Nous ensenyaments dels estudis d'ús de col·leccions

El 2006, el consorci de biblioteques universitàries de l'Estat d'Ohio (OhioLINK), als Estats Units, en col·laboració amb OCLC Research, va iniciar el que amb seguretat és el major estudi d'ús de col·leccions realitzat mai. Els seus resultats inicials acaben de ser publicats el mes de setembre de 2011 per OCLC Research en el document titulat OhioLINK OCLC Collection and Circulation Analysis Project. 2011 (http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm).

De seguida ve al cap  -i en l'Informe se cita-el famós estudi de la Universitat de Pittsburg sobre l'ús de les col·leccions, realitzat en els 70s, en el qual es va comprovar la famosa regla del 80/20 aplicada a l'ús de les col·leccions (el 20% d elas col·leccions suporten el 80% de l'ús). Així mateix és inevitable relacionar-lo amb el famós projecte Conspectus, que va sorgir a mitjans dels 80s i que, desigualment, es va mantenir al llarg dels 90s, especialment a les biblioteques universitàries del Nord-oest dels Estats Units, a la coneguda xarxa WLN (Western Library Network), sent encara una eina d'avaluació de col·leccions associada al WorldCat (OCLC Conspectus).

L'estudi de Pittsburg tenia com objecte una sola institució; Conspectus pretenia un mapa nacional (als USA) de les col·leccions d'investigació, orientat a ajudar a les universitats a establir polítiques d'adquisicions que tinguessin en compte el que anomenaven les seves fortaleses i debilitats.

El projecte de OhioLINK és, però, diferent, combina la filosofia d'ambdós projectes per aplicar-los a un consorci de biblioteques que agrupa a 90 institucions, serveix a 600.000 usuaris i contenen 50 milions de llibres i altres materials.

A primera vista, en la nostra mentalitat tan vehement orientada al món electrònic -al qual, no s'oblidi, hem passat sense haver culminat en molts casos altres etapes prèvies-, podria semblar una mica antiquat. Com OCLC, amb la seva visió permanentment avançada al futur, dedica gairebé cinc anys a una investigació sobre l'ús del préstec de llibres en paper? És cert que el percentatge de despesa en monografies en paper a les biblioteques universitàries se sol situar en una banda al voltant del 25%, amb relació despesa en revistes i recursos electrònics, però no podem oblidar que el gruix de les nostres col·leccions està en paper i que aquest ocupa immensos espais a les biblioteques i una part molt important del treball del seu personal, així com és intensament utilitzat per estudiants i investigadors.

L'estudi realitzat busca, entre altres coses, contribuir a una major racionalització de les adquisicions, al mateix temps que determinaria les mides desitjables per a les col·leccions de la xarxa. Es basa en el préstec, de manera que se centra únicament en els llibres, incloent manuscrits, descartant la resta. S'espera, fins i tot, que les decisions futures sobre la conveniència o no d'adquirir llibres electrònics, en propietat o de lloguer, estiguin fonamentades sobre dades d'ús reals, per al que serà d'enorme utilitat comptar amb les dades d'aquest estudi.

Per dur a terme l'estudi es van prendre les dades de préstec de tots els llibres durant un any -des de la primavera de 2007 fins la primavera de 2008. Les dades recollides incloïen dades descriptives de l'exemplar, matèria (9 grans grups subdividits per classes de la Classificació del Congrés) i llengua, a més de les dades de la institució (subdividida per biblioteques en particular). Al llarg de l'estudi, s'aplica als documents la terminologia FRBR (treball, expressió, manifestació i exemplar).

Tot això permet treballar a molts nivells: per institució, grups d'institucions, per matèries, per llengües o edat dels materials, podent establir tot tipus de relacions i estudis creuats. De fet, com s'afirma en l'estudi, els autors són conscients de la transcendència d'aquest estudi per a futures investigacions, ja que les possibilitats d'anàlisi que obre, tant als investigadors en aquestes matèries, com als responsables de les institucions i les col·leccions implicades, són enormes. Per descomptat, les de curt-mig termini també. Així, entre altres coses, poden comparar les col·leccions sobre una base sòlida, poden contribuir a l'eliminació de duplicacions innecessàries, ajudar a la selecció d'obres de poc ús per a la seva reubicació en dipòsits remots, o es poden reforçar la col·laboració entre biblioteques amb especial afinitat temàtica. Així mateix, les biblioteques individuals "aprenen" a veure com a part d'un context més ampli, cosa que els obliga a replantejar les seves polítiques basades exclusivament en les necessitats locals.

Els resultats confirmen la qualitat de les biblioteques del consorci, que compten amb col·leccions úniques, així com el que sembla ser un sorprenentment alt grau d'ús de materials en llengües diferents de l'anglès. Però, potser, el resultat més espectacular que presenta aquest estudi és la ruptura del paradigma del 80/20, que, a OhioLINK passa al 80/6. Caldrà comprovar la consistència d'aquesta dada, però, de moment, qüestiona una de les premisses que consideràvem més sòlides per a la gestió de les col·leccions. Es podria dir que als bibliotecaris ens deixa tan perplexos com als físics els ha deixat la notícia que els experiments recents amb els neutrins apunten que hi ha una velocitat superior a la de la llum. Sorgeix, però, una pregunta: té el format electrònic -absent en aquest estudi- alguna cosa a veure en això? Desconeixem el volum i utilització dels materials bibliogràfics en xarxa (llibres, revistes o documents posats a disposició dels alumnes en els "anells digitals". O, plantejat d'una altra manera, hi ha estudis seriosos que ofereixin indicis del patró d'ús dels recursos digitals en la forma que ho han fet els estudis de Pittsburg o el OhioLINK?

Són línies que queden obertes. En tot cas, és aquest un interessant estudi, amb importants implicacions per als consorcis de biblioteques, però amb ensenyaments i possibilitats d'aplicació en contextos organitzatius més reduïts, fins i tot en institucions individuals.