La difícil coexistència entre els drets de propietat intel·lectual i la ciència oberta

Asunción Esteve Pardo 
Professora agregada
Departament de Dret Privat
Universitat de Barcelona (UB)


Cueva, Javier de la; Méndez, Eva (2022). Open science and intellectual property rights: how can they better interact?: state of art and reflections: report of study. [Luxembourg]: Publications Office of the European Union. 139 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/info/publications/open-science-and-intellectual-property-rights_lt>. [Consulta: 05/10/2022].


Aquest informe, presentat l’abril de 2022 a la Direcció General per a la Recerca i Innovació de la Comissió Europea, és un estudi sobre el valor dels drets exclusius de propietat intel·lectual sobre els resultats de la recerca (les patents, el copyright, les marques i els secrets industrials) i el seu efecte sobre el desenvolupament de la ciència oberta. Els seus autors són Javier de la Cueva, advocat especialitzat en propietat intel·lectual i Eva Méndez, professora del Departamento de Biblioteconomía i Documentación de la Universidad Carlos III i, actualment, vicerectora adjunta de Política Científica d’aquesta universitat en l’àmbit de la ciència oberta.

Escola d’estiu DECriS

Mel Garcia i Berta Ollé
Alumnes del grau d'Informació i Documentació

Davinia Pérez
Alumna del grau d'Informació i Documentació + Comunicació Audiovisual

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA)
Universitat de Barcelona (UB)


L’escola era una de les activitats del Projecte DECriS, finançat pel programa Erasmus+ (Project: 2020-1-HR01-KA226-HE-094685) i en què participen professorat i alumnat de la FIMA. Aquesta escola d’estiu està adreçada a estudiants de grau i a titulats recents interessats a continuar els seus estudis de màster en l’àmbit de la Informació i la Documentació. Enguany era el segon any que s’organitzava i cada any es fa en una ciutat europea diferent.

El projecte va dotar la Universitat de Barcelona d’un total de deu beques que cobrien el cost del desplaçament, la inscripció, l’allotjament i la manutenció durant la setmana que durava l’Escola. Van participar-hi estudiants de Zagreb, Osijek, Sarajevo i Salònica, mentre que de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals hi vam assistir deu estudiants.

Ineficiències, defectes i pràctiques fraudulentes a la comunicació científica: obrint el focus més enllà de les revistes i congressos depredadors

Cristóbal Urbano
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible a: <https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-report-English>. [Resum en castellà a: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish]. [Consulta: 15/09/2022].


Després de molts anys de manca de protagonisme de les organitzacions internacionals de governança de la ciència (Unesco, International Science Council [ISC], Committee on Publication Ethics [COPE], etc.) en el debat i el combat de les publicacions depredadores, des de 2019 s’observa una major preocupació per donar un enfocament més sistèmic com a resposta al problema de les revistes i congressos depredadors, en els quals es pot publicar gairebé qualsevol cosa a canvi del pagament corresponent. Un exemple d’això seria el COPE discussion document: predatory publishing (2019), que posa de manifest aquesta implicació, al mateix temps que visualitza el retard amb què es va abordar aquest enfocament més institucional. Des que el 2010 Jeffrey Beall1 va encunyar el terme predatory open-access publishers la comunitat acadèmica i els investigadors dedicats a l’estudi de la comunicació científica han prestat molta més atenció que les organitzacions internacionals a un tema que ha estat, i segueix sent, conflictiu en el context de debat sobre el futur de l’accés obert. 

Les revistes diamant: creant una comunitat global i noves infraestructures

Marta Serrat-Brustenga
ORCID 0000-0002-7765-5254
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Ancion, Zoé; Borrell-Damián, Lidia; Mounier, Pierre; Rooryck, Johan; Saenen, Bregt (2022). Action Plan for Diamond Open Access. [Brussel·les]: Science Europe. 8 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/ZENODO.6282402>. [Consulta: 06/09/2022].



Quan un investigador vol publicar els resultats de la seva recerca té múltiples opcions de publicació en accés obert. Les revistes d’accés obert diamant, que no cobren als autors ni als lectors, permeten una publicació sense barreres ni embargaments i, per tant, esdevé una via molt atractiva que, a més, permet complir amb els requisits actuals dels principals ens finançadors de la recerca.

El febrer de 2022, va tenir lloc el Diamond Open Access Workshop. Els experts que hi van participar, amb el suport de les entitats COAlition S, Science Europe, ANR i OPERAS, van donar forma als quatre eixos principals de l’Action Plan for Diamond Open Access. El punt de partida d’aquest pla d’acció és l’OA diamond journals study, ressenyat en aquest Blok per Miguel Navas, que dibuixa de forma prou precisa l’ecosistema de les revistes diamant.

Panorama de la ciència oberta: referent internacional i exemples de l’Estat espanyol

Seminari Ciència Oberta (2022). Universitat de Barcelona et al. 22 de juny. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=Izgi_wKa9CA&t=481s>. [Consulta: 18/07/2022].


El passat 22 de juny es va celebrar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona l’acte de tancament del projecte del Plan Estatal «Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación» liderat per Ernest Abadal. El projecte és el quart consecutiu finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, tot i que obre el focus en la ciència oberta, ja que els anteriors se centraven en l’accés obert. 

L’esdeveniment va tenir tres parts diferenciades. La conferència inaugural «Transition to Open Science, why and how» va anar a càrrec de Frank Miedema, vicerector de recerca a la Utrecht University i el va presentar i acompanyar Ignasi Labastida, delegat del rector per la ciència oberta i membre del projecte.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS