La biblioteca pública: un espai d’aprenentatge i experimentació en família

Gisela Ruiz
Directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada


Macfarland, Caroline; Owen, Katy (2017). The experiential library: the future of family learning. London: Society of Chief Librarians (SCL). Disponible a: http://www.covi.org.uk/wp-content/uploads/2017/11/The-Experiential-Libra.... [Consulta: 29/06/2018].


Les biblioteques públiques sempre estan en transformació: durant la Mancomunitat es van crear biblioteques d’accés lliure a l’estil anglès, en plena guerra civil van fer arribar els llibres al front amb els bibliobusos i, més endavant, van esdevenir centres d’estudi i lectura. Amb l’arribada de la democràcia, la llibertat va entrar per les portes i les finestres de les nostres biblioteques i els públics, els serveis i les activitats es van diversificar. Les tecnologies de la informació i l’aparició de nous suports audiovisuals van suposar nous reptes que van transformar el paper de les biblioteques públiques per tal d’adaptar-se a les necessitats del moment.

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].


Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

Un tast inicial i llaminer de la Barcelona literària que ve

Teresa Fèrriz Roure
Responsable de Nous Projectes
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barcelona Ciutat de la Literatura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . Disponible a: <http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca>. [Consulta: 05/06/2018].


El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.

Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen

Oriol Izquierdo  
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull


Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017: barómetro (2018). [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 135 p. Disponible a: <http://federacioneditores.org/img/documentos/HabitosLecturaCompraLibros2.... [Consulta: 25/04/2018].


En una breu introducció titulada «Antecedentes», els responsables del baròmetre fan notar que l'estudi dels hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya es va dur a terme ininterrompudament, per acord entre el Ministeri de Cultura espanyol i la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), entre l'any 2000 i el 2012. Després, l'evolució social de la lectura només s'ha pogut seguir a partir de l'enquesta sobre hàbits culturals que va dur a terme el Ministeri el curs 2014-2015. Ara, inquieta per la incidència de la transformació tecnològica, és la FGEE que decideix reprendre pel seu compte l'estudi.

Les biblioteques com a institucions que generen confiança: l’estat de les biblioteques als Estats Units el 2018

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Rosa, Kathy S. (ed.) (2018). «The State of America’s libraries 2018: a report from the American Library Association». American libraries, special report April. 25 p. Disponible a: <http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2018>. [Consulta: 05/05/2018].


El número d'abril de 2018 de la revista American libraries, la revista de l’ALA, l'American Library Association, és un número monogràfic dedicat exclusivament a l'estat de les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica el 2018, a fer-ne una fotografia de la situació en què es troben, i a detectar i posar sobre la taula els seus principals problemes i les tendències actuals i futures que s'han detectat. Aquest any, aquest estudi l'ha editat Kathy S. Rosa. El monogràfic es divideix en les següents seccions: en primer lloc, es fa una introducció per, a continuació, analitzar la situació de les biblioteques universitàries, escolars i públiques. Finalment, s'analitzen els problemes i les tendències, tant en l’àmbit professional com nacional dels Estats Units. Una situació social, cultural i econòmica que s'emmarca en un context en què, tal com es fa referència a la presentació de l’informe, segons el Pew Research Center, un percentatge cada cop més elevat de la població creu que els bibliotecaris i les bibliotecàries els poden ajudar a localitzar i gestionar informació de confiança i pertinent, al mateix temps que els proporciona un entorn segur de treball i lleure.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS