Paper i pantalla: el medi és la lectura

Ana González Tornero
Professora associada
Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació
Universitat de Barcelona


Kovač, Miha; Weel, Adriaan van der (eds.) (2020). Lectura en papel vs. lectura en pantalla. Trad., Laura Tibaquira. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC). 140, [6] p. (Dosier CERLALC. Ecosistema del libro). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-lectura-en-papel-vs-lectura-en-pantalla/>. [Consulta: 14/02/2021].


El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC) ha publicat la traducció d’un dossier molt útil, que va difondre prèviament la revista First Monday l’any 2018. Diversos experts del projecte Evolution of Reading in the Age of Digitisation (E-READ) reflexionen en aquesta obra sobre la repercussió de la tecnologia en els processos d’alfabetització, sobre la coexistència de dispositius digitals amb el llibre imprès i amb l’escriptura manuscrita, i sobre els efectes de la biblioteràpia.

Lectura en papel vs. lectura en pantalla tracta eixos clau en el debat contemporani al voltant dels llibres i de la lectura: el contrast entre la materialitat del paper i la intangibilitat digital –Miha Kovač, Adriaan van der Weel, Anne Mangen, Theresa Schilhab, Gitte Balling, Anežka Kuzmičová, Mirit Barzillai i Jenny M. Thomson–; el perfil lector dels nadius digitals –Hildegunn Støle i Pasqualina Sorrentino–; o els efectes terapèutics de la lectura compartida en línia –Moniek M. Kuijpers–. Els autors estudien la complexitat del tema per anar més enllà de dicotomies i inviten a considerar els pros i els contres digitals, a sospesar en quins contextos i a qui beneficien els dispositius electrònics, o a entendre l’hibridisme de l’ecosistema del llibre segons les necessitats i els canals més adequats per als lectors.

El volum apunta canvis cap a on es dirigeixen les formes de lectura. Recull, a més a més, una nombrosa bibliografia que corrobora empíricament les tesis exposades als articles i permet endinsar-se al panorama científic de la recerca. Així doncs, tant els lectors interessats en els futurs del llibre com els professionals del sector trobaran en aquesta obra reflexions argumentades sobre temes clau de la lectura i l’alfabetització.

Partint de dades, anàlisis detallades i coneixements sòlids, els col·laboradors del dossier aprofundeixen en qüestions com el fet de llegir en contextos digitalitzats, la postextualitat, els modes d’escriptura, els nadius digitals, la biblioteràpia, la comprensió i nous enfocaments d’iniciació a la lectura. Dels estudis s’extreuen consideracions pràctiques per al foment lector. Per exemple, la necessitat d’incrementar la cooperació entre desenvolupadors tecnològics, experts en educació i lectors; o la importància d’impulsar debats sobre la transformació digital, sense esbiaixar i basats en evidències. Així, seria possible trobar d’altres formes de lectura que facilitessin l’alfabetització i la comprensió, a més d’aconseguir estratègies per millorar les pedagogies digitals.

Els autors fan esment d’aspectes que afecten el desenvolupament cognitiu i els processos de comprensió en lectors infantils i juvenils. Diverses investigacions han provat empíricament que la lectura de textos llargs és més efectiva a partir de llibres impresos. Els ancoratges de la materialitat que faciliten el record i el distanciament de les activitats multitasca faciliten la comprensió d’obres extenses amb contingut profund. Això, a més a més, s’ha comprovat que també succeeix en els estadis inicials de l’escriptura.

Segons assenyala el grup E-READ, cal parar atenció en el perfil divers dels lectors. El fet que els més joves siguin nadius digitals no implica que les seves habilitats per llegir en pantalla vinguin incorporades de naixement, ni que sàpiguen emprar tecnologia avançada. En el seu entrenament lector i alfabetitzador es demostra que l’acompanyament familiar i educatiu resulta indispensable per generar un bon aprenentatge.

Les conclusions que presenta Lectura en papel vs. lectura en pantalla indiquen que els nadius digitals presenten una menor comprensió general en textos electrònics extensos. Això demostra, per una banda, que el suport repercuteix en la lectura profunda, fins i tot quan els participants dels estudis, irònicament, mostren més confiança en les seves capacitats digitals. D’altra banda, la tecnologia beneficia persones amb necessitats especials, com també un gran nombre de lectors, si es promou una lectura conscient. És per això que els autors criden a detectar i corregir els hàbits lectors fragmentaris, superficials i dispersos. Confirmen, doncs, que la lectura segueix sent un repte per a la societat.

Aquests experts apunten la importància de crear estratègies que contrarestin els efectes de distracció de les pantalles i que garanteixin oportunitats de lectura per superar la bretxa entre la comprensió en paper i la digital. Així s’aconseguiria, com assenyala Maryanne Wolf, un cervell lector bialfabetitzat capaç de llegir amb la mateixa profunditat en qualsevol format o dispositiu.

Diàriament, trobem contextos on prevalen la infoxicació i la desinformació; tanmateix, un bagatge lector sòlid pot proporcionar el contrapès necessari per neutralitzar-les. Els suports digitals permeten passar la vista pel damunt de molta informació i generen pràctiques de cognició superficial que impedeixen la lectura profunda. Si, a més, hi sumem les dinàmiques de l’apressada vida actual, no resulta estrany que la nostra comenci a ser coneguda, entre d’altres etiquetes, com La civilización de la memoria de pez, títol d’un recent assaig de Bruno Patino (Alianza Editorial, 2020). Per això, la promoció de la lectura impresa no s’ha d’identificar amb la defensa d’ideals sense una base objectiva, ni amb la voluntat de recuperar pedagogies superades, ni tan sols amb el refugi neoludita. Es tracta de compassar l’indispensable progrés tecnològic amb la raó, la pràctica emocional i la lectura diversa, ja que no només obtenim informació en llegir; també eixamplem coneixements, aprenem tècniques inferencials, adquirim perspectives, reforcem l’actitud crítica, guanyem salut i engrandim l’empatia.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Dades FAIR: full de ruta del factor humà, abans de la desil·lusió

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barker, Michelle; Manola, Natalia; Gaillard, Vinciane; Kuchma, Iryna; Lazzeri, Emma; Stoy, Lennart (editors); Piera, Jaume (2021). Digital skills for FAIR and open science: report from the EOSC Executive Board Skills and Training Working Group. Brussels: European Commission. 67 p. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/59065>. [Consulta: 30/03/2021].


L’any 2015, la Comissió Europea va iniciar els treballs per la creació de l’European Open Science Cloud (EOSC) que, cinc anys i 320 M€ més tard, va culminar amb un prototipus d’una infraestructura digital que persegueix la compilació de totes les dades, serveis i eines de la Ciència oberta que es generaran a la UE durant els pròxims anys, per posar-los a disposició de la comunitat científica. El projecte és ambiciós: vol transformar la manera en què els recercaires accedeixen a les dades i les comparteixen, posicionant la UE en el lideratge mundial en la gestió de dades de recerca. 

Una relació en tensió: ciència oberta i avaluació científica a Iberoamèrica

Nancy Diana Gómez
Grupo Tecnodoc
Universidad Carlos III de Madrid (UC3M)


Babini, Dominique; Rovelli, Laura (2020). Tendencias recientes en las políticas científicas de ciencia abierta y acceso abierto en Iberoamérica. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; [Madrid]: Fundación Carolina. 184 p. (Ciencia abierta). Disponible a: 
<http://webcarol.antares-e.com/wp-content/uploads/2020/12/Ciencia-Abierta.pdf>. [Consulta: 10/02/2021].


L’objectiu que persegueix l’informe és analitzar l’estat de les recerques i les polítiques científiques en ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert a Iberoamèrica, posant l’accent en la incidència d’aquests paradigmes en l’avaluació científica.
 
Per dur-lo a terme planteja les següents accions:

- Iniciar un debat sobre l’avaluació científica i els indicadors de qualitat considerats a la regió.

- Contribuir a una comparació sistemàtica entre les polítiques i lineaments de la ciència oberta, l’accés obert i dades obertes vinculats a les trajectòries de recerca dels científics.

- Analitzar alternatives, per vincular l’avaluació de les publicacions científiques amb els seus indicadors d’impacte en el context de l’accés obert de cada país.

- Difondre les experiències d’èxit.

Les CONTU Guidelines i el préstec interbibliotecari als Estats Units: una mirada legal

Silvia Losa Vidal
Tècnica en propietat intel·lectual - Biblioteca
Tècnica en protecció de dades - Gerència
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Oakley, Meg; Quilter, Laura; Benson, Sara (2020). Modern interlibrary loan practices: moving beyond the CONTU guidelines: an ARL white paper. Washington, DC: Association of Research Libraries. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.contu2020>. [Consulta: 14/02/2021].


L’Association of Research Libraries dels Estats Units (ARL, en endavant) va publicar, l’estiu del 2020, un informe per animar a les biblioteques d’aquell país a deixar d’aplicar les CONTU Guidelines, és a dir, les directrius que segueixen moltes de les biblioteques americanes per a l’enviament i sol·licitud de còpies de documents (no d’originals) a través del servei de préstec interbibliotecari.

La legislació dels Estats Units sobre drets d’autor, a través de la Copyright Act, autoritza el préstec interbibliotecari de documents físics. Això és així perquè el considera dins l’anomenada «doctrina de la primera venda» (és a dir, d’una manera simplificada, un cop l’autor ha autoritzat la primera comercialització de la seva obra, perd el dret de continuar autoritzant les subsegüents vendes, préstecs o altres actes de distribució); pel que fa a l’enviament de còpies, la Copyright Act preveu una excepció específica per realitzar reproduccions de les obres per ser facilitades a través del servei de préstec interbibliotecari, sempre i quan l’enviament agregat d’aquestes no pugui substituir la subscripció o adquisició d’una obra per part de la biblioteca peticionària; i també, inclou una excepció més genèrica, l’excepció probablement més popularment coneguda dels drets d’autor d’aquell país, l’anomenada excepció del fair use que permet legitimar igualment, en molts casos, la realització de còpies per al préstec interbibliotecari.1 

Una anàlisi necessària per a un debat imprescindible

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].


L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura. 

El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS