Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Biblioteca de Catalunya (2021, maig – present). Biblioteca de Catalunya: Una caixa de sorpreses [Pòdcast d’àudio]. Disponible a: <https://open.spotify.com/show/5uIhRkUWc6MvctR2kJIllL>. [Consulta: 08/04/2024].
La Biblioteca de Catalunya té un fons patrimonial de 4.400.000 documents que es distribueixen en una gran varietat i riquesa de formats. La institució és l’encarregada de preservar i conservar la memòria col·lectiva de Catalunya i, amb la producció del pòdcast que avui presentem i ressenyem, afegeix a les seves voluntats i reptes una gran i excel·lent tasca de divulgació dels tresors que conté.
«Una caixa de sorpreses es presenta com un espai sonor per descobrir la gran riquesa, però també les rareses i curiositats que amaga aquesta institució centenària». El primer episodi es publica el 8 de juny de 2021 i s’inicia dient: «Comencem aquesta aventura explicant què som i també on som. Ens hi ajuden Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya i Núria Altarriba, la cap de la Unitat Bibliogràfica. Descobrim plegats algunes curiositats de la nostra història i desvelem també alguns dels nostres tresors».
En aquest sentit, un dels valors que destacaria és la implicació de l’equip, en la seva totalitat, des de la directora fins a tothom que en forma part. Apareix amb una periodicitat quinzenal, preferentment es publica els dimarts, tot i que en algunes ocasions puntuals es canvia el dia. Passa el mateix amb la durada, ja que hi ha força pòdcasts que tenen una durada aproximada de 25 minuts, però també n’hi ha de més llargs. M’agradaria destacar la informació textual que s’incorpora de cada episodi: el resum, l’apartat de més informació que inclou una gran varietat de documentació complementària amb els enllaços per accedir-hi, els crèdits amb la llista de les persones que l’han fet possible, així com d’on s’ha extret la imatge vinculada que acompanya cada episodi.
La careta d’entrada et convida a passar i quedar-te, així com la veu del locutor que es va intercalant amb les expertes bibliotecàries que tenen un envejable coneixement de les fonts que tenen a la secció. Els episodis, gairebé ja en porten una seixantena, tenen una gran varietat temàtica que permet descobrir i aprofundir en: personatges, música, poesia, política, il·lustració, diaris, mapes, llibres prohibits, així com aspectes més tècnics de la professió amb el taller de restauració, digitalització i preservació, i molts altres.
És un pòdcast adreçat a tothom que li agradi la història, la llengua catalana, la cultura del país, per descomptat als amants dels llibres, còmics i una infinitat més d’àmbits temàtics ja publicats o que aniran veient la llum en els propers episodis.
En l’actualitat, van per l’episodi 59 «L'apassionant Calaix de Sastre del Baró de Maldà», on es presenta qui era el baró i què és el calaix de sastre, i que recull els gairebé 50 anys del dietari que el protagonista va escriure, en català, sobre la vida barcelonina, la meteorologia, la societat, la música i altres interessos personals.
Es pot escoltar a les plataformes habituals: spotify, ivoox i també trobareu la playlist disponible a YouTube. Disposa també del correu electrònic: podcast@bnc.cat per si s’hi vol contactar.
© Imatge inicial d’Entre_Humos a Pixabay
En tristícia i en llanguiment es queda la bibliotecària o el bibliotecari que llegeix amb atenció la normativa de propietat intel·lectual i després procura complir, com ha de ser, la missió que la societat li assigna d’afavorir i fomentar la lectura, la recerca, la cultura i l’accés als continguts científics i a la informació. Tan important funció requeriria que les biblioteques poguessin utilitzar obres amb drets vigents, de manera més àmplia i més clara que com ho permet i ho diu ara la llei. Els denominats límits als drets de propietat intel·lectual1 admeten usos de les obres sense que sigui imprescindible l’autorització dels titulars dels drets, però lamentablement el legislador espanyol ha regulat els límits que són d’interès per a les biblioteques de forma molt més restrictiva que com ho preveuen les directives europees (més restrictiva i, afegim-hi, de forma descurada i confusa). Així, per exemple, per sorprenent que pugui semblar, la difusió de fragments de textos en guies de lectura o la presentació de les imatges de cobertes de llibres en el catàleg de la biblioteca, tan imprescindible tot plegat i tan d’interès també per a editors i autors, no té un aval legal, no es pot sustentar en cap dels límits previstos avui i, en conseqüència, pot ser qüestionat i «tarifat» per entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor.
El febrer de 2023 es va presentar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 com a nou full de ruta de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Aquest Pla forma part de la Mesura de Govern #9 del 
En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.
Des del passat octubre, el Servicio de Bibliotecas Públicas de Navarra compta amb una eina més per poder respondre aquesta pregunta i planificar el servei a la seva comunitat a partir no de les dades dels seus usuaris sinó d’un element clau del servei bibliotecari: els professionals que hi treballen. L’Estudio sobre la situación del personal que presta sus servicios en la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra coordinat per Ana Bernardo Suárez, representant de l’Observatorio de la Defensa de la Profesión de FESABID i amb la col·laboració de la seva gerenta, Begoña Batres Campo, fa una anàlisi exhaustiva sobre la situació del personal que presta els seus serveis a la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra. 
