Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Informe sobre la autoría y las filiaciones de los trabajos científicos y técnicos. Comité Español de Ética de la Investigación. 5 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/dbd853a3-f9c3-4abb-ad2a-075d7dc0da5a>. [Consulta: 22/04/2024].
El Comité Español de Ética de la Investigación (CEEI), adscrit al Consejo de Política Científica, Tecnológica y de Innovación, va ser creat per la Ley 14/2011, de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. La Ley 17/2022, de 5 de septiembre que actualitza alguns aspectes de l’anterior, a l’article 10.6 defineix el CEEI com un «órgano colegiado, independiente y de carácter consultivo, sobre materias relacionadas con la ética profesional en la investigación científica y técnica y con la integridad científica». Està format per dotze membres provinents d’universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol.
La Llei atribueix al CEEI quatre funcions de les quals nosaltres en destacarem les dues primeres perquè, com veurem, són part substancial de l’informe que comentem: emetre informes, propostes i recomanacions; i establir els principis generals d’elaboració de codis de bones pràctiques per part de les organitzacions que fan i financen la recerca.
Pel que fa a la primera de les funcions, el CCEI, fins ara, ha publicat Recomendaciones éticas para la investigación en inteligencia artificial de novembre de 2023, i l’Informe sobre la autoría y las filiaciones de los trabajos científicos y técnicos, d’octubre de 2023, que presentem tot seguit.
Aquest informe, de tres pàgines de contingut real, té quatre parts que s’interrelacionen: autoria, filiació, entitat, i bones pràctiques en recerca.
La primera d’elles, autoria, no aprofundeix en la definició d’autor sinó que li adjudica drets un cop publicat el treball amb independència del format. Tanmateix, en un context en el qual publicar i ser citat és una prioritat «Get cited or your career gets blighted» (Docampo, 2024), cal considerar des d’una perspectiva ètica dos assumptes fonamentals com són la responsabilitat de l’autor, això és, els requisits per atribuir l’autoria, i la credibilitat que se’n deriva (Gisbert; Piqué, 2009), és a dir, la disposició per part de l’autor de respondere en el sentit etimològic del terme, per tant, la capacitat de fer-se responsable davant d’altri sobre el contingut de les publicacions.
El segon epígraf, dedicat a la filiació, és la qüestió que es tracta més a bastament, donat que és el tema principal de l’informe. Es defensa que en les publicacions el nom de l’autor ha d’aparèixer indissolublement lligat al de la institució on desenvolupa la seva activitat. I, en el cas que ho faci en més d’una, cal que distingeixi la principal de les secundàries, ha de citar-les en aquest ordre i no canviar-lo després com permet, per exemple, Clarivate en les seves bases de dades, la qual cosa pot alterar de manera perversa la classificació de la institució d’origen en rànquings com ara el de Shanghai que distingeix les millors universitats del món. Més enllà dels rànquings, la lleialtat i l’honestedat cap a la seva institució ha de comprometre l’autor perquè, en cas contrari, cometrà «una falta de integridad en la investigación» (p. 4).
La tercera part precisa que les institucions hauran d’autoritzar els termes de la filiació a més d’una entitat. Amb el benentès que, malgrat els canvis en el lloc de treball, sempre s’haurà d’esmentar la filiació on va fer-se la investigació.
Finalment, l’informe convida les institucions de recerca a elaborar codis ètics que incloguin pautes d’actuació sobre els seus continguts fent especial incidència en la «importancia de la filiación vinculada a la autoría» i la resta d’aspectes relacionats.
No volem acabar sense suggerir a totes les parts interessades, institucions i autors, que siguin capaços de superar les pressions per augmentar artificialment, per tant, manipular, la visibilitat de les investigacions, i que vetllin per garantir la vessant ètica de l’autoria.
Bibliografia
Docampo, Domingo. «The Dark World of “Citation Cartels”». The Chronicle of Higher Education (06/03/2024).
Gisbert, Javier P.; Piqué, Josep M. «Autoría de las publicaciones científicas». GH continuada, vol 8, n.º 1, enero-febrero, 2009. P. 53-60.
© Imatge inicial de Mohamed Hassan a Pixabay
Aquest ampli manual (512 pàgines) és el resultat de l’esforç per elaborar un llibre de text en accés obert sobre comunicació científica que resulti útil a alumnat i professorat de biblioteconomia i documentació. Des del prefaci, els autors exposen que el seu objectiu és que el llibre sigui adoptat com a obra de consulta en assignatures sobre comunicació científica i per personal de biblioteques universitàries que desitgi ampliar els seus coneixements sobre el tema.
La Biblioteca de Catalunya té un fons patrimonial de 4.400.000 documents que es distribueixen en una gran varietat i riquesa de formats. La institució és l’encarregada de preservar i conservar la memòria col·lectiva de Catalunya i, amb la producció del pòdcast que avui presentem i ressenyem, afegeix a les seves voluntats i reptes una gran i excel·lent tasca de divulgació dels tresors que conté.
En tristícia i en llanguiment es queda la bibliotecària o el bibliotecari que llegeix amb atenció la normativa de propietat intel·lectual i després procura complir, com ha de ser, la missió que la societat li assigna d’afavorir i fomentar la lectura, la recerca, la cultura i l’accés als continguts científics i a la informació. Tan important funció requeriria que les biblioteques poguessin utilitzar obres amb drets vigents, de manera més àmplia i més clara que com ho permet i ho diu ara la llei. Els denominats límits als drets de propietat intel·lectual1 admeten usos de les obres sense que sigui imprescindible l’autorització dels titulars dels drets, però lamentablement el legislador espanyol ha regulat els límits que són d’interès per a les biblioteques de forma molt més restrictiva que com ho preveuen les directives europees (més restrictiva i, afegim-hi, de forma descurada i confusa). Així, per exemple, per sorprenent que pugui semblar, la difusió de fragments de textos en guies de lectura o la presentació de les imatges de cobertes de llibres en el catàleg de la biblioteca, tan imprescindible tot plegat i tan d’interès també per a editors i autors, no té un aval legal, no es pot sustentar en cap dels límits previstos avui i, en conseqüència, pot ser qüestionat i «tarifat» per entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor.
El febrer de 2023 es va presentar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 com a nou full de ruta de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Aquest Pla forma part de la Mesura de Govern #9 del 
