One Library Brand: contra la fragmentació, altre cop l’usuari al centre

Lluís Vicente
Cap d’Innovació i iX Team
Quantion


Connolly, Edmund; Fredrickson, Jacob; Millar, Jake; White, Liz (comp.) (2019). Digital transformation for UK public libraries: five approaches to a «single digital presence». [S.l.]: [British Library: Arts Council England: Carnegie UK Trust]. 38 p. Disponible a: <https://www.bl.uk/press-releases/2019/june/britishlibrary/~/media/6f0874bfdfd04e74abd9e113dd74d015.ashx>. [Consulta: 20/12/2019].


La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector. 

Sota aquesta consideració trobem un informe recent realitzat per la British Library amb recomanacions que han de guiar la transformació digital de les biblioteques públiques del Regne Unit en el Futur. Digital transformations for UK public libraries: five approaches to a «single digital presence» se centra en cinc àrees que han de potenciar i millorar els serveis i els sistemes de biblioteques a partir de novetats tecnològiques que són disruptives. Tant des d’un punt de vista local com nacional, tenint present les circumstàncies i les especificacions de la xarxa del país, es presenten les tecnologies en cinc punts centrals:  

  1. Els sistemes de gestió bibliotecària han de ser iguals a tota la xarxa. Independentment de la fragmentació d’administracions locals de les quals depenen les biblioteques, la forma de garantir un servei i una experiència única a l’usuari és tenir un sol sistema (sense haver de mencionar que la unitat de sistema té afectacions ben conegudes sobre els costos). L’informe parla d’un procés d’homogeneïtzació profund… per què? Perquè la dificultat no és tecnològica, que també, tampoc en el procés d’integració… La dificultat rau en el canvi de paradigma i forma de treball del col·lectiu. És un tema social, és un tema de gestió del canvi, és un tema de visió i, finalment, de generositat, donat que més enllà de les pròpies lògiques de cada centre, homogeneïtzar sempre costa. «És que nosaltres ho fem», «És que nosaltres ho volem així»… Li sona a algú? De fet, la conclusió d’aquest apartat és crear una narrativa que permeti explicar els beneficis d’aquesta mesura. 
     
  2. S’ha de construir un agregador de continguts digitals, que inclogui tot tipus de recurs digitalitzat o nascut digital, que tinguin les biblioteques en repositoris o altre tipus de producte digital. Ha d’existir un únic punt d’entrada que fomenti el descobriment, s’adapti a tot tipus d’usuari o col·lectiu (investigadors universitaris, públic en general, professionals…). Contingut lliure i reutilitzable, que inclogui no tan sols les biblioteques públiques i que ajudi a mostrar els beneficis de l’open access a tots els nivells. En aquest cas, la major dificultat es presenta en la integració, però també en la incorporació en una plataforma on tots els contribuïdors es vegin representats. 
     
  3. Creació d’un sistema unificat de préstec d’e-books. En aquest sentit topem amb les problemàtiques que estan afectant globalment aquest tipus de serveis: molts proveïdors de continguts que no faciliten la integració en un sistema únic, col·leccions que no compten amb els mateixos títols en digital que en paper, processos de negociació llargs i infructuosos amb editorials i autors… Per als autors de l’informe és una línia a tenir en compte, però que amb les condicions actuals no és recomanable desenvolupar. 
     
  4. Oferir espais segurs en l’àmbit digital. Els usuaris de les biblioteques siguin recurrents o no, utilitzen les xarxes socials o d’altres per relacionar-se en comunitat en l’àmbit digital. No es vol substituir xarxes com ara Twitter, Instragram o Facebook, però es volen crear espais digitals on els usuaris puguin consumir en comunitat els serveis de les biblioteques, puguin relacionar-se, i puguin compartir dades sentint que totes aquestes accions no serveixen per a interessos comercials (o més obscurs). Aquest aspecte requereix del desenvolupament d’una marca digital que potenciï els espais de les biblioteques. 
     
  5. One Library Brand… No és aquesta la conclusió i el somni de qualsevol organització? Efectivament, el llarg camí de la transformació digital no ha de ser un altre que els serveis siguin transparents per a l’usuari, eficients en el seu desplegament i que sempre tinguin un focus en la innovació on només i únicament la comunitat és el centre. 

L’estudi, a més, fonamenta les seves propostes en una fase prèvia en la qual analitza la situació on es veu per què no existeix aquest concepte de marca única, ni concepció de servei únic. 

Entenent que cap de les propostes ha de sorprendre cap lector (incloent-hi tots aquells que estan en un altre tipus de biblioteques), és una bona eina per reflexionar i trobar les similituds al nostre país. Amb certa distància ja que no he treballat mai en una biblioteca pública, la sensació des de fora és que el «mercat» que s’ofereix a l’usuari està fragmentat i reprodueix estructures administratives i organitzatives que aquest no hauria de «patir». Finalment, l’informe no ens ha de fer pensar tant en l’aplicació de les tecnologies desenvolupades en la quarta revolució (big data, intel·ligència artificial…), com en el model de servei que respongui a les necessitats dels usuaris. Aquesta és la nova disrupció.  

El paper transformador de les preprints en l’acceleració de la comunicació acadèmica

Remedios Melero
Grup Accés Obert a la Ciència
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Chiarelli, Andrea; Johnson, Rob; Richens, Emma; Pinfield, Stephen (2019). Accelerating scholarly communication: the transformative role of preprints. Bristol: Knowledge Exchange Office. 58 p. Disponible a: <https://repository.jisc.ac.uk/7525/1/Knowledge_Exchange_Accelerating_Scholarly_Communications_Sept_2019.pdf >. DOI: 10.5281/zenodo.3357727. [Consulta: 19/12/2019]. 


Aquest informe forma part de l’activitat duta a terme pel consorci internacional Knowledge Exchange (KE), en relació a l’evolució i el paper que juguen les preprints en el paisatge de la comunicació científica i l’accés obert a la ciència. L’estudi es basa en la informació obtinguda d’una revisió bibliogràfica sobre el tema i de l’anàlisi de les entrevistes fetes a 38 persones, entre les quals investigadors, representants de centres de recerca i d’entitats finançadores. Els objectius que es plantegen en aquest treball, i és així com s’estructura el text, són els d’analitzar els beneficis i ús de les preprints per part dels investigadors, quines són les polítiques o criteris de les institucions dedicades a la recerca i de les agències investigadores, i quines són les estratègies i valors que proporcionen els servidors de preprints. A l’informe també es fa una anàlisi del creixement dels servidors de preprints des de la dècada de 1990, quan es crea ArXiv i Repec, fins avui dia. En total, comptabilitzen al voltant de 60 servidors/repositoris de preprints temàtics.

On som? Cap on anem? Observar l’entorn per evolucionar millor

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Environmental scan 2019 (2019). ACRL Research Planning and Review Committee. Chicago: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 41 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2019.pdf>. [Consulta: 07/01/2020].


Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s millor haver fet abans un escaneig ambiental (també dit anàlisi de l’entorn). Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.

En aquest Blok s’han ressenyat les anàlisis de tendències del New Media Consortium o de l’IFLA, però, ni que sigui per excitar la curiositat, aprofito per citar un informe d’SPARC sobre l’evolució de la indústria editorial, The changing academic publishing industry: implications for academic institutions, o el recent article de Mallikarjun Dora i H. Anil Kumar a l’IFLA journal, «National and international trends in library and information science research: a comparative review of the literature».

A cada tipologia d’universitat, la seva biblioteca

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona


Malpas, Constance; Schonfeld, Roger; Stein, Rona; Dempsey, Lorcan; Marcum, Deanna (2018).
University futures, library futures: aligning library strategies with institutional directions.
Dublin, OH: OCLC Research. 118 p. ISBN: 978-1-55653-076-0. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/WS5K-DD86>. [Consulta 30/12/2019].


L’informe University futures, library futures és el fruit de la col·laboració entre dues organitzacions amb una àmplia experiència en la realització d’informes prospectius. D’una banda, l’àmbit de recerca d’OCLC, que estudia temes tècnics, tendències bibliotecàries i necessitats i hàbits dels usuaris i, de l’altra, Ithaka S + R, molt activa en recerques en l’àmbit de l’educació superior. Amb l’experiència de les dues organitzacions per abordar des d’una perspectiva sistèmica els canvis que es donen en els seus respectius sectors, van posar en marxa un estudi per identificar com els canvis que s’estan donant en l’educació superior es reflecteixen en els serveis de les biblioteques acadèmiques i en les percepcions del valor de la biblioteca en el si de la universitat.

L’alliberament de les monografies en accés obert

Sílvia Redondo
Cap de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)


Snijder, Ronald (2019). The deliverance of open access books: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press]. 234 p. Disponible a: <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 05/01/2020].


El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open acces les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS