BOBCATSSS 2018. Reading is truly powerful

Sònia Camarasa Sola
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Laia Lapeyra i Julià
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


26th BOBCATSSS 2018 : Riga, 24-26 January. Disponible a: https://bobcatsss2018.lu.lv/. [Consulta: 15/02/2018].


Els passats dies 24, 25 i 26 de gener de 2018 es va dur a terme, un any més, el congrés BOBCATSSS. Aquest cop es va celebrar a la capital de Latvija (Letònia), Riga. S’encarregaren de l’organització la universitat amfitriona, la Universitat de Letònia i la universitat de Budapest, la Universitat Loránd Eötvös.

El nom BOBCATSSS prové de les inicials de les ciutats fundadores: Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhaguen, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombathely i Sheffield. Es tracta d’un congrés internacional que es presenta «per estudiants a estudiants», és a dir, que es tracta d’un congrés organitzat per estudiants i que també hi va dirigit, tant si estan acabant el grau com fent el màster o el doctorat, i l’objectiu és que es donin a conèixer en un context professional internacional. Tot i que també hi participen tota mena de professionals dins del món de la Informació i la Documentació.

Aquest any, el tema principal del congrés ha estat The Power of reading. Amb un títol tan imponent com aquest s’ha volgut posar de manifest la importància de la lectura en tots els aspectes de la vida. Aquest gran tema estava dividit en tres subtemes: hàbits de lectura, institucions encarregades de preservar la memòria, i solucions tecnològiques. En relació a aquests temes, persones d’arreu del món van preparar les seves ponències, comunicacions, tallers i exposicions de pòsters. A més, aquest cop, també hem trobat les petxa kutxa, presentacions de 20 diapositives a cadascuna de les quals se’ls dedica 20 segons.
    
Els tres dies de congrés es van realitzar a dues seus diferents, el primer dia a la Biblioteca Nacional de Letònia i el segon a l’Acadèmia de Ciències Naturals de la Universitat de Letònia.

Biblioteca Nacional de Letònia

Pel que fa als ponents, la primera comunicació va anar a càrrec de Jurģis Šķilters, catedràtic al Laboratori de Sistemes Perceptius i Cognitius de la Facultat d’Informàtica de la Universitat de Letònia. En la seva presentació va parlar dels sistemes cognitius que hi ha darrere de la lectura i va posar de manifest el fet que, actualment, vivim en una societat híbrida pel que fa al suport de la informació: llegim tant en digital com en físic.

Ute Schneider, directora de Book Studies1 al Gutenberg Institute for World Literature and Written Media, es va encarregar de la segona ponència exposant les tendències dels lectors en el transcurs de la història i com, avui dia, amb les noves tecnologies i les xarxes socials, els lectors han trobat una nova forma de mostrar i promocionar la lectura.

La tercera ponència va ser a càrrec de Katalin Bella, professora adjunta del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Loránd Eötvös a Budapest, Hongria. Bella va centrar la seva presentació en els autors contemporanis hongaresos i els hàbits lectors.

Pel que fa a les comunicacions dels estudiants de Barcelona, Lucía Martín de Villodres i Abril Sànchez, estudiants del grau d’Informació i Documentació de la UB, van presentar un petxa kutxa titulat CePSE. Alma mater of libraries en el qual parlaven del CePSE, la central de préstecs de les biblioteques públiques de Catalunya i la seva experiència treballant-hi en pràctiques el darrer estiu. Sònia Camarasa i Laia Lapeyra, també estudiants del mateix grau, van presentar Residential homes and Barcelona public libraries from Barcelona: how to reach a community of users with access difficulties, on presentaven i analitzaven les activitats i serveis duts a terme a les biblioteques públiques de Barcelona dirigits a residències d’ancians. A més d’aquests estudiants vinguts directament de Barcelona, també cal destacar els tallers de dos estudiants del grau d’Informació i Documentació de la UB, però vinguts des de Groningen on n’han fet estada Erasmus. Johanna Andrade, juntament amb altres companys de l’Erasmus, va dur a terme el taller Experiencing reading: with virtual reality, en el qual analitzaven el context de la realitat virtual aplicada a la lectura i presentaven una aplicació de lectura en realitat virtual amb un component d’immersió dins del propi argument del llibre. Per la seva part, Joan Cortiella, també amb altres companys d’Erasmus, va dur a terme el taller How to trust the Internet again?, on es parlava sobre la polèmica de les fake news o notícies falses i, sobretot, com saber-les reconèixer.


1 Tenint en compte que no hi ha una traducció exacta, ja que no existeix un grau que sigui d’«estudi dels llibres» pròpiament, s’ha deixat sense traduir.

La biblioteca universitària, eix dels nous models docents i d’aprenentatge

Anna Magre Ferran
Cap de la Biblioteca-CRAI del Poblenou
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


A splendid torch: learning and teaching in today’s academic libraries (2017). Jodi Reeves Eyre, John C. Maclachlan, and Christa Williford (eds.) Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, 174). 151 p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub174/. [Consulta: 4/01/2018].


Què hem après del nostre treball en biblioteques universitàries? O el que és més important encara: quin és l’impacte d’aquestes biblioteques –com a proveïdores de recursos, suport professional i espais– en l’objectiu essencial de millorar les condicions de l’ensenyament i de l’aprenentatge? La publicació que presentem beu de l’esperit del CLIR, el Council on Library Information Resources, una organització amb seu a Washington D.C. dedicada a explorar un futur més coherent i eficient per a les biblioteques en base a les aportacions multidisciplinàries d’experts en la recerca i la docència universitària. La publicació és el resultat de la posada en marxa d’un grup d’escriptura col·laborativa (Collaborative Writing Group: CWG) que es va plantejar aportar reflexió acadèmica, sempre apuntalada per estudis de cas i experiències contrastades, per dibuixar el potencial sobre l’ensenyament i l’aprenentatge que els professionals de les biblioteques poden aportar si interactuen creativament amb acadèmics i usuaris. És en base a aquest diàleg informat i permanent a tres bandes que s’anirà perfilant la funció essencial de les biblioteques del segle XXI.

Una revisió global i integradora de la publicació científica actual i futura. Ressenya de l’obra «Revistas científicas: situación actual y retos de futuro»

Lluís Codina
Universitat Pompeu Fabra
lluis.codina@upf.edu


Abadal, Ernest (ed.). Revistas científicas: situación actual y retos de futuro. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017. 273 p. Disponible a: <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744>. [Consulta: 29/01/2018].


Tal com s’assenyala encertadament a l’obra que ressenyem, gràcies a un nodrit grup d’experts liderats per a aquesta ocasió pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, el Dr. Ernest Abadal, les revistes científiques són al nucli de la ciència des de fa ja tres segles.

És cert que han vist créixer la seva importància, sobretot des dels anys 60 del segle passat, per raó principalment de dos factors: la consolidació de l’anomenat peer review, o revisió d’experts, en la forma de seleccionar què es publica (i què no) i la importància concedida a la publicació d’articles com a factor clau, no només en la comunicació de la ciència, sinó també en la promoció de les carreres investigadores.

Considerem aquests dos aspectes que, al seu torn, són àmpliament tractats a l’obra que ens ocupa i, concretament, a través de dos dels seus capítols.

Podem atribuir sens dubte al pragmatisme anglosaxó l’encert d’haver trobat aquesta fórmula, la revisió d’experts (o per parells, si acudim a una traducció literal), com a criteri de demarcació per determinar què és i què no és una publicació científica.

El rol de les biblioteques segons l’informe Ithaka S+R US library survey 2016

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)


Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].


A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.

La comprensió compartida entre gestors documentals/arxivers i els professionals de les TI: consells pràctics

Jordi Andreu i Daufí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Shaw, Seth; Adler, Richard C.; Dooley, Jackie (2017). Demystifying IT: a framework for shared understanding between archivists and IT professionals. Dublin, Ohio: OCLC Research. 25 p. Disponible a: https://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/oclcresearch.... [Consulta: 19/01/2018].


Els projectes corporatius en els quals participen els professionals de les TI (tecnologies de la informació) i els gestors documentals/arxivers sovint pateixen d’una manca d’enfocament sistèmic de la funció «gestió documental». La integració de coneixement d’ambdós professionals no acostuma a ésser la dinàmica habitual i aquest fet comporta la implementació d’un sistema de gestió poc eficient o fins i tot bloquejant per a l’organització.

La causa d’aquesta problemàtica pot tenir orígens diversos però n’hi ha una de nuclear: el desconeixement mutu entre els professionals de les TI i els gestors documentals/arxivers.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS