Creació sense límits en la ment d’un infant

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Marsh, Jackie; Kumpulainen, Kristiina; Nisha, Bobby; [et al.] (2017) Makerspaces in the early years: a literature review. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 139 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2017/02/Makey_Literature_Revie... >. [Consulta: 11.12.2018].

Lahmar, Jamal; Taylor, Mark; Marsh, Jackie (2017). Makerspaces in the early years: current perceptions and practices of early years practitioners, library and museum educators and makerspace staff. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 55 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2018/01/MakEY_Survey.pdf>. [Consulta: 11.12.2018].


Què són els makerspaces? Una definició planera podria ser: un espai col·laboratiu, un entorn d’aprenentatge i d'experimentació que combina elements de taller, laboratori i estudi d'art per desenvolupar i crear (projectes innovadors, per exemple). A la ciutat de Barcelona trobem dos espais makers de referència, com el Made o el FabLab Barcelona que compta amb Fab Kids i, recentment, s’ha creat a la Universitat de Barcelona (UB), en concret al CRAI Biblioteca del Campus Clínic un nou espai anomenat EspaiCREA. Per a més context, a Madrid, al MediaLab-Prado es va organitzar l’any passat la jornada: Makerspaces en bibliotecas públicas: sesión de trabajo abierta ja que la cultura maker cal que s’incorpori a les biblioteques (ja siguin escolars, públiques o acadèmiques), als museus o qualsevol institució que tingui com a servei la formació i l’aprenentatge.

Els informes que analitzem (que formen part del projecte MakEY i ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea) ofereixen un bon context per tal de conèixer totes les variables implicades amb el moviment. El primer text (Marsh, Jackie; et al.; 2017) és una àmplia revisió bibliogràfica que analitza la cultura maker i la pràctica educativa; els espais makers dins dels espais d’aprenentatge formals i informals (biblioteques, museus, laboratoris oberts, etc.); les disciplines d’aprenentatge vinculades (Science, Technology, Engineering, Maths –STEM–; art; habilitats digitals; Design thinking, entre d’altres). A més, en el quart apartat, revisa les variables que hi intervenen: el gènere, la família, la classe social, el factor lingüístic i, en el cinquè, presenta les conclusions orientades al futur que sintetizem amb:

  • «el potencial dels espais makers [són cabdals] per desenvolupar els tipus d'habilitats i coneixements necessaris per permetre a Europa competir globalment en futurs mercats d'ocupació [...] on les tecnologies digitals conformaran diversos camins d'ocupació en els propers anys».
     
  • i la importància de la contribució del moviment maker al coneixement.

Per altra banda, el segon informe (Lahmar, Jamal; et al., 2017) és una continuació del primer, ja que després d’una extensa revisió bibliogràfica es volen conèixer les percepcions i punts de vista dels professionals amb una metodologia qualitativa com és l’enquesta. Aquesta ha estat portada a terme a set països de la Unió Europea (Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Regne Unit i Romania) i als Estats Units, per tal d’identificar els beneficis i reptes dels espais de treball makers focalitzats en els infants d’edats compreses entre tres i vuit anys, tant en l’entorn formal (com escoles bressol i escoles) i informal (com museus i biblioteques).

Els perfils que han estat enquestats són: professorat d’infantil, personal dels museus i biblioteques, com també personal dels makerspaces. D’un total de 881 respostes obtingudes, 633 han completat satisfactòriament tot el qüestionari i com a punt de partida trobem que el concepte makerspaces no és conegut pel 63 % dels que responen, ja que no hi estan familiaritzats.

Els resultats de l’enquesta han estan agrupats en funció dels tres targets mencionats en el paràgraf anterior; el capítol 2 analitza les respostes dels early years practitioners que tot i no conèixer el moviment veuen que tindria valor incorporar-lo a l’educació infantil; el capítol 3 posa el focus en els resultats procedents del personal de biblioteques i museus i expressen entusiasme amb el potencial que suposaria la incorporació dels espais makers per a les seves institucions i hi identifiquen un ventall de beneficis; el capítol 4 se centra en el personal dels espais makers que tenen un elevat interès a treballar amb infants i desenvolupar-los equipaments.

Algunes de les conclusions globals apunten que hi ha clares diferències en relació a l’experiència dels professionals enquestats i respecte a la procedència geogràfica. Als Estats Units, per exemple, els espais de creació estan fortament promocionats a les biblioteques i als museus. Per altra banda, hi ha divergència d’opinions sobre el valor que aquests espais poden tenir amb els infants. S’ha detectat també una falta de recursos (l’enquesta menciona i demana l’opinió sobre eines com ara: talladores làser; impressores 3D; equipaments per codificar; creació digital amb tauletes, càmeres; eines electròniques per activitats STEM) i la necessitat de formació, com també orientacions en relació al tipus d’activitats i l’avaluació de l’aprenentatge adquirit. Per tant, l’enquesta ha estat d’utilitat per confirmar que la línia i direcció iniciada pel projecte MakEY encaixa amb els objectius, però queda molta feina per fer.

Fent un punt i a part dels informes i en un intent d’apropar-nos a la realitat de casa nostra, on l'adquisició de les competències en l'educació infantil ha fet un gir i cada vegada més les escoles canvien el model tradicional pel learning by doing. Alguns exemples d'aquesta nova realitat: el traç, l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura ja no es delimita al paper i a la taula, si no que és el pati que es transforma en una gran pissarra; les matemàtiques ja no són aquells exercicis repetitius i mecànics a la llibreta, si no que l’ambient del supermercat i la classe de cuina els serveixen per fer els càlculs bàsics tot comprant i calculant els ingredients per fer pastissos, per posar dos exemples que veig a P5.

Més enllà de l’escola, les biblioteques necessiten també incorporar bibliolabs –denominació dels makerspaces a les biblioteques– (mireu el projecte de la Diputació de Barcelona) ja que són una via d’atracció de nous perfils d’usuaris i la biblioteca pot ser entesa també com un espai d’aprenentatge, creació, així com d'accés a la informació. 


Per saber-ne més:

González-Fernández-Villavicencio, Nieves (2013). «El movimiento "Maker" en bibliotecas». Bibliotecarios 2020, enero 01.

Marquina, Julián (2017). «Makerspaces en bibliotecas: el fenómeno Bibliomakers». Julián Marquina, abril 18.

Enquesta de la Danish National Research Foundation sobre les pràctiques de dipòsit de dades de recerca i experiències en cinc centres

Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)


Open access to data: it’s not that simple (2017). Copenhagen K: Danish National Research Foundation. 27 p. Disponible a: http://dg.dk/wp-content/uploads/2017/11/Open-Access-to-Data-%E2%80%93-It.... [Consulta: 05/11/2018].


Per dilucidar els avantatges i els reptes de l’obertura de dades en la ciència, la Danish National Research Foundation (DNRF) va dur a terme una enquesta entre els seus investigadors sobre l’accés obert a les dades. Aquest informe, que presenta els principals resultats i un capítol de suggeriments, també vol donar resposta a algunes preguntes clau com ara: què són «dades de recerca»?, quines dades són rellevants per compartir?, a qui pertanyen les dades?, per què la gent comparteix voluntàriament aquesta matèria primera tan valuosa? i qui hauria de cobrir les despeses de manteniment dels grans bancs de dades?

L’estudi parteix de la premissa que les millors pràctiques es dedueixen escoltant els investigadors i, per aquesta raó, la DNRF va realitzar una enquesta entre investigadors de tots els seus centres d’excel·lència. Dels 1.175 investigadors que van ser convidats a participar, 474 van contestar l’enquesta, el  que suposa una taxa de resposta del 40 %. El propòsit de l’enquesta era aclarir com i quant els investigadors estan emprant dades obertes i també il·luminar les fortaleses, barreres, oportunitats i desafiaments de les dades obertes. L’informe s’acompanya de les experiències que narren cinc centres danesos que mostren com treballar amb dades obertes pot potenciar la recerca i quins són els desafiaments a cinc àrees de recerca diferents.

Accés obert, crítica oberta: sobre «Ecosistemas del acceso abierto»

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Merlo Vega, José Antonio (ed.) (2018). Ecosistemas del acceso abierto. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. 391 p. (Aquilafuente; 228). Disponible a: <https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/138566/8/978-84-9012-774-2.pdf>. [Consulta: 26.11.2018].


He de reconèixer que, d’un temps ençà, cada cop que sento o em parlen d’accés obert, immediatament desconnecto i m’oriento a d’altres tasques acadèmicament més interessants. Es tracta d’un d’aquells temes sobre els quals la comunitat professional i investigadora porta insistint-hi de forma reiterada bastants anys, i sobre la qual s’amunteguen periòdicament un bon nombre de treballs, la major part dels quals no aporten res de nou al coneixement ja disponible.

«Digital per defecte», el gran objectiu dels serveis públics britànics per al 2020

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid


Gran Bretanya. Cabinet Office. Government Digital Service (2017). Government transformation strategy. (Policy paper). Disponible en: https://www.gov.uk/government/publications/government-transformation-str.... [Consulta: 02.11.2018].


El Govern britànic es proposa, els propers anys, aprofitar la seva excel·lent infraestructura digital per aconseguir que tots els serveis públics siguin digitals per defecte l’any 2020. Així es recull en un document, elaborat el 2017, pel Govern britànic titulat Government transformation strategy i l’última actualització del qual porta data de setembre de 2018. El document forma part d’un programa de transformació impulsat per un grup de directors generals del Govern britànic, orientat a crear nous serveis, fer una gestió més eficient i implementar polítiques a llarg termini. En aquest informe es plantegen fites com que la recollida de dades per al cens de 2021 sigui digital per defecte, l’objectiu és que el 75 % de les respostes siguin en línia (enfront del 16,7 % el 2011, la xifra més alta de qualsevol país al món). En aquell darrer cens es va enviar el full del cens en paper, però el 2021, els ciutadans rebran prèviament una invitació per omplir les dades en línia.

Directrius per implementar models de negoci sostenibles en els repositoris de dades d'investigació

Business models for sustainable research data repositories (2017). [Paris]: OECD. 80 p. (OECD science, technology and innovation policy papers; 47). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.1787/302b12bb-en>. [Consulta: 05/11/2018].


Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)

Dins de la sèrie OECD science, technology and innovation policy papers, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar el desembre de 2017 el seu número 47, titulat: Business models for sustainable research data repositories. Aquest projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb el Committee on Data for Science and Technology of the International Council for Science (ICSU-CODATA) i Research Data Alliance (RDA), i també amb experts de molts repositoris de dades que van compartir les seves experiències.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS