Directrius per implementar models de negoci sostenibles en els repositoris de dades d'investigació

Business models for sustainable research data repositories (2017). [Paris]: OECD. 80 p. (OECD science, technology and innovation policy papers; 47). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.1787/302b12bb-en>. [Consulta: 05/11/2018].


Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular de OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)

Dins de la sèrie OECD science, technology and innovation policy papers, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar el desembre de 2017 el seu número 47, titulat: Business models for sustainable research data repositories. Aquest projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb el Committee on Data for Science and Technology of the International Council for Science (ICSU-CODATA) i Research Data Alliance (RDA), i també amb experts de molts repositoris de dades que van compartir les seves experiències.

L’informe parteix de la idea que per tal que els beneficis de la ciència oberta es facin realitat, les dades s’han de gestionar de forma curosa i sostenible perquè puguin ser enteses i utilitzades tant en el present com per les generacions futures d'investigadors. No obstant, una bona administració de dades és costosa i els pressupostos de recerca són limitats, raó per la qual el desenvolupament de models empresarials sostenibles per gestionar els dipòsits de dades de recerca ha de ser una de les principals prioritats a tots els països. Sorprenentment, s’han fet poques anàlisis sistemàtiques dels fluxos d’ingressos, costos, valor i models de negoci per als repositoris de dades, i aquesta és la llacuna que aquest informe intenta abordar des de la perspectiva de la política científica.

El projecte va analitzar una àmplia varietat de repositoris de dades i es va dur a terme de conformitat amb la següent declaració de tasques:

1ª. Identificar i descriure les fonts d’ingressos existents, com també els negocis emergents i innovadors, incloent-hi els mètodes d’optimització i reducció de costos;

2ª. Provar amb major rigor els possibles models de negoci amb els diferents grups d’interès;

3ª. Sobre la base d’aquests descobriments, fer recomanacions de política per promoure models de repositoris de dades de recerca sostenibles.

L’informe explora, al llarg de quatre capítols, les fonts d’ingressos, els costos, les propostes de valor i els models de negoci de 48 repositoris de dades de recerca. Inclou un conjunt de recomanacions dissenyades per desenvolupar models de negoci sostenibles i ajudar els responsables polítics i els finançadors a donar suport als repositoris. La informació necessària es va extreure de 48 entrevistes estructurades amb gestors de dipòsits de diversos camps de recerca de 18 països i un grup de treball sobre el tema.

Al capítol primer de l’informe s’analitzen els factors que influeixen en el disseny i la sostenibilitat dels models de negoci dels repositoris de dades de recerca: el paper del repositori, els contextos nacionals, l’etapa en la qual es troba el repositori, les característiques de la comunitat d’usuaris i el tipus de dades que gestiona. Totes aquestes qüestions s’ha de tenir en compte a l’hora d’escollir i desenvolupar models de negoci adequats per als repositoris de dades de recerca, i s’han de revisar periòdicament al llarg del cicle de vida.

Les recomanacions van adreçades, principalment, als responsables de la formulació de polítiques científiques, entitats finançadores i gestors dels repositoris i es resumeixen en les cinc següents:

  • Totes les parts interessades haurien de reconèixer que els repositoris de dades de recerca són una part essencial de la infraestructura per a la ciència oberta.
     
  • Tots els repositoris de dades de recerca han de tenir un model de negoci clarament articulat.
     
  • Els responsables de la formulació de polítiques, els finançadors de la recerca i d’altres parts interessades han de considerar els avantatges i desavantatges dels diferents models de negoci en diferents circumstàncies.
     
  • Els models de negoci dels repositoris de dades de recerca estan condicionats i han d’estar d’acord amb les polítiques, mandats i incentius.
     
  • En el context de la sostenibilitat financera, s’haurien d’explorar les oportunitats d’optimització de costos per poder gestionar eficaçment els actius digitals al llarg del temps.

El capítol 2, titulat Panorama dels repositoris de dades de recerca, explora l’abast i les característiques dels repositoris analitzats i examina les seves fonts d’ingressos, com també les expectatives sobre la seva futura adequació, possibles fonts alternatives d’ingressos i l’optimització de costos. Dels 48 repositoris analitzats, al voltant de la meitat se centren en ciències exactes i naturals, un terç eren mixtos i prop del 15 % se centraven en ciències socials i humanitats.

Al capítol 3, Models de negoci dels repositoris en context, s’esbossen alguns dels elements importants del context en el qual operen els repositoris de dades de recerca. Proporciona una visió general de les influències contextuals i estructurals que cal tenir en compte en la selecció i desenvolupament dels models de negoci dels repositoris i dels incentius per a l’optimització de costos.

El capítol 4, Models de negoci sostenibles, explora la sostenibilitat dels models de negoci dels repositoris de dades de recerca, analitzant la seva sostenibilitat financera, els pros i els contres de diversos models de negoci i els possibles efectes dels incentius en l’optimització de costos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER: la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la Ciència Oberta

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


L’associació: https://libereurope.eu/about-us/  
El pla estratègic de la LIBER: https://libereurope.eu/strategy/
48th LIBER Conference: https://liberconference.eu/
LIBER quarterly: https://www.liberquarterly.eu/
LIBER Open Science Roadmap: https://zenodo.org/record/1303002#.W9yANGj0mUl


Malgrat que al Blok de BiD s’hi ressenyin majoritàriament informes, de tant en tant val la pena parlar també d’associacions o de serveis. És el que farem avui amb la LIBER. Que les sigles desenvolupades siguin Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche indica que es va fundar en aquells temps no tan remots quan l’anglès encara no era el llatí de la comunitat científica, concretament les primeres reunions van ser el 1968 i el primer congrés el 1971. Esko Häkli, que va ser president de la LIBER, ha escrit una història de l’associació1.

Anàlisi de la publicació de revistes i articles en accés obert

Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Crawford, Walt (2018). Gold open access journals 2012-2017: GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 179 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/goaj3.pdf>. [Consulta: 22/10/2018].

Crawford, Walt (2018). Gold open access journals by country 2012-2017: a supplement to GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 293 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/cntry1217.pdf>. [ Consulta: 22/10/2018].


Walt Crawford és un bibliotecari retirat amb una activitat incansable. Al seu blog Walt at Random va publicant els seus propis informes sobre revistes científiques i el seu butlletí Cites & Insights: Crawford at large que tracta sobre biblioteques, tecnologia, mitjans de comunicació i comunicació científica. Fa servir la seva pròpia editorial, Cites & Insights Books.

Els seus treballs sobre revistes en accés obert, titulats GOAJ: gold open access journals, són exhaustius i de molta qualitat. Els publica des de 2016 en accés obert amb llicència CC BY i amb el suport i finançament d’SPARC. Crawford recull les revistes incloses al DOAJ i després realitza una descomunal feina manual revista per revista, recollint el preu dels article processing charges o APC  (si n’hi ha) i el nombre d’articles per any.

El cercador de dades obertes: Google Dataset Search, solució o més monopoli?

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Google Dataset Seach: beta. Disponible a: <https://toolbox.google.com/datasetsearch>. [Consulta: 16/10/2018].


L’any 2018 està sent molt entretingut en el món de la comunicació científica. A la primera part de l’any es van presentar tres grans bases de dades acadèmiques 1Findr (de 1Science’s), Dimensions (de Digital Science) i Lens (de Cambia, una ONG australiana, que, a més d’articles científics, recull fins i tot patents). De sobte, tres grans bases de dades que aspiren a competir amb la capsa blanca, més aviat negra, de Google Scholar i de Microsoft Academic. I tornant de l’estiu, dues altres grans sorpreses: el controvertit Plan S, una iniciativa de 12 de les més importants agències nacionals de finançament de la recerca a Europa. Un pla la intenció del qual és obligar científics i investigadors beneficiaris de fons públics de recerca per tal que el 2020 publiquin els seus treballs de forma immediata només en repositoris o revistes d’accés obert, excloent fins i tot les revistes híbrides. Una iniciativa que ha enutjat molt, entre d’altres, gran part del sector editorial, que el perceben com una gran amenaça. I gairebé el mateix dia, el 5 de setembre de 2018, Google va fer públic el llançament d’un nou producte: Google Dataset Search, l’objectiu del qual és facilitar l’accés als milions de datasets existents en milers de repositoris a la web.

Explorar el futur del passat

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Kaufman, Peter B. (2018). Towards a new audiovisual think tank for audiovisual archivists and cultural heritage professionals. Hilversum, NL: Netherlands Institute for Sound and Vision. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.18146/2018thinktank01>. [Consulta: 15/10/18].


El Llibre Blanc dels arxius audiovisuals ha estat elaborat pel Netherlands Institute for Sound and Vision que, amb més de milions d'hores de material, experiència i organització d’activitats, actualment ofereix les seves participacions a la més àmplia varietat d'usuaris finals, inclosos periodistes, estudiants, investigadors, organitzacions del patrimoni i el públic en general.

El document que ressenyem identifica les prioritats estratègiques dels arxius audiovisuals a la propera dècada i presenta un decàleg de recomanacions concretes per a l'acció col·lectiva, impulsades i acompanyades pel corresponent grup de lideratge de pensament que vol articular la recerca internacional per al sector del patrimoni cultural audiovisual. Pretén ajudar els actors interessats a preservar el patrimoni audiovisual per identificar les seves prioritats futures. És un document breu i que demostra, tant pel format com pel vocabulari emprat, que vol avançar amb pas ràpid i ferm i per això elabora una agenda d’acció i recerca a desenvolupar en la propera dècada.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS