladores». Segon l’esmentat estudi, els natius digitals són fàcils d’enganyar a l’hora de valorar una informació. Aquest fet, segons el SHEG, és extremadament preocupant tant des del punt de vista dels drets de ciutadania, com des del punt de vista de la qualitat democràtica que se’n pot derivar. En un moment en què la postveritat ha entrat al debat públic per la seva forta influència en l’opinió pública és fonamental, per no caure atrapats a la xarxa, promoure a les escoles una pedagogia que afavoreixi l’adquisició de sòlides competències informacionals en l’ús de les noves tecnologies.

En aquest sentit, el SHEG és un grup que, a més de la recerca acadèmica, ofereix diferents recursos per als professors de les escoles de tots els nivells educatius, i és en aquest context que s’emmarca l’estudi Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning. La finalitat de l’estudi és justament la de dibuixar un quadre realista sobre les actuals capacitats dels joves de valorar la credibilitat de la informació que flueix a Internet i donar eines per treballar aquestes competències a les classes.
El quadre que en sorgeix és francament preocupant.

La indústria del llibre? Bé, gràcies

Amadeu Pons i Serra
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Turrin, Enrico. The book sector in Europe: facts and figures. [Brussels]: Federation of European Publishers, 2017. 19 p. Disponible a: http://fep-fee.eu/The-Federation-of-European-844?mc_cid=0bca001f3a&mc_ei.... [Consulta: 21/09/17].


D’informes i d'estadístiques al voltant del llibre se’n publiquen regularment diversos, i són dedicats a aspectes diferents (producció, comerç interior i exterior, hàbits de lectura...) i a tipus d’obres diferents (llibre universitari, infantil i juvenil, còmic...). Els seus productors són normalment els organismes de l’Administració o del sector que disposen de les dades. 

Aquest tipus de treballs, que podríem qualificar com d'una vessant particular de la bibliometria avant la lettre, existeix des de fa anys, i ens serveix per prendre el pols anual a la indústria i constatar l'evolució de determinats indicadors que, a més de donar-nos un coneixement general, a alguns els pot ajudar a prendre decisions estratègiques. Per exemple, interessa saber si el llibre electrònic va introduint-se al mercat, o saber el preu mitjà del llibre, la tirada mitjana, la distribució i evolució de la producció pels grans grups de matèries, etcètera.

Un informe de rabiosa actualitat: «Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021»

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 (2016). 91 p. [S. L.]: Libraries Taskforce. Disponible a: https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/fil.... [Consulta: 13/09/17].


Amb un títol suggeridor i ambiciós, l'any passat Libraries Taskforce, l'agència governamental anglesa de la qual forma part CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), va publicar un informe amb l'objectiu d'ajudar les biblioteques públiques proposant línies de treball, recollint bones pràctiques i comprometent el Govern a donar suport a les biblioteques perquè puguin satisfer millor les necessitats de la comunitat local i, alhora, enfortir la seva imatge.

En un context complex, en el qual, malgrat les xifres positives de visites físiques i en línia, dels usos i de les valoracions dels usuaris i no usuaris de les biblioteques, s'han tancat biblioteques, s'han reduït les inversions i el personal i s'ha qüestionat el seu paper, Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 reprèn el fil deixat per l'informe Sieghart, publicat l'any 2014, i dona resposta a una demanda del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) i del Local Government Association (LGA) per desenvolupar la visió de futur de les biblioteques públiques a Anglaterra.

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS