Biblioteques escolars al Regne Unit: un espai desaprofitat?

Guillem Fargas
Divulgador i assessor de Literatura Infantil i Juvenil


Great School Libraries (2019). Great School Libraries survey findings and update on phase 1: every child deserves a great school library. (London: Great School Libraries). 22 p. Disponible a : <https://d824397c-0ce2-4fc6-b5c4-8d2e4de5b242.filesusr.com/ugd/8d6dfb_a1949ea011cd415fbd57a7a0c4471469.pdf>. [Consulta: 18/02/2021]. 


D’on surt l’informe?
Des del setembre de 2018, al Regne Unit, hi ha en marxa la campanya Great School Libraries impulsada pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i per l’School Library Association (SLA). Aquest projecte busca demostrar amb dades empíriques la importància, l’impacte i la necessitat de biblioteques escolars de qualitat als centres educatius. En el marc d’aquesta campanya, la BMG Research va realitzar una enquesta d’abast nacional sobre la situació de les biblioteques escolars. Els resultats es van donar a conèixer a l’informe Great School Libraries survey findings and update on phase 1 que aquí es ressenya.

Què vol aconseguir?
L’informe parteix de la base que falten dades sobre les biblioteques escolars. Per aquest motiu, l’enquesta se centra a establir una referència del nombre existent de biblioteques i, sobretot, busca aprofundir en el coneixement que es té sobre l’accessibilitat, els recursos i el seu personal. 

D’on treu les dades?
Mitjançant una invitació en línia es va contactar amb escoles d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, de les quals 1.750 van respondre l’enquesta.

Com és?
Després d’establir el context, l’informe analitza les dades i presenta els resultats en diversos apartats. Primer, focalitza l’atenció a determinar si hi ha un espai designat per a la biblioteca dins les escoles. Després, es fixa en l’espai i en com s’utilitza, les hores d’accés i les hores en les quals està atès. A continuació, estudia el pressupost destinat a les biblioteques. Finalment, examina el personal de la biblioteca, la seva formació i les seves responsabilitats. Per a cada apartat, l’informe presenta les dades de forma visual (en gràfics o taules) i amplia la investigació comparant-les amb altres estudis.

Què n’extreuen de l’informe?
Destaquen que gairebé 9 de cada 10 escoles tenen un espai destinat a la biblioteca, tot i que aquest nombre baixa considerablement a Gal·les i Irlanda del Nord. Pel que fa a l’espai i l’accés, s’observa que més de la meitat de les biblioteques s’utilitzen per fer-hi altres activitats. A la vegada, el 55 % de les enquestades indiquen que la biblioteca està oberta sis hores al dia, però només el 14 % estan ateses per personal durant totes les hores d’obertura. També subratllen que el 95 % de les escoles de Secundària, però només el 38 % en les de Primària, tenen un responsable designat per dirigir la biblioteca i evidencien les seves precàries condicions laborals. Finalment, observen que les escoles privades tenen el doble de possibilitats que les públiques de tenir un pressupost exclusiu dedicat a la biblioteca.

Els autors conclouen que l’oferta de biblioteques escolars varia molt segons el territori. Remarquen que estan sent infrautilitzades i que no s’està invertint prou. Una gran part de les biblioteques no són dirigides per personal qualificat i això en redueix les seves potencialitats. A més, subratllen que les biblioteques, fins i tot les d’escoles privades, s’enfronten a retallades en els pressupostos i a una manca d’espai. Tot això demostra que les biblioteques escolars no es poden donar per fetes enlloc.

I ara, què?
A partir de les dades i les conclusions, els autors de l’informe proposen unes recomanacions finals. Políticament, demanen implementar estratègies per a la biblioteca escolar i que se’n reconegui el valor i l’impacte a les escoles. Als dirigents escolars, els insten a continuar apostant per integrar les biblioteques als centres i a valorar la importància dels responsables de biblioteca oferint bones condicions laborals. Finalment, els autors es proposen millorar l’oferta de recursos i de formació als responsables de biblioteques i pressionar el Govern per tal que posi en pràctica les recomanacions fetes. També s’exigeix que les evidències i conclusions extretes en aquest estudi siguin un factor present al llarg de la segona fase del projecte. Trobo interessant que no només es quedin a saber l’estat de la qüestió, sinó que aportin aquesta mirada al futur.

Una vegada llegit l’informe, i si tenim en compte l’estudi que es va fer a Catalunya sobre biblioteques escolars el curs 2015-20161, podem observar que les dues situacions no són gens distants. Els problemes que es detallen també són presents a la nostra realitat. Les biblioteques escolars són cada vegada més importants i està demostrat l’impacte positiu que tenen durant el procés d’aprenentatge. Una gran majoria d’escoles tenen biblioteca, però està infrautilitzada, rep pocs recursos i als responsables els manca formació i hores de gestió. Veient que la situació es repeteix, podríem subscriure al peu de la lletra les recomanacions que es fan a l’informe.


1Resultats globals de l’estadística de biblioteques escolars del curs 2015-2016. Programa Biblioteca escolar «puntedu». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2017. [Consulta: 19/02/2021].

Un impuls de REBIUN a l’aplicació de la preservació digital als repositoris de recerca

Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid 
Departamento de Biblioteconomía y Documentación


Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].


La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 

Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.

Visió global de l’accés obert en l’àmbit bibliotecari: una sola direcció, diferents velocitats

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Werf, Titia van der (2020). Open content activities in libraries: same direction, different trajectòries: findings from the 2018 OCLC Global Council survey. Dublin, Ohio: OCLC Research. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/vgmw-ba86>. [Consulta: 17/12/2020]. 


L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.

A l’informe de Titia van der Werf que ressenyem, el tema central és l’accés obert i els continguts en obert. Tal com esmenten a la presentació, el 2018 és un any on l’accés en obert sembla agafar una major importància, on el Pla S que afecta Europa i la publicació en obert és presentat, i on tot l’ecosistema de publicació científica sembla encarar-se de forma majoritària. Aquest interès és, doncs, la força motriu inicial per veure com el col·lectiu global de biblioteques (nacionals, públiques, especials i acadèmiques) percep i treballa el fenomen, i, sobretot, veure si hi ha una visió comuna i compartida a partir de la qual tenir clars els serveis que es poden oferir des dels centres.

Suport a la recerca: com fer amistats i influenciar en la universitat

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Bryant, Rebecca; Dortmund, Annette; Lavoie, Brian (2020). Social interoperability in research support: cross-campus partnerships and the university research enterprise. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/wyrd-n586>. [Consulta: 05/01/2021].


OCLC (Online Computer Library Center) és una poderosa organització sense ànim de lucre creada el 1967 que agrupa biblioteques de més de 100 països, bàsicament dels EUA. Amb uns actius financers nets de 265 milions de dòlars, presta serveis i productes tan coneguts com el WorldShare (emprat a 680 biblioteques), el WorldCat (482 milions de registres), el CONTENTdm o l’EZprozy. La seva divisió OCLC Research es dedica a la millora de serveis bibliotecaris, mitjançant la recerca i la innovació entre biblioteques. 

Com són els hàbits lectors de les dones?

Anna Villarroya
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Informe mujeres que leen en España. [Ciudad Autónoma de Buenos Aires]: Entre Editores, 2020. [50] p. Disponible a: <https://entreditores.net/wp-content/uploads/2020/07/MQL-Informe-Espan%CC%83a.pdf>. [Consulta: 30/12//2020].


L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda en el si de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'Encuesta: mujeres que leen, Entre Editores ha volgut aprofundir en els hàbits, gustos i característiques del consum de llibres que fan les dones. L’enquesta, que es va llançar inicialment l’any 2019 a l’Argentina, ha arribat durant l’any 2020 a Espanya i a Mèxic.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS